Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Sud de France o Sud-Occitània

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions
Los jornals economics La Tribune e Objectif News organizèron lo 4 e 8 de mai a Montpelhièr, puèi Tolosa, las Rescontras de la region nòva “Midi-Pyrénées / Languedoc-Roussillon” amb los presidents de las doas regions, de las cambras economicas regionalas, del MEDEF e autres actors patronals e sindicals.
 
Èra l’escasença d’ausir lo punt de vist del mitan economic. Aqueste fusion es vista coma una oportunitat de desenvolopament economic per una region que seriá d’ara enlà la 6a region de França e la 19a d’Euròpa. Amb quicòm coma 140 milions d’èuros de PIB, la region nòva auriá una capacitat de pesar fàcia a Catalonha o Ròse-Alps qu’an quicòm coma 200 milions d’èuros de PIB. La region nòva auriá a l’entorn de 6 milions d’abitants amb 2 milions dins las aglomeracions de Tolosa e Montpelhièr. Seriá la sola region de França amb doas aglomeracions e 6 vilas de mai de 100 000 abitants.
 
Los 4 autres milhons d’abitants farián viure un dels mai grands territòris rurals de França.
 
Se la majoritat dels intervenents se felicitèron d’aquel efièit de massa, d’unes diguèron qu’aquelas particularitats èran l’escasença de crear un modèl economic en ret e de complementaritat entre las doas aglomeracions, las vilas mejanas e lo mitan rural.
 
Ça que la, aquela region deuriá aver la capacitat d’integrar 100 000 personas non originàrias cada annada amb un taus de caumatge del mai fòrt de França amb 14,3 % en Lengadòc-Rosselhon, e mai se es sonque de 10,5 % en Miègjorn-Pirenèus.
 
Cal remarcar que los representants de Lengadòc-Rosselhon prepausèron de conservar la marca “Sud de France” per las doas regions fusionadas.
 
L’opinion dominanta foguèt qu’aquela fusion administrativa decidida per l’estat correspondiá a una realitat politica e economica.
 
La necessitat d’un projècte politic per la region nòva foguèt clarament identificat coma una necessitat per lo desenvolopament economic, e mai se las nocions d’identitat e de cultura non foguèron mençonadas.
 
Lo debat s’acabèt per la presentacion d’un sondatge internet mes en linha per los jornals La Tribune e Objectif News subre lo nom de l’entitat futura. Los resultats foguèron presentats atal, sens cap de debat.
 
“Atal, a la tresena posicion, amb 8,3 % dels vòtes, es lo nom “Occitanie” que foguèt causit. Cal saber, per informacion, que d’autres noms plan similars tal  coma “Occitane” e “Occitània”, an tanben reculhit d’unes sufragis.
 
A la segonda posicion, amb 8,8 % dels vòtes, es lo nom “Occitanie centrale” que foguèt causit, mas cal comptar subre una autra causida ex-aequo - amb tanben 8,8 % dels sufragis - lo nom “Languedoc”.
 
E enfin, lo grand ganhant, lo nom preferit dels nòstres lectors, amb pas mens de 12,7 % dels vòtes, lo nom “País d’Òc”.
 
Atal, es gràcias als lectors que lo mot occitan foguèt prononciat.
 
Per los lectors dels dos jornals economics, la fusion de las 2 regions Lengadòc-Rosselhon e Miègjorn-Pirenèus es una oportunitat per tornar trobar lo fil de l’istòria de nòstre territòri.
 
Se sap que dins l’istòria, avant garda culturala, justícia sociala e dinamisme economic son ligats.  Es amb las culturas dels nòstres païses, occitana, catalana e de tota origina que poirem bastir un projècte economic innovator, solidari, ecologic e de bon viure. Aquesta istòria que nos cal bastir es la de Lengadòc o Sud-Occitània amb una plaça particulara al país Nòrd-Catalan. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

cissonet occitània
5.

N'an pas pro del Sud ? N'avètz pas pro del Sud ? Ieu n'ai mon confle del Sud !
(esperavi de mandar una foto per illustrar mon sentit mas bon...)

  • 2
  • 1
antalya apraquital
4.

Aquèla fusion de las regions èra volguda pel govèrn per far d'estalvias...... en redusissent lo nombre d'elegits per region.....
Plan s'en manac lo nombre d'elegit damorarà çò meteiç. Fin finala farèm cap d'estalvias, la fusion nos costarà un demai e lo fonccionament atanben. En mai d'aquò aurèm las bisbilhas entre las mièg capitalas de cada region.

Una gestion a la socialista desgalhar de pertot, votjar las pòchas .... dins aquel afar ne i a que 'as se n'emplenaràn las pòchas.... segur es pas nosaus.....


Seuriam exigir qu'una part del PIB de cada region fusquessa emplegat per l'occitan.....

  • 0
  • 0
Lachaud Pierre
3.

Dins lo mitan economic, i a pas de plaça per l'ecologia, per las autras regions occitanas, per lo Massif-Centrau; Quo es la reussita per me e me sol. Farem, farem e serem grand, grand, grand...
Farem la França dau Sud ( e non Occitania), tant pis si lo Massif Centrau creba. I a tròp de chaumatge mas farem venir 100 000 estrangiers per an de mai. Farem de braves centre-vilas mas botarem los sans-abris defòra. Lo pretz a paiar quò sera Meinard e son idéeia de debaptisar una plaça que portava un nom simbolic per i botar lo generau. D'alhors en França l'òm bòta en preson una persona qu'a tuat una autra persona mas belcòp de nòstras charrieras portan lo nom d'un generau qu' a fach tuat de miliers de gens. Acceptarem de las 'statuas de l'abat Gregoire qu'a fach tan de mau a la lengas regionalas.
A que la guera economica es brava!... farem la guerra emben la França, emben l'Espanha; e de la guerra economica, passarem a la guerra militaria. Maridarem la Catalonha e lo Massif Centrau purara.

Laisserai tombar la politica emben la contradiccion d'aqueus que cresam enguera au politic : una reussita economica e son envers : la polucion, los dechais, lo tarissement de las resorças de la terra.
Partajerei emben los autres l'idéia de far l'economia, la politica autrament. Partejar ( e non pas concentrar) - veiqui l'idéia..

  • 5
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article