CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 14 de novembre

Tònho Castet

Dissabte, 14.1.2017 03h00

Cauishigant era tèrra


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


Vilamòs. En prumèr plan dera fotografía s’i pòt veir era casa a on Joan Coromines escriuec era sua òbra El Parlar de la Vall d’Aran, en dusau plan se ve era Casa dera Vila e en tresau plan era Glèisa de Santa Maria
© Ròsa Castet




Etiquetas
aran, castet, coromines, vilamòs

Eth passat dia dus de gèr que hec vint ans dera mòrt deth gran filològ Joan Coromines  i Vigneaux[1] autor de El parlar de la Vall d'Aran, ua òbra plan importanta entara lengua d’Aran. Ei donques un bon moment entà rebrembar ar òme en eth sòn pas peth nòste País.
 
Ena Val d’Aran, justaments en Vilamòs, cap-lòc deth Terçon de Lairissa, Coromines non i passèc senon que i demorèc pendent tempsades. Era prumèra en agost de 1924 en que hec era pujada ath Montlude. Ac conde ena excursion numèro 31 deth sòn libe Itineraris[2]: “comenci a gésser des brumes e me tròbi de còp ath dessús d’un pòble fòrça important: ei Vilamòs…”.
 
Dempús i demorèc pendent er an 1926 entà hèr era sua tèsis doctorau Vocabulari aranés[3] e finalament en er an 1994 entà acabar eth libe El parlar de la Vall d'Aran[4] coma eth madeish explique, en Onomasticon Cataloniae[5]: “…Vilamòs…entenut aquiu madeish 1926, e 1994 en que i acabè eth libe Eth Parlar dera Val d’Aran, pòble ena montanha entre Arròs e Bossòst…”
 
Josep Ferrer e Joan Pujadas enes Notes Biografiques deth sòn Àlbum Joan Coromines[6] placen tanben ath mèstre en Vilamòs, pendent er an 1934 “…Pendent eth mes d’agost hè enquèstes entà arremassar materiaus toponimics e antroponimics en Gessa, Betren, Gausac, Betlan, Vilamòs…”
 
I a un testimòni dirècte dera estada de Coromines en Vilamòs, ei Carmen Martínez que siguec qui li mestraue eth minjar, lo servie e se n’encuedaue de que non li manquèsse arren.
 
Conde Carmen que Coromines demorèc en casa des sons pairs, que alavetz hège de pension. Era casa ei plaçada ena Plaça dera Glèisa, ath cant dera Casa dera Vila tamb ues vistes extraordinàries der Aneto e dera Maladeta. Era casa qu’ara se coneish coma Casa des Martínez peth nòm dera familha que l’a aucupat es darrèri ans, mès abans ère Çò deth Bragard[7]. I demorèc pendent bères setmanes entre es mesi de junh e junhsèga de 1994 entà acabar El Parlar de la Vall d’Aran. L’acompanhaue eth son frair Ernest e arribèren e se botjauen en taxi ja que cap des dus podie amiar eth coche pr’amor dera sua edat auançada. Ernest que s’installèc ena casa dera plaça mès Joan se n’anèc entà una auta casa qu’es Martínez auien dehòra deth pòble entà poder trebalhar mès tranquil. I auie dies que entà profitar eth temps, enlòc de minjar ena pension dera plaça se hège a portar era masca peth sòn frair ena cramba a on dromie e escriuie era sua òbra tant a man coma tamb ua maishina d’escríuer.
 
Segons eth testimòni de Carmen eth mèstre Coromines ère un òme brave, ua persona afabla, discrèta e frugala  que non minjaue guaire. Passaue eth temps lincat sus eth sòn mestièr de filològ en tot escríuer e sense arrecéber guaires visites, peth sòn pròpi desir.
 
Una auta persona que lo tractèc, Angelita Fernández, era mestressa dera pension, l’arrebrembe, “…Ère un senhor qu’escriuie un pialèr, tot eth dia escriuie. Li agradauen fòrça es «migas» que li preparaua…”
 
Cau díder qu’aguesta plan importanta òbra de Coromines qu’ei El parlar de la Vall d’Aran, a flaira a Vilamòs en  cada ua des sues pagines, des sues entrades e acepcions. Ena detalhada e prigonda analisi que hè de cada mot aranés eth filòleg explique de forma exhaustiva en quini pòbles a entenut cada paraula o en quini lòcs an recusat bèra expression. Donques ua part plan importanta des mots qu’i apareishen an estat entenudi, contrastadi o recusadi en Vilamòs.
 
Joan Coromines qu’ère ua persona discrèta, que non deishèc guaires traces dera sua estada en Vilamòs, pòca gent l’arrebrembe, mès qu’ena sua òbra joatèc tà tostemp eth nòm deth nòste pòble tamb era lengua aranesa mès blosa.
 
Un aute caminaire illustre que romèc pera Val e passèc per Vilamòs que siguec eth Prèmi Nobel de Literatura Camilo José Cela. Ère er an 1956 e en sòn libe Viaje al Pirineo de Lérida[8], ac conde atau, “Vilamòs ei un pòble grandet e viu, maugrat era sua antiquitat; pera val se ditz que Vilamòs siguec eth prumèr pòble des aranesi... Eth viatgèr, en Vilamòs que i a un amic dera guèrra que se ditz Remigio Rosell e ei proprietari d’ua pension”. En tot liéger aquerò que campen es dobtes: a estat jamès en Vilamòs eth Nobel? A escrit er episòdi de Vilamòs sense cauishigar-ne es carrèrs? Ei Camilo un mentidèr? Que se sàpie en aquera epòca non i a auie cap de pension ne cap d’òme que se diguesse Remigio Rosell[9].
 
Josep Maria Espinàs que hec eth madeish viatge en sòn relat en A peu pel Pallars i la Vall d’Aran non ditz arren de qu’entrèssen en Vilamòs.
 
Alavetz se non mos podem creir a Cela ena sua visita a Vilamòs, tanpòc mo’n cau hèr massa de que eth d’Iria Flavia trapèsse dura era carn d’anhèth ena “pension” de Vilamòs, “…e es costelhes —encara que un shinhau dures— acaben passant ben, se se les mastègue tamb aplicacion…”. Ve-t’ac a veir se a on se deuie flocar er anhèth eth gormand deth Nobel, ben. Ei coneishut que Cela, magnific escrivan tamb ua imaginacion descrabestada ère un shinau exagerat. Eth madeish conde qu’eth dia abans de començar eth viatge peth Pirenèu tamb Espinàs en tot sopar en Restaurant Palermo de Pobla de Segur, se floquèc eth solet vint-e-cinc trueites d’arriu, conde Cela “…quin tipe hènt a còder trueites! Eth viatgèr hec a possar era forquilha quan anaue pera trueita vint-e-cinc…”. Quin galapian, gormand com ua padena!
 
Enric Soler i Raspall[10] qu’ei un aute caminaire mès modèrn que mès de cent ans mès tard torne a rehèr er itinerari  que en er an 1907 seguic Josep Puig i Cadafalch e era Mission Arqueologica de 1907, ena sua òbra Pantocràtor[11].
 
Soler i Raspall tanben se botge per Vilamòs, “…Çò prumèr que veigui de Vilamòs, subergessent  d’entre eth miei dera vegetacion, son es sons tets, de lòsa grisa hènt pinha compacta ath torn deth campanau dera glèisa, que se quilhe magnific, senhor…”
 
Apuprètz ena madeisha epòca en que Puig i Cadafalch romaue pera Val un aute caminant illustre descorbie era beutat deth nòste país, ei Juli Soler i Santaló qu’ena sua òbra La Vall d’Aran (1906) conde, “… Vilamòs. Vila formada per 58 cases abitades…. des d’a on se pòt gaudir d’un beròi panorama des deth pujolàs de Santa Lúcia…” Ena epòca de Soler i Santaló, òc que i auie ua pension en Vilamòs que eth cite coma “Hostal Peylòch”.
 
Aguesta qu’ei sonque ua petita seleccion de caminaires escrivans illustres qu’an descorbit era beutat dera nòsta Val e dempús ac an condat tamb polides paraules contribuïnt a que sigue mès coneishuda e estimada.
 
Joan Coromines didie, era tèrra “se non se cauishigue, non s’estime”[12]. Eth, e toti es auti que la cauishiguèren e l’estimèren.
 
Entada eri tot eth arregraïmenth e tota era arreconeishença.
 

 
[1] Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905-Pineda de Mar, Barcelona, 2 de gèr de 1997) siguec un filològ, lexicograf e etimològ catalan.
[2] Itineraris. Fundació Pere Coromines / Ara Llibres, 2014, pag. 56-58.
[3] Vocabulari aranés, Impremta de la Casa de la Caritat, Barcelona  1931.
[5] Onomasticon Cataloniae. Curial/”la Caixa”, Barcelona, 1989-1997 [1998].
[6] FERRER, Josep e PUJADAS, Joan. Àlbum Joan Coromines. Curial Edicions Catalanes, 1992.
[7] Bragard en occitan ei un adjectiu que vò díder vanitós. Es deth Bragard de Vilamòs qu’auien bastit es parets mèstres de pèira entà hèr ua casa aranesa ena Plaça dera Glèisa, mès alavetz qu’arribèren es trebalhs des centraus e era Companhia acabèc era casa convertint-la en quate modèrns apartaments a on s’alotgèren es enginhèrs e es “listèros” qu’arribèren en pòble. (Veir “Pijos”, “carrilanos” e “listèros” en Jornalet 22.10.2016)
[8] CELA, Camilo José. Viaje al Pirineo de Lérida. Alfaguara, 1965.
[9] Eth madeish autor qu’ac esclarís en ua nòta a pè de pagina, “Eth viatgèr declare, entà tranquillitat dera sua consciéncia, major tranquilitat de toti e satisfaccion deth sòn amic, que ne Vilamòs ei Vilamòs ne Remigio Rosell se ditz coma ací se li’n ditz e que quinsevolhe semblança damb situacions o persones reaus non ei mès que ua coïncidéncia, eca”.
 
[10] Enric Soler i Raspall (Terrassa, 1966) ei un escrivan e viatgèr especializat en literatura de viatges.
[11] SOLER i RASPALL, Enric. PANTOCRÀTOR, Seguint les passes de Puig i Cadafalch i la "Missió Arqueòlògica de 1907". Tushita Edicions. Barcelona, 2016
[12] Citat per Nuria García Quera en sòn libe Nou viatge al Pirineu, Sensus, 2012.
 





Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

15 de genièr 14.01h

#1 Fòrça gràcies.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de genièr 13.28h

Felicitats Tonho peth tòn escrit plan ben documentat.
Tostemp me platz lieger causes referents a Vilamòs.
Ua abraçada.


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Tònho Castet

Tònho Castet logo rss

Musician, acordeonista integrant dera formacion Es Paums. Diplomat en psicologia. Mastèr en Direccion de Vendes. Èx professor de Relacions Umanes de Dale Carnegie.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions