Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Aué gessem de caça

Josep M. Canabal

Josep M. Canabal

Professor d'educacion primària, especializat en Sciéncies Umanes. Licenciat en Geografia e Istòria. Trabalhe de professor de sciéncies sociaus en Institut d´Aran.

Mai d’informacions
Aué gessem nauaments de caça. Èm un petit grop d'amics. Era caça ei era nòsta aficion, e de ben segur eth ligam que mos junh.
 
Hè un maitin heired, gelat, era nhèu croishís jos es nòsti pès. Lhèui era vista cap ath cèu. Eth cèu d’Aran. Aué ei blu e omnipotent. I a quauqua causa comparabla en aguest mon terrenau? Damb bon pas guanham nautor, aué anam a gaudir d'un permís d’isard.
 
Cau ua bona preparacion fisica, es desirs non manquen, ei era caça reina d'aguest meravelhós país; dongui mercés ath de naut per auer-me permetut víuer, trabalhar, gaudir d'aguesta tèrra, des sues montanhes, des sues gents, gents simples, capinautes d'apartier a un lòc unic, savis, trabalhadors e surtot cordiaus, gent de paraula.
 
De patac es mèns pensaments se paren de còp, es prismáticss mos diden: delà que son! Òc! N’i a quate!. Malaisida entrada, arribent, inclinat, arròques qu’esguitlen, e un shinhau de vent. Malaisit, coma malaisida siguec era vida des nòsti auantpassats en aguesta tèrra dura, mès privilegiada. Guaires pagarien un bon prètz per poder víuer aguesti moments, en aguestes montanhes, òmes de hèr, volontats inquebrantables, amics caçaires. Amics que ja non son entre nosati, que mos an deishat entà seguir en tot víuer en un lòc mès anautit e mès blu, mès seguraments pas mès polit qui ac sap?. Es nòsti uelhs les transmeten era beutat deth País, es pèces de caça, es sòns conselhs frut dera experiéncia de fòrça ans, ara son vitaus.
 
Quini arrebrembes mès polidi, mès anam a realizar-les era entrada. De patac ua lenta e precisa recèrca mos estone. Delà luenh i a un solitari! Semble fòrça bon! Ei solet! Majestuós. Ath naut d'ua penha, en tot contemplar as sòns pès tota era comarca. Ei eth rei dera montanha. Es sues espesses e longues còrnes demòstren era raça. Ei preciós. Tot un rèpte entàs amics e entà jo madeish. Ara mos sentem fòrça petiti deuant der impressionant païsatge rocós e nheuat des montanhes d’Aran.
 
De prèssa! Que non mos veigue! Entrada malaisida, complicada, enquia cèrt punt non exempta de perilhs, suprèma, coma er esfòrç que mos demore e damb resultat incèrt, mès bric comparable damb eth que les calec hèr as nòsti pairs e pair-sénhers entà lheuar aguest País e plan qu'ac artenheren. Era val s'a transformat en un lòc toristic de referéncia mondiau, mos coneishen en tot eth mon, demori qu'açò non mos hèsque pèrder era direccion, d'a on viem, cap a on anam.
 
Es tres amics caçaires rapidaments planegen era estrategia entà poder obtier aguesta preciada pèça deth nòste Pirenèu. S'a moigut! Mos aurà vist? Mos aurà detectat pera flaira? Maudit vent!. Semble que se mò cap a un aute punt rocalhós entà contunhar en tot gaudir deth sòn reiaume. Es sòns uelhs auràn vist fòrça causes, moments de perilh, quauqua bala a pròp, per dejos des sues estirades pautes, glacièrs traidors, quauque an dolent mès tanben dies erosi, quan ère petit corrie damb es sòns companhs per aguesti pilèrs de pèires, nheuades, prats aupins, bòsqui d’Aran.
 
Ara, arribat ath sòn vielhèr pòt contemplar es sues tèrres, damb orgulh e arrogància. Ua carrèra sua significarie qu'era caça s'aurie fenit. Guardatz! S'a estirat jos eth malh rocalhós. Es ores passen sense voler, comence a lúder e a cauhar tímidament eth solei. Non se moirà d'ua bona estona. Cau recuperar fòrces, minjar e béuer ua gorjada, dempús ja esdejoaram. Era pujada serà dura, intensa, temibla. Anam a provar fortuna!
 
Recuperat era alend mos demore dar un torn entà demorar leugèraments alinhadi e poder auer ua soleta possibilitat d'abàter aguest preciós mascle. Era distància deth telemètre mèrque es 180m. De distància. Eth còr bat damb fòrça, er esfòrç, era emocion hè tremolar es cames. Per fin a arribat eth moment, morralet en tèrra, rifle equilibrat, toti atenti, avaloracion finau. Eth mascle majestuós ges impressionat ena retícula dera guarda telescopica de quate aumentacions, bona lum, calibre 270W, conselhs finaus. Demore que se lhèue! Que non te tremòle eth pos! Er aire tustarre en mèn cogòt, dolenta senhau, eth mascle s'aperceb deth perilh, se lhèue temerós, desconfiat. Qui gause perturbar eth sòn reiaume? Serà un enemic! Eth dit s’esguitle, eth seguro passe a posicion de tir, què desplomat en solèr, ath madeish temps que retronís un crit ensordidor que hè tremolar tota era montanha. L’as tocat! Jatz inèrt en solèr. Prèsses, carrères finaus e admiracion. Quin exemplar! Quin trofèu! Quin peu mès polit! Tota ua pèça, abraçades e felicitaciones mutuaus. Ara ja se pòt esdejoar "coma Diu mane".
 
Aqueth gojat de 14 ans guarde as dus caçaires, ath pair damb uelhs que li sauten, d'auer realizat ua gèsta istorica. Guaires arrebrembes que compdar, as sòns amics, en Institut, ath professor. S'a barrat eth cercle, s'inície nauaments era istòria, a neishut un relèu de caçaire en Aran. Es tradicions ancestraus d'aguesta tèrra an sàvia naua. Ei garantit eth futur; guaires istòries reviuerà aguest gojat ath long dera sua vida, guaires arrebrembes amassarà. Ei eth present e eth futur dera caça en aguest país, tota ua tradicion, ua manèra de víuer era vida, de sénter eth territòri, de senter-se hilh d'un lòc unic, d'èster aranés.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

ELEFANT V. VIELHA
2.

Una realista, trepidant i poética descripció de la caçera de l´isard. Transmet passió i amor per la natura. El texte et transporta a les montanyes de l´Aran. La seva lectura et fa sentir formar part del grup de caçadors. No havia llegit mai cap obra del Sr. Josep Canabal. Espero que no sigui l´ultima vegada que col.labora amb el “Jornalet”. Li desitjo molta sort.

  • 0
  • 0
Faidit Comuns
1.

Soi pas ges cassaire e aimi pas la caça.
Mas comprèni e respecti los cassaires, (sustot quand me pòrtan un brave bocin de singlar o una bona lèbre). Per ieu, la caça es partida integranta de la nòstra vida e de la nòstra civilisacion.

Mercés per aqueste tèxte magnific, comol de poesia.

  • 2
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article