CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 15 de novembre

Jean-Charles Valadier

Dissabte, 22.8.2015 03h00

Lo temps de l’economia locala per l’occitanisme


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


Fins ara, amb la capacitat d’accion politica que Robert Lafont sona lo temps tres[1] de l’occitanisme, l’Estat francés deguèt daissar un petit espaci per la cultura e l’educacion occitana. Atal, deguèt acceptar Calandreta e d’unas escòlas bilingüas. Mentretant, acabèt la fusion sistematica de totas las bancas e entrepresas industrialas localas per ne faire de bancas centralas e d’entrepresas de nivèl estatal. Atal, non i a pas mai de bancas o d’entrepresas importantas en Occitània que non sián de capital parisenc, europèu o multinacional. Atal, las principalas bancas o entrepresas que fan l’economia occitana son dirigidas de fòra Occitània e non an pas de politica per promòure la lenga e cultura occitana de lor territòri d’accion. Seriá plan dificil de bastir un procès de conscientizacion occitana amb aquel teissut economic coma o fan los catalans, los basques o los escoceses qu’an d’entrepresas e de bancas pròprias.
 
E mai, en França, tant las professions liberalas coma las entrepresas petitas o fòrça petitas o los comerçants e artesans qu’an d’activitats ligadas a un territòri non prenon pas en compte lor ròtle coma agent de desvolopament territorial. Ça que la, son de vectors indispensables pel reviscòl d’una economia locala.
 
D’un autre latz, existís un movement solidari o cooperatiu per crear una economia locala amb los circuits corts, las monedas localas, las AMAP[2]... mas aquels movements son dirigits per de joves formatats en grand part per l’educacion francesa e qu’ignoran la cultura occitana locala.
 
Es aquí que l’occitanisme deu trobar un camp nòu d’accions coma vector de desvolopament d’una economia locala. Deu prepausar un modèl economic de desvolopament cultural occitan al servici de l’economia locala.
 
Dins l’economia mercanda globalizada, las professions liberalas, las entrepresas petitas o fòrça petitas, los comerçants e artesans tant coma l’economia solidària poiràn subreviure qu’amb de clients e d’usatgièrs que participan al dinamisme d’una economia locala. E mai, lor cal de bancas localas qu’ajan la volontat e la capacitat de finançar l’economia locala.
 
Aquel cercle vertuós exigís que consumidors e entrepreneires (privats o solidaris) ajan un interès per l’economia locala. Tota causida de despensa que passa per una entrepresa locala enfortís lo teissut economic local mentre que la causida d’una entrepresa multinacionala favorís lo capital internacional.
 
Per exemple, la noiridura se pòt comprar a una cadena de supermercat internacional ( e mai de nom francés) que fan sas compras subre lo mercat nacional o europèu sens interaccions especificas amb los pageses locals o se pòt comprar a des comerçants de proximitat o d’AMAP que fan sas compras localament. Es atal tanben per la construccion que pòt passar per un grop del bastiment internacional ( e mai de nom francés) o per d’artesans locals.
 
Es plan una causida de politica màger: contunhar d’orientar los envestiments publics e las compras dels particulars per favorir las entrepresas multinacionalas (e mai de nom francés) o favorir l’economia locala, d’iniciativa privada o de l’economia cooperativa etica e ecologica.
 
Uèi, en Occitània, existís una oportunitat de donar una basa sociala al movement occitan. Es de mostrar que l’economia locala non pòt existir sense una volontat de faire viure una cultura locala. E aquí, aquesta cultura locala deu èsser occitana. Lo nivèl de francimandizacion de la societat occitana es tan prigond que l’evidéncia que la cultura locala es encara occitana deu èsser mostrada. Per aquò, avèm tot lo trabalh mai que centenari ja fait pel mitan cultural.
 
La conquista d’una identitat occitana per las professions liberalas, las entrepresas petitas o fòrça petitas, los comerçants e artesans tant coma per l’economia alternativa equitabla e ecologista es una necessitat.
 
Lo desvolopament d’aquela economia locala es possible sonque se s’inscriu dins un projècte politic, social e cultural de faire viure una economia locala dins un projècte federalista politicament, mas tanben economicament. Los occitanistas devon mostrar que lo projècte occitan es de faire viure una economia locala, e que lo projècte d’una societat occitana futura coincidís amb lo projècte d’una economia locala viable.
 
Atal, lo temps quatre de l’occitanisme es benlèu lo temps de l’envestiment economic dins una economia locala al servici dels actors economics locals, dels consumidors locals e de la cultura e lenga occitana.
 
Personalament, pensi que lo desvolopament d’una economia equitabla, ecologica amb de circuits corts e de justicia sociala es la via de seguir per prepausar una perspectiva atrasenta al occitanisme dels temps futurs.
 
 
 


[1] LAFONT, Robèrt. Temps tres. El Trabucaires, 1991
[2] AMAP: Associacion per lo Manten d’una Agricultura Pagesa



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

24 d'agost 16.34h

Dins un temps post-mondializacion, ia una escasença de relocalizacion d'una part de l'economia. I a de monde qu'an enveja de tornar bastir una economia locala, que siá dins lo modèl mercantil d'uèi o dins un modèl mai etic, ecologic o cooperatiu. Aquel monde gastan ja pro d'energia (e de monedas) per lor projècte. Es als occitanistas de mandar de messatges politics clars en favor d'aquelas iniciativas e atal los ajudar a intrar dins un mòtle cultural ont l'occitan non es oblidat.
Se l'... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 d'agost 16.22h

Soi d'acòrdi amb vòstras idèas, e pensi tanben despuèi un bèl brieu que nos podèm pas acontentar de defendre la lenga (e mai s'es necessari), mas que nos cal concretament defendre tot lo país, valent a dire los dreches economics e socials de la gent qu'i viu. Una question: quina estructura per organizar la reconquèsta de l'economia locala occitana?


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 d'agost 13.20h

Aportar tot, mens char e en granda quantitat, avant los autres es la fòrça de la multinacionala. Aitau, son tombats las petitas usinas, los petits comercis, artisans e paisans. Las vilas lemosinas, las pus petitas son entoradas de magasin de distribucion; i a pus de produccion locala.
Lo problem es qu'an reçaugut lo sosten de l'elita politica regionala que s'es plan mocada daus petits a un moment donat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 d'agost 08.47h

E de que deven la CEEPOC?
Cambra economica europèa dels paìses d'Òc


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier logo rss

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions