CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 23 de setembre

Tònho Castet

Dijòus, 23.2.2017 03h00

Era beutat dera lengua


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


Quan mès hotgi en estudi dera nòsta lengua mès bèra que la trapi.
 
Be n’i a per tot de beutat en nòste país: montanhes, arrius, lacs, nhèu, paisatge, glèises, istòria, art… Ath delà e “entà híger ua pèrla en sa corona[1]…”, coma ditz eth de Montcorbau[2], a ua lengua pròpria, er aranés qu’ei tan bèra coma era des païsi que l’entornegen.
 
Quauquarrés poderie pensar, qu’ua lengua tamb pòqui parlaires, tant desbrembada, quan non cauishigada pendent segles e qu’ei acornerada en un país tan petit, poderie èster dilhèu ua lengua prauba, entecada, endormiscada, tamb pòca fòrça expressiua e tamb un lexic limitat. Çapur tot ath contrari, ei ua lengua ben viua, polida, intensa, arrica, variada, tamb paraulum e fòrça expressiua, eficient e tamb ua beutat que t’endrabe.
 
Vedetz se non era arriquesa des multiples accepcions qu’an bèri vèrbs aranesi, coma eth vèrb “virar[3]”.
 
Virar ena expression “virar era èrba” ei meter-la deth revèrs(desandar), mès en “virar era tèrra” qu’ei laurar per dusau viatge entà semiar, “virar-se era lèit”, qu’ei tornar-se agra, en “virar-se es mosques”, qu’ei trèir-se es mosques deth dessús, en “virar ara dreta”, qu’ei cambiar de direccion, en “virar eth bestiar cap ara comada” qu’ei hèr anar as bèsties a béuer, en “virar er aigua entath uart”  qu’ei arrosar eth uart, en “me vire eth cap” qu’ei eth cap me rome, en “vira-me deth ors” qu’ei defen-me deth ors, en “eth campanau qu’ei miei virat” qu’ei un shinhau inclinat, en “virar eth uelh” qu’ei daurir e barrar eth uelh, “virar eth Nau Testament” qu’ei tradusir-lo, en “virar-s’ac” qu’ei esdegar-se, saber-se’n gésser, escarrabilhar-se, desembarrassar-se, en “era ròda vire”, qu’ei era ròda hè torns, en “vò virar a ploja”, que va a plòir, en “virar-se de cu”, qu’ei portar era contrària, en “virar eth sen” qu’ei pèrder eth coneishement, en “virar ua carta” qu’ei manar ua carta,  en “vira-me mila euros” qu’ei transferir , en “es mainatges de Vilamòs an virat totes es garbères d’Arres” ei que les han hèt a quèir, en “era lua a es còrnes virades cap ath cèu” indique que era lua ei en baishant, eca….
 
Çò de madeish poderíem vantar-mos deth nòste vèrb “hèr” que joatat tamb d’auti mots, ei plan avient e hè un bon servici ara lengua: hèr a còder, hèr as cartes, hèr dò, hèr hóner, hèr era barba, hèr lèu, hèr anar, hèr a quèir, hèr dia, hèr a díder, hèr a temptar, hèr a popar, hèr a quilhar, hèr a veir, hèr huelha, hèr a hèr, eca…
 
Un aute exemple dera beutat descriptiua dera nòsta lengua lo trapam enes vèrbs emplegadi entà expressar qu’ua femelha a un hilh. En quauques lengues vesies s’en ditz “parir”, mès en aranés, en ua mòstra de precision linguistica ne didem anherar en cas dera oelha, vederar ena vaca, crabotar ena craba, canhotar ena canha, gatoar ena gata, porinar ena cavala,  poricar ena lòca, desocupar ena hemna, eca… Quin paraulum!
 
Guardatz se non era fòrça expressiua, onomatopeica de bèri mots com espatracat, relampit, fiular, bohar, bohet, teca, patac, truc, brac, tronada, torbeig, chaupicar, esguitlar, bronidera, tarrambòri, popar, chucar, chauchar, lipotejar, quequejar…en tot prononciar eth mot ja semble que pòs sénter eth son dera acción que represente.
 
Que tanben tròbi interessanta e ben polida era modulacion quasi musicau des mots monosillabs coma lèit, lei, lhet, lec, lèg, lèu, Les, lòc, lop, lort, long, lim, lit, lin, liat, lac, laç, lan, lard, lau, lum, luc…. Guarda se quin repertòri tan ample, sense botjar era letra “l” e modulant cada vocau.
 
Encara un aute bon exemple d’eficiéncia linguistica, eth profitament dera letra  ”h” der abecedari que mo’n servim entà bastir es digrafs lh, nh, sh, ch, hl, th…. Quitament sense digraf i a viatges qu’ei aspirada. En fòrça lengues qu’ei muda e soent ornamentau, mès en aranés que dam un bon exemple deth profitament e eth reciclatge, òc (veir Jornalet 7.7.2016).  Çò de madeish que pensi deth pragmatisme dera nòsta gramatica en çò que tanh ar emplec dera accentuacion, practica e utila. Que tanben tròbi ua polida mòstra de sensibilitat e delicadesa dera lengua en emplec dera paraula “praube” entà referir-se a quauquarrés que ja non ei entre nosati, qu’ei mòrt, “…eth praube Jaime…”, “…eth praube Yvès…”, “…era praubeta Teresa de Bausen qu’ei soleta en sòn cementèri…
 
Era nòsta lengua ath delà d’arrica en concèptes qu’ei diuèrsa a nivèu morfologic e fonetic tamb variants com eth canejanés, pujolenc o er aranés dera rèsta dera Val. Se en aqueri nivèus auem tres variants, en eth lexicau que n’auem cinc de grops, Pujòlo, Castièro, Marcatosa, Lairissa, Quate lòcs. Tanplan  a ua flexibilitat que permet er emplec duau de bèri mots, arriu/riu, arremassar/remassar, arrason/rason, arrebrembe/rebrembe, arreconéisher/reconéisher, arrepervèri/repervèri, arrevirar/revirar, eca…
 
Era nòsta lengua ei tan bèra e tan complèta, que auem un lenguatge especiau entà parlar as bèsties, qu’arresponen as ordes que se les dan en forma de monosíllabs, veus tipe interjeccion ,onomatopeies e fiulets. Pòs veir ua mòstra d’aguest lenguatge en Jornalet, “Es Bèsties Prumèr”.
 
Que pensi qu’ua lengua ena sua literatura, ena sua gramatica, en sòn vocabulari, ena sua sintaxi, ena sua ortografia, enes sues cançons mos ditz totafèt se com é eth país que la parle, era sua gent, ce com pense.
 
Era beutat dera lengua aranesa, mos parle d’un país beròi, arric en istòria, en cultura e en gent. Quan mès la parlegam, liegegam, escriuegam e cantegam, mès beutat i descorbiram.
 

 
[1] Era Val d’Aran, poèma de Jusèp Condò Sambeat
[2] Jusèp Condò Sambeat (29 de març de 1867 - 5 d’agost de 1919), sacerdòt, escrivan e poèta aranés, neishut en Montcorbau.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

25 de febrièr 22.46h

*torbeig: torbeg
*acción: accion
botjar: bolegar (francisme)
"com *é": com ei


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de febrièr 22.39h

*cauishigar : caushigar (cat. calcigar)


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de febrièr 21.03h

#1 Gràcies.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de febrièr 21.03h

#1 Gràcies.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de febrièr 17.08h

Tònho,
Enorabona de nau!!!.
Cada dia que passe e cada article que hès ei milhor encara. Se nòte que trebalhes damb tot eth senh e damb er esprit.
Felicitats!!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Tònho Castet

Tònho Castet logo rss

Musician, acordeonista integrant dera formacion Es Paums. Diplomat en psicologia. Mastèr en Direccion de Vendes. Èx professor de Relacions Umanes de Dale Carnegie.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

castet   condò  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions