CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 14 d'octòbre

Jean-Charles Valadier

Dissabte, 20.6.2015 03h00

Païses e comarcas


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargament


Per concretizar lo projècte occitan de reviscolar la lenga occitana, cal trapar l’adesion de la populacion a de projèctes utils a tots e qu’ajudan la cultura occitana.
 
Uèi, l’unitat de vida concrèta dels abitants tal coma definida per l’INSEE es lo bacin de vida, coma lo territòri compartit ont los abitant accedisson als equipaments e servicis mai corrents.
 
Uèi, l’administracion locala se fa de mai en mai al nivèl de las comunitats de comunas per poder ofrir de servicis de qualitat en urbanisme, santat, educacion, assaniment, cultura... E mai encara, la planificacion urbana, economica e environamentala se deu far al nivèl dels agropaments d’intercomunalitats, los SCOT, eSquèma de COeréncia Territoriala.
 
Comunas e departaments non respondan pas mai a aquelas necessitats, que las comunas correspòndon al temps de la marcha amb las parròquias catolicas de l’edat mejana mentre que los departaments correspondon al temps del caval de l’empèri napoleonian. Los dos foguèron conservats per la republica jacobina coma mejan de centralizar lo país contra las identitats regionalas.
 
Las eleccions regionalas amb la fusion de las regions es una oportunitat de demandar una estructuracion de las regions nòvas en païses o comarcas mai confòrma amb las realitats viscudas par la màger part de la populacion. 
 
Los païses nòus devon permetre de tornar trobar las identitats que compausan los territòris regionals dempuèi un o dos milenaris, en los adaptant a las realitats dels bacins de vida. Los païses retrobats pòdon èsser tant rurals coma urbans, de païses d’aglomeracions amb lor cinta agricòla de proximitat, coma de païses rurals amb lors vilòtas qu’ofrisson los servicis de proximitat: educacion, comèrci, santat, cultura...
 
Amb lor identitat retrobada, los païses deurián ajudar las regions a tornar trobar lor identitat occitana, catalana o basca.
 
Lo libre del geograf occitan Frederic Zégierman n’es una bona introduccion dins Le guide des pays de France (Fayard, 1999)” (véser: Parçans d’Occitània sus wikipèdia)
 
Per exemple, la futura region Lengadòc o Sud Occitània poiriá èsser compausadas dels païses o comarcas:
 

— Astarac, Armanhac, Comenge, Lavedan, Lomanha, País d’Aush, Savés, Volvèstre... dins la part gascona;
 
—  Alta Cerdanya, Capcir, Conflent, Rosselló, Vallespir dins la part catalana;
 
— Albigés, Aubrac, Besierés, Boriana, Carcassés, Carcin, Causses, Cevenas, Corbièras, Espinosa, Fenolhedés, Galhaqués, Lauragués, Larzac, Leveson, Lodevés, Marjarida, Menerbés, Montalbanés, Montanha Negra, Montpelhierenc, Menerbés, Narbonés, País d’Aush, País de Fois, Rasés, Santafrican, Tolosan... dins la part lengadociana,
 
— Costiera de Nimes, Garrigas dins la part provençala.
 
Atal lo desvolopament de la futura region Lengadòc o Sud Occitània passariá per lo desvolopament en ret dels païses o comarcas, sense oblidar la collaboracion amb los païses de las aglomeracions que pòrtan l’innovacion urbana: Albi, Besièrs, Montpelhièr, Narbona, Nimes, Perpinyà, Rodés, Tarba, Tolosa... 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

28 de junh 22.31h

Las Corbièras non son pas un país, mas una partida del massís geologic dels Pirenèus. Las Corbièras son constituïdas de Rasés, de Termenés e delNarbonés… La Montanha dita "Nèrgra,", al sud, non es pas tanpauc un país. Se compausa de Saissagués e de Cabardés ; e son los Franceses qu'assimilèron Saissagués a Cabardés. Los senhors de Saissac avián pas cap vasselatge de far valar dabans los Senjors de Cabartez, e tractavan dirèctament amb Trencavèl… Donc, nos cap pas tròp af... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de junh 00.39h

Que cal una comarca dita Cerdanha, mas non pas doas Cerdanhas: una dita Auta Cerdanha e l'altra dita Baissa Cerdanha.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de junh 12.19h

#1 Enrodadas a l'entorn d'un mercat alavetz...?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de junh 08.54h

Un pichòt apondon: las comunas occitanas fuguèron pas bastidas sul model de las parroquias, mas sus lo model roman de la vila enrodada d'un rèire pais per la noirir, fa que son fòrça mai espandidas que las parròquia dels paises d'oïl (drech costumier) que correspondon a las parròquias catolicas.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier logo rss

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions