CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 18 de novembre

Tònho Castet

Dissabte, 22.10.2016 03h00

“Pijos”, “carrilanos” e “listèros”


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


Estacion idroelectrica de Cledes (Les, Aran)
© Père Igor




Etiquetas
aran, castet, electriques, istòria, migracion

Que vengui de liéger Çò que se passèc en Cardós[1] de Ramon Solsona, un roman plan interessant en qu’es personatges se botgen peth nòste País, era Val d’Aran e per dues autes vals pirenenques germanes, era Val de Cardòs e era Val Fòsca.
 
Aqueres tres vals an en comun era grana quantitat de centraus idroelectriques que i sigueren bastides en segle passat. Justaments era accion deth roman que se desvolòpe en aquera epòca. Per ací e per delà s’i pòden veir es grani tuèus neres qu’amien era aigua des dera Càmara[2] enquia es centraus. Uns tuèus e ues centraus, qu’a truca de veder-les ja auem integrat en paisatge des nòsti bòsqui e arrius.
 
En tant que roman es personatges e es situacions que Ramon Solsona conde en sòn libe, son ficcion, mès les place en un encastre geografic e en un temps, que hèn qu’er episòdi que mos descriu enes sues planes, sigue istòria blosa deth nòste País.
 
Alavetz, era construccion d’aqueres centraus enes nòstes vals, que metec lum ad aqueth país tan escur qu’ère Espanha e mestrèc era energia que calie entath desvolopament industriau de Catalonha. Mès era arribada des milèrs de persones que s’auien de besonh coma man d’òbra, sometec ath territòri a una grana pression demografica que provoquèc uns cambis sociaus sense precedents enes tranquilles vals. Enquia alavetz nosati qu’èrem emigrants que anàuem cap a Occitània. Ara, qu’arrecebíem as immigrants que venguien de delà deth tunèl.
 
Aqueth aiguat de mond aumplic totes es cases qu’auien deishat uedes es aranesi qu’auien filat cap a França. En prumèr lòc que venguien es òmes, e un còp qu’arremassauen bèth sò hègen a vier a tota era familha. Ues  familhes granes que hègen a créisher era economia, que tocauen un bon jornau cada mes, que a miei mes crubauen era quinzena[3]. Ues familhes que s’auien de neurir e que hègen a circular era moneda, que crompauen enes comèrci, que cada ser aumplien a crebar es tauèrnes des pòbles e es cantines des campaments, que tamb era prumèra paga ja se crompauen ua montra o ua gabardina.
 
Era Val borie de gent que cercauen un futur milhor: venguien de Galícia, d’Andalosia, de Murcia, d’Extremadura, un shinhau de per tot. Entà simplificar les didien “pijos”, un mot que non a arren a veir tamb eth significat qu’a ara. En ua classificacion estereotipanta e simpla es “pijos”, qu’ère ua expression pejoratiua que servie entà clasificar as que venguien der aute costat deth tunèl, dempús i auie es francesi que venguien dera termièra de Les ensús, es catalans, qu’arribauen de Catalonha, generauments de Barcelona e es aranesi, qu’èren es deth país.
 
Tota aquera gent èren valentassi e trabalhèren plan duraments, hotjant e catant en condicions penibles, horadant a còps de piòsha es montanhes, hènt galaries sosterranhes, de ventana[4] en ventana entà amassar era aigua des lacs enes crambes d’aigua que mès enjós tamb una bronidèra deth demòni, harien a virar as turbines e auançar ath país. Mès d’un que i deishèc era salut e bèth aute era pèth.
 
Toti aqueri personatges d’alavetz que tornen a campar enes planes deth roman de Ramon Solsona: “pijos”, “carrilanos[5]”, “listèros[6]”, topografs, capatassi, barraquèrs[7], enginhèrs, guardia civius, putes, contrabandièrs, capelhans... En tot liéger “Aquerò que passèc…”poderàs tornar a sénter eth tapatge des  explosions des barrines[8], shomar era aulor deth grèish des ròdes dera mesilha[9] e veir era povassèra que lheuauen es land-ròvers[10] e es berliets[11] en tot carrejar òmes e materiaus. Poderàs tornar a víuer era emocion e es nèrvis deth “cale[12]”.
 
Es aranesi d’aué èm es hilhs, es arrèhilhs e es hilhs des arrèhilhs d’aqueri personatges e d’aquera epòca que semble d’un aute mond, tan alunhada  que lèu serà desbrembada per toti, ça pur pes que la viuérem.
 
Que mos harà ben de liéger e rebrembar a toti aqueri òmes e hemnes anonimes que tamb eth sòn sacrifici heren possible que quauquarren tant facil coma alugar era lum sigue de bon hèr possant un interruptor.
 
 
 
 
 


Article barrinat e escrit deuant dera cramba d’aigües de Sorribau (Vilamòs) qu’amie es aigües entara Centrau de Benós.
 
 
 
[1] SOLSONA, Ramon. Allò que va passar a Cardós. Edicions 62, 2016. 464 pagines.
[2] Depaus de granes dimensions a on s’amassen es aigües procedentes des lacs, entà manar-les cap ara centrau.
[3] Auanç d’ua petita part deth salari que es trebalhadors dera “companhia” crubauen cap a miei mes. Eth pagament des salaris que se hège en efectiu en persona a cada trebalhador laguens d’ua envolòpa marron.
[4] Ventana (hièstra): horat d’accés ath long deth tunèl entà entrar e trèir materiau.
[5] Personatge que rome d’un costat ar aute, sense arraitzar enlòc.
[6] Responsable deth contraròtle d’assisténcia des chantièrs. Passaue “lista” e compdaue es ores trebalhades per cada obrèr entà calcular eth salari.
 
[7] Responsable deth lotjament des obrèrs en es campaments.
[8] Explosion contrarotlada tamb dinamita entà héner es arròques.
[9] Veïcul que circulaue sus ralhs, tirat per un cabestrant que se hège a servir tà botjar persones e materiaus.
[10] Veïculs tot terren, labèl Land Rover, modèus 88(cuert) e 109(long) que transportauen persones, generauments tecnics. Es obrèrs que viatjauen ena caisha des camions.
[11] Camions deth labèl Berliet, granassi de fabricacion francesa que transportauen materiau e obrèrs. Es tecnics que viatjauen en es land-ròvers.
[12] Eth “cale” ère eth moment en que es dues brigades que horadauen en tunèl en direccions contràries se trapauen ath miei connectant es dus trams. Ère una situacion de grana emocion perque  i auie era possibilitat de que es calculs non siguessen corrèctes e non se trapèssen.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Tònho Castet

Tònho Castet logo rss

Musician, acordeonista integrant dera formacion Es Paums. Diplomat en psicologia. Mastèr en Direccion de Vendes. Èx professor de Relacions Umanes de Dale Carnegie.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions