CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 22 de febrièr

Jean-Charles Valadier

Dissabte, 16.7.2016 03h00

Lo reïntegracionisme e l’isolacionisme galèc


Comentaris 7 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargament


En Galícia, es facil per qui sap lo portugués de compréner que lo dialècte dels galècs es una forma locala de portugués. Ça que la, sa forma escrita pareis coma un espanhòl mal escrit. E mai, sufís de temptar de dire un “Bos dias” galèc al lòc del “Buenos días” castilhan per comprene que la vergonha de parlar galhèc a un inconegut es tala coma la dels occitanofòns.
 
Un libre recent en galèc entitolat “reve história do reintegracionismo de Tiago Peres conta l’istòria recenta de la lenga galèga. Explica que las lutas normativas entre reïntegracionistas e isolacionistas foguèron permanentas dins l’istòria de la lenga galèga. Los reïntegracionistas son per una confluéncia del galèc amb lo portugués mentre que los isolacionistas vòlon diferenciar lo galèc del portugués per ne faire un dialècte castilhan.
 
La vertadièra rason del conflicte grafic es qu’una nòrma compatible amb la del portugués auriá enforçat los locutors galècs dins l’idèa que parlen una vertadièra lenga, e non pas un patés espanhòl.
 
L’istòria de la respelida del galèc comença al sègle XIX. Coma lo galèc èra e es sempre la lenga de la majoritat dels galicians, lo franquisme e lo poder central de la transicion democratica (1975...1978) an impausat l’ideologia galeguista d’una grafia del galèc diferenta de la del portugués. Los qu’anticipèron la demanda de legalizacion del galèc amb lo retorn de la democracia farguèron un movement galeguista que defendèsse una grafia especifica e espanholista. Foguèron tant los principals dirigents galècs socialistas del PSOE o de simpatizants comunistas del PCE coma l’equipe d’Adolfo Suárez, lo primièr ministre centrista que dirigiguèt lo govèrn de transicion a la mòrt del dictator Franco. Las institucions centralas espanhòlas ajudèron tot un fum de galeguistas isolacionistas e patesejaires dins aquela promocion d’un galèc isolacionista. Fòrça foguèron recompensats per de pòstes dins l’universitat o las institucions galègas en bastison.
 
Manuel Fraga, ancian ministre de Franco, aprofeitèt del conservatisme rural e catolic galician per se presentar coma galeguista a las primièras eleccions autonomicas. Presidiguèt la region autonòma de Galícia pendent mai de 20 ans e impausèt la nòrma isolacionista al nom del galeguisme. Reussiguét a isolar lo galèc per tal que se pèrda pauc a pauc e a manténer Galícia dependenta de Madrid. Demòra uèi una de las regions mai pauras d’Espanha.
 
Per Tiago Peres, amb l’imposicion en 1982 de la nòrma espanholista del galèc, se perdèt un temps preciós . Las generacions alfabetizadas amb aqueste sistèma de nòrmas ortograficas foguèron educadas per pensar que galèc e portugués son doas lengas diferentas. Per el, l’imposicion de la nòrma isolacionista explica en part la diminucion dels locutors galècs e la manca de transmission generacionala malgrat l’oficializacion de la lenga galèga coma lenga pròpria de la comunitat autonòma de Galícia.
 
Per Tiago Peres, una nòrma compatibla amb lo portugués auriá ajudat l’us public del galèc, vist coma una vertadièra lenga internacionala. E mai, aqueste ligam linguistic amb lo monde lusofòn auriá ajudat al desenvolopamente conomic de Galícia.

 
Un exemple de las grafias:
 

Espanhòl normat: En junio, las luces brillaban en el horizonte sin apagarse ni por un segundo.
Galèc isolacionista oficial En Xunio, as luces brillaban no horizonte sen apagarse nin por un segundo.
Portugués e galèc reintegrat Em junho, as luzes brilhavam no horizonte sem se apagarem nem por um segundo.


Los digrafs lh, nh e ch son al còr de la batalha grafica, que representan la grafia istorica galega en oposicion amb la grafia castilhana. Seriá per lo camin de Sant Jacme contrarotlat fins a la crosada albigesa pels occitans de Concas e Sant Sarnin que los digrafs lh, nh e ch se serián impausats en occitan e galèc, galèc que s’impausèt puèi al Portugal actual fins a l’annexion de Galícia al reialme de Leon puèi de Castilha.



publicitat



Comentaris

19 de julh 07.05h

Mon grand grand paire èra galèc. El foguèt enviat a Pòrto Rico car sa familha èra galèga nacionalista e volián pas qu’el foguèsse part de la Guardia Civil. Mas la situacion lingüistica e politica de Galícia me fa sentir desolat. I a tròp de espanholisme. Es coma se Galícia foguèsse la font del espanholisme pus marrit e malaut. Ieu vòli la visitar, mas me’n fa paur çò. Ça que la, cresi que usatge de la x per la g e j istoricas, la abséncia de vogalas nasalas e la grafia “... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de julh 09.28h

Quò me fai pensar la gràfia dau Pèire Bonnaud que s'esforça tan de desseparar l'Auvernhat daus autres dialeites occitans... coma d'autres z-o fan en Provença e Gasconha...

Çai-sos un tròç de texte de Puèi-Domat tirat de son jornau mesadèir, qu'ai revirat en gràfia classica, las «ï» e las «ü» son de vocalas molhadas, per exemple «atï» (aquí) se pronóncia quicòm coma [akyi~atyi] :

• Én jou de primà, là Janetà, drolà de Mazirâ sarta jounà é jentà mâ én petït ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de julh 11.34h

1#
Lo portugues qu'ei en efeit un dialecte galec.

I a ua corrent, radicau, au dehens deu reintegracionisme, aperem-ac “lusista“, que vòl lo portugués com standard culte deu galèc (ignorant que lo portugues e vien deu galec, pas au contrari). Aquò que seré com si los occitans adoptérem lo catalan com standard culte ... mes totun, lo galèc qu’ei mei proishe deu padron portugués que lo gascon n’ei deu provençau ...

Duncas, aquo m'estoniara pas, los occitanistas dens 50 ans que c... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de julh 11.25h

Lo digrafe “nh“ en galèc apareish sonque en quauques manuscrits isolats proishe de la frontiera dab lo Portugal. L’ancian galèc qu’emplegava lo “ll“. Los portugués adoptéron lo “lh“ (e lo “nh“), pas los galècs ...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de julh 09.47h

Fòrt interessant article que mòstra plan cossi los estats ensajan sovent de manipular las realitats linguisticas apevadas sus una conèissença elaborada de la lenga, per servir lors interésses e lor mitòlogia; sens parlar d'Occitània o dels Paises Catalans ( pensi sustot al Pais Valencian), cossi pensar pas tanben al serbò-croat, lenga unica parlada dins 4 estats ( Croàtia, Bòsnia-H, Montenegro, Sèrbia), e ont cada pais favorisa las caracteristicas dialectalas localas, per demarcar l... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de julh 09.25h

#1 òc a la difusion de TV3 per occitània tota ! tu, Jaume II, pòdes o demanar a la Generalitat e a l'estat francés? Mercés


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de julh 07.21h

¿Y per quê no es português una forma local de gallech? ¿Ò per quê no es castellá una forma local des português? ¿Ò per quê no es gallech una forma local de s'astur? ¿Ò per quê no s'aragonês una forma local des castellá? ¿Ò per quê no es catalá una forma local de s'aragonês? ¿Ò per quê no es languedociá una forma local de catalá? ¿Ò per quê no es nizard una forma local de languedociá? ¿Ò per quê no es piamontes una forma local de nizard? ¿Ò per quê no es piamo... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Perfil

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier logo rss

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions