CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 21 d'agost

Jean-Charles Valadier

Dimenge, 18.9.2016 03h00

Los partits ecologistas d’Euròpa e las questions nacionalas: Espanha (part 2)


Comentaris Un comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargament


Equo, lo novèl partit ecologista en Espanha
 
En 2011, un trentenat d’organizacions politicas ecologistas espanhòlas de nivèl regional per la màger part s’amassèron dins un partit ecologista espanhòl nòu, Equo. En Catalonha, lo partit ecologista catalan Iniciativa per Catalunya els Verds (ICV) gardèt son independéncia. ICV es dirèctament membre del Partit Verd Europèu e non fa pas part d’Equo. E mai se las doas organizacions son aligadas, an de linhas ideologicas e estrategicas pròprias. Atal, ICV èra subre una lista concurrenta a la d’Equo per las eleccions europèas de 2014. E mai, existís uèi una rama catalana d’Equo.
 
Consequéncia de son istòria e de l’estructura federala d’Espanha, las organizacions regionalas d’Equo gardan una granda autonomia. Los estatuts del partit estructuran Equo subre una basa federala amb d’organizacions territorialas autonomicas o insularas qu’an un quadre ideologic e politic comun. Las organizacions territorialas an lors estatuts pròpris e pòdon foncionar dins una lenga diferenta de l’espanhòl, coma Equo Galícia que la lenga oficiala n’es lo galhèc. Se Equo se revendica federalista e decentralizator, la question de la reforma de las institucions territorialas non fa part de sas prioritats.
 
Sonque Equo Galícia se posiciona per una politica lingüistica galhèga e e una autonomia galhèga fòrta, mas sense n’explicitar lo contengut. Atal coma Equo Euskadi que defend l’elaboracion d’un novèl estatut d’autonomia per lo país basc, mas sense o explicar en detalh. E mai, Equo Euskadi a una reticéncia per la question nacionala basca, e milita en favor d’una ciutadanetat de residéncia. Sosten lo dreit a l’autodeterminacion, mas subre una basa individuala e consensuala e non collectiva e majoritària.
 
 
Iniciativa per Catalunya els Verds
 
L’istòria d’ICV es plan diferenta de la d’Equo. ICV resulta de la transformacion del Partido Socialista Unificado de Cataluña (PSUC – lo partit comunista catalan), amb d’autras organizacions nacionalistas d’esquèrra e ecologistas. Al contrari d’Equo, la question institucionala es plan presenta a ICV. I consacra una part importanta de son programa. ICV se revendica del catalanisme popular que luta per los dreits socials e nacionals dels Catalans.
 
Per ICV, Catalonha es una nacion. A lo dreit de decidir de son avenir e deu beneficiar del dreit a l’autodeterminacion. Se lo partit es plan clar subre lo dreit a l’autodeterminacion, es dividit subre la responsa a donar.
 
Dins lo principat de Catalonha, las annadas de blocatge del procès de reforma de l’estatut de Catalonha per lo govèrn espanhòl de Mariano Rajoy faguèron créisser las tensions entre Catalonha e lo govèrn central. Finalament, la Generalitat de Catalonha volguèt organizar un referèndum d’autodeterminacion tal coma lo d’Escòcia. Lo govèrn espanhòl de Mariano Rajoy o refusèt categoricament. Artur Mas, qu’èra president de la Generalitat de Catalonha, decidiguèt d’organizar una consultacion lo 9 de novembre de 2014, en doas questions: “Volètz que Catalonha devenga un estat? En cas de responsa afirmativa, volètz qu’aquel estat siá independent?”
 
Obtenguèt lo sosten dels partits nacionalistas catalans, mas tanben d’ICV, sol partit “non-nacionalista” a sosténer lo referèndum. Alavètz, ICV apelèt sense ambiguïtat a votar “Òc” a la primièra question, mas non donèt cap de consigna de vòte a la segonda, que lo partit amassa tant d’independentistas coma de federalistas. Es atal que l’ex-deputat europèu d’ICV, Raül Romeva prenguèt a la debuta de 2015 sas distàncias amb son partit al motiu de sas ambiguïtats subre la question nacionala catalana e son refús de se posicionar clarament en favor de l’independéncia. En seguida, foguèt cap de lista de l’union independentista “Junts pel Sí” per l’eleccion autonomica del 27 de setembre 2015. Es ara conselhièr als afars exteriors, a la transparéncia e a las relacions institucionalas dins lo govèrn de Catalonha.
 
La posicion d’ICV es d’obténer un estat catalan, dotat d’una constitucion, per aver los espleits pròpris per agir tant contra la crisi economica e ecologica coma las inegalitats. ICV prepausa per Catalonha l’estatut d’estat libre dins lo quadre d’un estat plurinacional, una republica catalana dins una republica federala espanhòla plurinacionala.
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

21 de setembre 22.42h

TV3 - Polònia - Què voten els Verds?
https://www.youtube.com/watch?v=lxF1J6e83Js
En aquest musical, Artur Mas (Bruno Oro) es pregunta què pensen fer els d'Iniciativa en la consulta independentista.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier logo rss

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions