CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 20 d'agost

Jean-Charles Valadier

Dissabte, 25.8.2012 03h00

En Finlàndia, tots son finlandés mas non pas finés


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vòtes)
carregant En cargament


Mikko Kuhna

Un panèl amb la benvenguda en finés “ Tervetuloa” d’un cafè dins una comuna finesa

Un panèl monolingüe suedés dins l'arquipèl finlandés d'Äland




Etiquetas
comunautats lingüisticas, democracia, finlandia, valadier

En mai de remembres d’estanhs e d’islas per milhièrs, me torni de vacanças de la republica de Finlàndia (Suomi en finés, Finland en suedés) amb l'experiéncia d’una democracia madura.
 
Ja dins la capitala que se sona tan Helsinki coma Helsingfors, tota la sinhalizacion es bilingüa en finés e suedés. En republica de Finlàndia, baste que 10% de la populacion d'una comuna parle finés o suedés per que la sinhalizacion d'ensenhament siá bilingüa, e los parents pòdon causir la filièra finesa o suedesa. Las autras comunas son tractadas coma monolingüa finesa o suedesa. Ça que la sonque 6% dels finlandés se dison suedofòns. Los 6400 samis de Finlàndia (que se disián pejorativament lapons aperabans) an de dreits especifics per la lor lenga, per la lor cultura d'elevaires de rens escampilhats subre un immens territòri artic e per los gerir al nivèl internacional subre los 4 pais concernits.
 
Atal, son finlandés los abitants de Finlàndia mas son finés sonque los que parlan la lenga finesa.
 
L'arquipèl finlandés d'Äland a lo suedés coma  lenga unica. A un estatut d'autonomia amb un parlament, de leis pròprias, un regim fiscal pròpri e fins a sagèls pròpris.
 
Mentretant en republica de França, la majoritat de las lengas de la republica son discriminadas mentre qu'una a tots los dreits. Tanben una ciutat capitala a tots los poders e las autras regions pas cap.
 
En republica de Finlàndia, tre 1906, las femnas aguèron lo dreit de votar. Las femnas, los omosexuals e los genres sexuals en general, los estrangièrs, las personas a mobilitat redusidas  i gaudisson de l'egalitat dels dreits. Aquelas darrièras desenias, l'ensenhament foguèt repensat per acabar amb l'esperit de competicion ( non i a pas mai de nòtas) e valorizar lo desvolopament de l'enfant.
 
 
Alavètz que ne conclure per França e Occitània?
 
Mon punt de vist es que la republica de Finlàndia es una democracia mai madura que la republica de França e que una democracia mai madura necessita una mai granda egalitat subre tots los punts, entre autre per las lengas dels territòris e dels abitants.
 
Alavètz, me pensi que, un còp de mai, França e Occitània an de compartir un destin politic comun: es  amb l'aprigondiment de la democracia francesa qu'Occitània ganharà son autonomia e tornarà parlar sa lenga. Mas tanben, es sonque amb l'ambicion d'una Occitània autonòma e occitanofòna tan coma per los autres pòbles de França que la republica de França evolucionarà cap a una democracia mai madura, dins una Euròpa mai democratica e participarà a l'establiment d'un mond mai juste.
 
Finlàndia o confirma: l'engatjament per la lenga occitana dels democratas que demòran sul territòri occitan non es pas un acte romantic, mas es tant important coma la luta contra las inegalitats, las discriminacions, lo respècte del mèdi ambient (l'environament), la justícia e totas las libertats.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

31 d'agost 00.00h

#2 L'important es que lo concèpte d'estat o de territòri politic non correspond pas amb una unitat linguistica e culturala. En Euròpa, avèm eritat de frontièras d'estat al segle XIX amb una omogeneïtat mai o mens importanta de lengas e culturas e plan sovent una eterogeneïtat dins un meteis lòc. França n'es un exemple atal coma Finlàndia. Tròbi que finés e finlandés permet de plan desseparar apartenéncia culturala e apartenéncia politica.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 d'agost 23.51h

#1
Exacte. Per aver viscut mantunas annadas en Escandinavia, confirmi que ni la lenga finesa, ni la lenga suedesa fan pas la diferéncia entre çò que nosautres sonam "finés" e "finlandés" (en finés es "suomi" e en suedés, es "finska").




Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 d'agost 10.55h

Es un article fòrça bon en general. I legissèm d'informacions utilas e benvegudas.

Malaürosament, la diferéncia de sens que fasètz entre "finés" e "finlandés" es completament abusiva e arbitrària sul plan lingüistic e a pas la mendre valor oficiala (en lenga francesa, tanben, la diferéncia de sens entre "finnois" e "finlandais" es arbitrària e non obligatòria).


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier logo rss

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions