Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

L’occitan dins las eleccions regionalas en Sud-Occitània

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions
Aprèp la lista “Monde nòu” condusida per Gerard Onesta e la lista condusida per Dominique Reynié, anem veire la lista condusida per Carole Delga per lo Partit Socialista (PS) e lo Partit Radical d’Esquèrra (PRG). L’objectiu es de conéisser las propòstas dels partits politics que gerisson la França per la lenga e la cultura occitana per l’eleccion regionala d’aqueste mes de decembre per una de las regions nòvas d’Occitània, la eissida de la fusion de Lengadòc-Rosselhon e Miègjorn-Pirenèus.
 
Sul site de la candidata,  non i pas encara d’engatjament precís que lo programa es encara en bastison. Ça que la, dins la presentacion de la candidata, es dit qu’amb Carole Delga: “aquelastèrras republicanas, estacadas a las valors d’esquèrra e a la justícia sociala, poiràn plenament exprimir lors capacitats d’innovacion, de recerca, de creacion d’emplec dins un environament valorisat. L’objectiu serà de donar als nòstres conciutadans una egalitat dins la vida e d’accès a tots los possibles. Lo Grand Sud, es la nòstra region.”
 
A la rubrica actualitat del site www.caroledelga2015.fr, trapem aquelas informacions: “Un pauc abans aquela manifestacion, Carole Delga presentèt sos engatjaments, amb de mejans concrèts, en favor de la cultura occitana. Una lenga e una cultura regionala son de vertadièrs atots per un territòri. Aquí perqué Carole Delga vòl crear un delegat a la cultura occitana, un a la cultura catalana, e un budget especific per lo desvolopament de nòstras lengas regionalas.” Puèi trapam escrit en occitan: “L’identitat de nòstra granda region es l’occitan e lo catalan!”.
 
Dins un encontre a Tolosa subre la lenga e la cultura occitana, Carole Delga diguèt que la Republica atenguèt un gras de maturitat sufisent per reconéisser las lengas regionalas e que coma deputada, participèt activament amb Pau Molac al grop parlamentar que trabalha subre una lei per las lengas de França. Anèt a la primièra manifestacion per la lenga occitana a Carcassona en 2009.
 
Se es elegida, sa primièra prioritat per las lengas catalana e occitana serà de negociar amb l’educacion nacionala per aver mai de mejans, mai de reconeissença e per assegurar la continuitat de l’ensenhament occitan, del primari al licèu. Prepausa d’estructurar la formacion de professors e de formators en occitan e catalan, en ligam amb la competéncia de formacion professionala del conselh regional. S’engatja per una o benlèu doas ciutats escolaras Calandreta del primari al colegi e al licèu amb los departaments e comunas concernidas.
 
Prepausa una governança vesedora amb dos elegits delegats cadun a la lenga occitana e catalana amb dos cargats de mission. Doas amassadas especificas permetràn de debatre amb totes los que trabalhan per las lengas catalana e occitana. Un projècte serà definit per l’Ofici Public  de la lenga Occitana.
 
Assegura que sostendrà lo CIRDOC e los eveniments festius actuals e desvoloparà lo teatre en occitan. Conservarà l’Estivada a Rodés e o consolidarà coma festival occitan d’envergadura interregionala.
 
Farà pujar lo budgèt per l’occitan per tota lo region nòva al meteis nivèl per estajant coma o es ara per l’actuala region  Lengadòc-Rosselhon.
 
Non se pronóncia pas subre lo nom de la futura region, e mai se pensa que cal un nom que pòsca identificar lo territòri. Per ela, la marca “Sud de France” es un succès que permet d’identificar los productes al nivèl comercial mas non pòt pas s’aplicar per un territòri politic. E mai sas publicacions de campanha identifican la region coma “Lo nòstre Sud” amb un simbòl roge e jaune que representan una crotz occitana e una bandièra catalana estilizadas.
 
Dins lo jornal Libération del 14 de junh 2015, es escrit que Carole Delga “promet de faire una consulta ciutadana per decidir del nom de l’entitat nòva als tretze departaments, per que lo monde se lapropria. Occitània a sas favors” .
 
Atal, la candidata pareis clarament dins la continuitat de la politica favorabla mesa en plaça per sos predecessors socialistas dins las doas regions actualas.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Valadier Jean-Charles Tolosa
6.

Las propròstas de las listas per l'occitan es lo resson del pes dels occitanistas al dintre del partit o en aligança per lo PNO e lo POC per prepausar d'accions per l'occitan. E mai, es lo vam de las ideas dins la populacion que compta, que los partits son le resson d'una part de la populacion.
Las ideas de respècte del territòri e de sa lenga avançan, mas non i sèm pas encara.

  • 4
  • 0
Un lemosin
5.

#3 Sei pas segur qu'aiatz 'na bona compreneson dau Lemosin/daus Lemosins mai si tot es pas faus per çò qu'es de vòstra analisi politica. Emb la region Lemosin, n'aviam quauquaren que se teniá a pus près culturalament, istoricament, mas aura... afen qu'es entau, veiram ben.
E dire de Peiteus que qu'es un pitit centre universitari.... Hum, belament 30000 estudiants (nonmàs 15000 a Limòtges) per una vila de 90000 abitants, qu'es pas tròp mau m'es 'vis (e mai fuguessa pas tant coma a Bordeu e Tolosa mas emb de las vilas plan mai belas) e una de las pus vielhas universitats de França (1431) emb un ensenhament de l'occitan enginjat per Peire Bec l'i a mai de 40 ans que se persec auei (dau temps dich qu'a Limòtges, l'i a ren pus).

  • 4
  • 0
roucau
4.

#3 Que hè bèth temps que la joenessa lemosina e s'exilia de cap a las granas metropòlis ... La metropolizacion que'ns tuarà a tots. E l'occitanisme que ne's hè lo complici en favorizar lo jòc tecnocratic francés.

  • 6
  • 1
lachaud Dournazac
3.

La region qu'es aquò? Los notables lemosins an trobat un nom a la region de Bordeu : la nòva region. Quò es simple e quò minja pas de pan. La region de Limotges es suprimada mas que laissa darrier ela? Quò era una mentalitat de Lois XIX dins un còrps de smicard. A ela, la petita economia (artisans, petits comerçants que depassan pas la dietzena d'obriers). A las multinacionalas e a las vilas la granda economia que bòta en plaça la ceintura daus supermarchats alentorn de las pus petitas vilas e que tua l'economia locala. La region Lemosin qu'era lo culte de l'universitat e l'universitat de Limotges, la pus jòuna de França, preferava s'acoquinar emben daus petits centres universitaires que son Tors, Peiteu, La Rochela pus leu que las universitats de Bordeu, Tolosa o Montpelièr que son dau mamoth e dins un contexte ente la cultura occitana es enguera perceguda coma tròp pelhauda. L'autre culte de la region es lo conselh economic e sociau qui de totas faiçons son avis compte mai qu'aquel de la populacion. Rancurarei pas aquela region; au mens s'opausera pas a l'offiça de la lenga occitana.
Daus limosins volan espandir la populacion de Limotges dins la campanha; d'autres volan far uflar Limotges per en far una vila competitiva. la Creusa e la Coresa van devenir l'arriera-pais de Limotges e los maridarem emben l'autre arriera- pais de Bordeu : lo Bearn. Farem una autorota entre Pau e Briva e una frontiera de toner entre las doas nòvas regions. Attencion las armas autorisadas seran los pelochons o la litteratura occitana. Entre lo genest daus Plantagenets e la crotz occitana dau lengadoc volada a una princessa provençala quò faria una brava bathalla.
Mas avetz remarcats dins los programmes politics presentats per Jean Charles Valadier son oblidats los attemtats, l'islam, lo Front nacionau, lo chaumatge las relacions entre las autras regions occitanas e autres problemes economicas. A de que sert la region?

  • 1
  • 6
Sèrgi Viaule
2.

En defòra que tot aquò son pas de promessas electoralas vengudas de partits franceses que per ieu valon pas res de res (ai ara tròp d'experiéncia politica per me far enganar un còp de mai), i a una causa simpla que seriá de far per permetre a la lenga nòstra de viure al present. Una causa que degun ne parla pas e quitament pas los occitanistas. Es d'exigir dels novèls Conselhs Regionals de metre en plaça dins los emicicles parlementaris un sistèma de traduccion simultanèa. Benlèu que d'unes son ja equipats. De tot biais aquò còsta pas gaire e pòt èsser fòrca util dins mantunes cases.
amb aquel aplech deriá èsser balhada la possibilitat als elegits de s'exprimir en occitan o en catalan al moment de las sesilha plenièras. Benlèu qu'aquò concerniriá pas qu'un desenat de personas a la debuta, mas es un exigéncia minimala se volem vertadièrament socializar la lenga e la metre en plena lutz.
Aquela proposicion simpla e bon mercat degun la met en abans. Pels elegits dels partits franceses, vòlon plan far quicòm per l'occitan, mas a l'amagat e qu'aquò age pas cap de resson social. Per exemple vòlon pas d'una television occitana erziana alara que la causa seriá tanben possibla.
La possibilitat pels elegits de s'exprimir en occitan-catalan es pas presa en compte nimai per Cristòli Cavard (lo Ben Comun sostengut pel PNO), nimai per Gerard Onesta (lo Monde Novèl sostengut pel Pòc). Coma qué! Los partits politics franceses sostenguts per de partits occitans o pas demòran de partits franceses.
Quora los Occitans aurán comprés que se salvarán pas que quand aurán lors pròpris partits politics pro fòrts per aver pas mai besonh dels partits franceses?

  • 15
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article