CAPÇALERA: Eth Ligam occitan Youtube

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 10 d'agost

Jean-Charles Valadier

Dimècres, 4.5.2016 03h00

Prospectiva lingüistica occitana (part 4)


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


Vèrs lo bilingüisme

Anam estudiar las condicions per bastir dins los 30 ans una societat occitana bilingüa amb pro d’espacis publics e privats de monolingüisme occitan per assegurar un us social de la lenga occitana. L’objectiu es que quicòm coma un terç de la populacion usa l’occitan cada jorn dins de contèxts de monolingüisme occitan. O anam estudiar a partir de la situacion actuala concrèta d’un estat qu’impausa lo francés coma lenga unica de tota la populacion e d’una populacion occitana desculturada.
 
Per mudar atal la societat occitana, cal suscitar una demanda fòrta d’una part dels occitans e una evolucion de la populacion francesa en general per qu’acceptèsse l’us public e quotidian d’una autra lenga que lo francés dins las carrièras e las administracions e dins cèrts comèrcis e entrepresas. Tanben lo mitan de l’educacion nacionala deuriá acceptar una regionalizacion de l’educacion e mai, que l’ensenhament de las lengas de França siá generalizada al costat del francés.
 
Per complir aquel prètzfait, cal una majoritat politica a l’assemblada nacionala e al senat per votar una legislacion comparabla a la d’Espanha e de Catalonha en favor de l’occitan en val d’Aran o d’Itàlia pel Sud Tiròl.
 
Aquò demanda una evolucion pro fòrta de l’opinion publica francesa e occitana. Una part d’aquela evolucion pareis normala dins una societat europèa e francesa ont los dreits individuals e collectius s’aprigondisson per las femnas, los omosexuals, lo dreit de morir dignament pels vièlhs... L’aprigondiment de la democracia passa per una pujada dels poders de la justícia e del legislatiu fàcia al poder executiu dels govèrns e per la creissença del respècte de totas las minoritats. Tanben, los dreits de s’administrar de las regions o territòris istorics d’Euròpa creisson fàcia a d’estats bastits per las fortunas de guèrras. Es dins aquel contèxt que pòdon progressar los dreits de las minoritats lingüisticas.
 
Mas dins una societat europèa pacificada, l’autreg de dreits a de minoritats tròba una majoritat per o acceptar se los dreits d’aquela majoritat son preservats. Lo maridatge omosexual trobèt una majoritat per lo sosténer contra una minoritat activa sonque perque lo maridatge per totes èra un dreit nòu que non tirava de dreits a degun.
 
Dins una societat ont los que vòlon viure en occitan son minoritaris, cal prepausar un compromés per un us public de l’occitan dins una environa majoritàriament francofòna. Aqueste compromés deu poder èsser comprés en defòra del mitan occitanista, dins de discussions entre amics o collègas de trabalh o d’espòrt. Deu trobar una majoritat evidenta dins la populacion, contra l’oposicion acarnassida d’una minoritat anti occitana.
 
Sortissèm d’un temps de centralisme e nacionalisme francés de l’aprèp guèrra e l’aprèp descolonizacion qu’enebissiá al movement cultural occitan d’assumir un projècte de societat occitanofòna. Tanben, lo projècte d’una Occitània monolingüa occitana es tant respectable coma o foguèt lo projècte d’un Quebèc monolingüe francés de las annadas 1960, mas es inaudible uèi per la màger part de la populacion occitana.
 
Es un compromés que lo movement occitanista deu prepausar per obténer una adesion, e mai passiva, de la populacion occitana. L’abséncia actuala d’un projècte consensual de societat occitana empedís un desvolopament d’un movement occitan fòrt.
 
 
Lo bilingüisme occitan
 
Lo compromés mai credible entre un retorn al monolingüisme occitan majoritari de la debuta del sègle XX e lo monolingüisme francés dominant de la debuta del sègle XXI es de prepausar una societat bilingüa occitana, ont se poiriá contunhar de viure e trabalhar en francés, mas los que volrián o poirián faire en occitan. Lo francés seriá la lenga comuna de totes, mas d’unes parlarián occitan a l’escòla, al trabalh o dins la carrièras, e plan segur assegurarián la transmission naturala dins lor vida privada.
 
Lo projècte de bilingüisme occitan non es pas de limitar la libertat per los que se sentisson francofòns, mas al contrari d’aumentar los dreits de los que vòlon parlar occitan. Los que volrián parlar sonque francés contunharián d’o faire, mas deurián acceptar d’ausir d’autres parlar occitan.
 
Fins ara, l’occitanisme cultural faguèt un trabalh remirable de salvagarda e d’enfortiment de la lenga e cultura occitana dins un mitan occitanofòn de mai en mai restrent. Lo projècte d’una societat bilingüa occitana s’adreiça a tota la populacion occitana del mitan agricòla al mitan entrepreneiral, de las classas mèdias a las classas pauras. Aurà tant d’oposicion coma lo maridatge omosexual, mas es sociologicament acceptable ara dins una societat francesa e europèa mai obèrta als dreits de las minoritats.
 
Amb un projècte d’una societat bilingüa occitana que reconeis clarament lo dreit de viure en francés en Occitània, es probable que lo petit nuclèu actual dels occitanistas s’espandisca sufisentament per constituir una fòrça politica sufisenta, ont totas las classas socialas pòdon s’investir per emparar un projècte de bilingüisme occitan, per que l’occitan torne ésser la lenga de cada jorn d’una part dels occitans.



publicitat
BANER1: Amics campanha covid



Comentaris

11 de mai 15.16h

Que hè ben de saunejar drin...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de mai 14.03h

#3 aviá legit amb atencion los vòstres articles en terme de realitat linguistica per far viure l'occitan. En terme de prospectiva politica, sol un projècte bilingue se poirià benlèu concretizar, del tipe d'Euskadi, amb d'espacis de monolinguisme occitan amb un consens politic d'una majoritat de la populacion.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de mai 11.41h

Sénher Valadier, partegi amb vos un grand nombre de valors. Pasmens, per lo "bilingüisme", sèm pas d'acòrdi. La sociolingüistica a provat scientificament que lo "bilingüisme" social fonciona pas. E lo "monolingüisme" es pas tanpauc una solucion. Ai escrich de causas sus la question:

http://opinion.jornalet.com/250

http://opinion.jornalet.com/262


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de mai 22.16h

#1
''Estagnous'' es pas de francés, es d'occitan grafiat a la francesa !! A l'orau, i a pas de diferéncia.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de mai 08.13h

El francès és el "patois de Paris" i França és molt més que només Paris. No pot ser que tingueu els noms dels llocs en "patois de Paris" pertot. Per exemple haurieu d'escriure "còth" en comptes de "col" , "deths Estanhons" en comptes de "des Estagnous".


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier logo rss

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions