Dissabte, 28.5.2016 03h00
La volontat jacobina de fusionar de regions del govern central e la necessitat de compensar lo deute de Lengadòc-Rosselhon amb las finanças equilibradas de Miègjorn-Pirenèus condusiguèron a la fusion administrativa de las doas regions. Per lo govern, èra sonque una optimizacion d’un escalon administratiu per aplicar las politicas decididas per París. Èra evident que Sud de França o Pirenèus-Mediterranèa èran las denominacions administrativas previstas per la nòva entitat.
Ça que la, una conjoncion de dificultats apareissèron.
En primièr, aquel territòri administratiu coïncidís mai o mens amb l’ancian comtat de Tolosa e los estats de Lengadòc, identitats qu’èran sense importància pels enarcs e politics que decidiguèron aquela fusion. En segond, lo partit socialista qu’a un corrent jacobin actiu, non a pas mai la majoritat absoluda dins l’assemblada eligida aprèp la fusion. Son de representants dels partits federalistas ecologista e occitanista que son en carga de la consulta sul nom de la region nòva.
En tresen, cent ans de trabalh felibrenc e occitanista popularizèron lo mot “Occitanie”, e mai se la granda majoritat non sap pas precisament ço qu’es la realitat linguistica que representa. Sols los catalans del nòrd an una consciéncia populara d’una identitat especifica.
Coma non es un vòte mediatizat pels mèdias parisencs, la majoritat de la populacion occitana de la region nòva non votarà pas. Los que van votar o faràn perque se sentisson concernits per lo devenir de la region nòva o per oposicion al sistèma. Atal “Pyrénées-Méditerranée” es la causida dels jacobins mobilizats, “Occitanie-Pays catalan” la dels catalans mentre que los occitanistas trantalhan entre “Occitanie” e “Occitanie-Pays catalan”. Plan segur, los partits franceses non se pronóncian pas per aqueste tipe de causida, que non intra pas dins lor vision politica.
Ça que la, lo vòte “Occitanie” pòt mobilizar una part de la populacion, plan en delà del mitan occitanista, per afirmar una identitat regionala, e mai fòsca, fàcia a París.
S’“Occitanie” es causit majoritàriament, poiriá crear un conflicte politic imprevist entre un poder regional sostengut per sa populacion e lo poder central.
Se lo pòble occitan se mobiliza, e mai de 100 000 personas causisson “Occitanie”, la question de l’identitat de la region “Occitanie” se pausarà, amb un impacte mediatic plan mai important que las manifestacions per l’occitan.
Es encara temps de mobilizar parents e amics per votar “Occitanie”.
Per los economistas comportamentals, creire que l’informacion indutz l’accion es l’error mai comuna per cambiar los comportaments. Mai la causida propausada es clara, comprenible e sense equivòca, mai las gens se tornan vers l’alternativa propausada.
Aquí la fòrça populara del vòte “Occitanie”.
La fòrça politica seriá dins lo conflicte en seguida d’un veto del conselh selh d’estat.
#21 L'as dit.
Ara qu'es dit, au mens las causas seràn d'ara enlà claras.
Aprèp, en véser los exemples d'Irlanda e mèma d'Escossia, soi quitament pas solide qu'aquò sufiràs a tornar socializar la lenga Occitana. Al contrari d'Irlanda, Catalonha es puslèu un bon exemple, ambe una bona sinergia entre recuperacion societala de la lenga e nacionalisma pragmatic, l'un ligat a l'autre e recipròcament : quora lo nacionalisma progressa (mès d'autonomia, mès de presa de decision "al paï... Legir la seguida
#20 a lòga de geografizar l'afaire -perqué ieu per exemple soi dau clapàs e tene pas ges per occitania per nom- entre los lengadocians vs los autres, qu'aquò correspond pas a res, te caudriá, nos caudriá, faire dirèctament la critica del movement nacionalista que vei la lenga coma un otís per aver l'autonomia politica. Per los nacionalistas, l'objectiu es l'autonomia politica e se creson que en l'agent encapada se podrà reviscolar lo bèl cadabre de la lenga nòstra d'aicís quauques d... Legir la seguida
Au legir dei comentaris #9, #10 e #19 siáu ben content de veire que se va acabar la messòrga occitanista qu'assajava de far creire qu'aviam quauques ligames amb lei pacolencs de Tolosa ò leis arlèris dinamics de Montpell e que podrem passar a autra causa lèu lèu.
Los Catalans (que son pragmatics, eles), sautan sus totas las escadenças per balhar un nom en "Catalonha", "País Catalan" etc (quina que sia la lenga emplegada, d'alhor, aquò rai, la question linguistica, es un autre debat) a cada tròç de territòri que pòden. Alavetz, qu'auja una proposicion en "Occitanie - Pays Catalan" per cambiar lo de LRMP, aquò les conveng, e s'en foten plan qu'aquesta region sia pas qu'un pichon tròç de la Catalonha vertadèra.
D'alhor, se au lòc de "Occitan... Legir la seguida
#14 Te podi pas que rejonher sus aqueste comentari!
#14
Es benlèu un manc dels "occitanistas"... Non? La premsa regionala ensaja dempuèi totjorn de seguir çò que se fa a París quitament dins las colhonadas, mas sens un lobbí vertadièr e legitim podrà pas èsser mesa dins "una bona dralha". Mas ça dich, benlèu que lo mitan occitaniste a besonh d'èsser renovelat per tornar lançar de visions pan-occitanas puslèu que monilhizadas...
Ça dich encara ara que los vòtes son lançats avèm una causida limitada. La causa pòt èsser reducha... Legir la seguida