Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo debat public subre la tresena linha de mètro de Tolosa

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions
Creada en 1995 per la lei relativa a la proteccion de l’environament, la CNDP (Comission Nacionala del Debat Public) es un organisme independent que velha a la participacion del public pendent la fasa d’elaboracion de projècte d’amenatjament o d’equipament qu’an una incidéncia importanta subre l’environament e que presentan d’enjòcs socio-economics fòrts. Los de mai de 300 milhons d’euros devon obligatòriament far l’objècte d’un debat public.
 
Dins la fasa de deliberacion politica, la participacion del public pòt préner la fòrma d’un debat public que deu portar subre los objectius e las caracteristicas principalas del projècte, mas tanben subre son oportunitat . La CNDP fisa la preparacion e l’animacion a una Comission Particulara del Debat Public(o CPDP), tanben independenta dels elegits. La participacion dels ciutadans al debat public deu portar d’arguments multiples e de qualitat per validar o non lo respècte de las leis (còdi de l’environament, de l’urbanisme...) e  l’interès public de la decision politica. Lo debat acabat, la participacion deu contunhar amb un garant fins a l’enquèsta publica e l’autorizacion definitiva de realizar lo projècte.
 
Del 12 de septembre al 17 de decembre de 2016, un debat public foguèt organizat en país tolosan subre lo projècte d’una tresena linha de mètro. Es la propòsta de Joan-Luc Modenc, president del SMTC Tisseo, lo Sindicat Mixte dels Transpòrts en Comun del país tolosan e cònsol màger  de Tolosa dempuèi 2014. Son ambicion es d’arrestar lo malhatge de tramvai e bus en site pròpri de susfàcia de l’aglomeracion mes en plaça per la majoritat precedenta, estimat a 1,7 milhards d’euros, al profit d’una tresena linha de mètro mai intèrna a la ciutat que ligariá lo nòrd-oest (estacion de Colomiers) al sud-est de l’aglomeracion tolosana ( estacion de Labèja), via l’estacion TGV de Matabiau. Son còst es estimat a mai de 2 milhards d’euros e sa mesa en servici es prevista en 2024.
 
Conformament a la lei, lo debat a tanben portat subre la pertinéncia d’una linha suplementària de mètro. Es aital que l’articulacion entre tren, mètro, tramvai, bus, bicicleta e marcha foguèt al còr de la question d’oportunitat tan coma la question del finançament, de l’emplèc e del ligam amb l’urbanizacion.
 
Del punt de vist del transpòrt, l’alternativa en debat foguèt la d’una ret de transpòrt public que desservisca tota l’aglomeracion, en particular las zònas d’emplec e de residéncia actuala que son a l’exterior de la rocada e qu’una majoritat de la populacion i demòra. Consistiriá en:
 
1. Reviscolar la ret ferrada existenta e la faire evoluir per crear rapidament una ret de trens metropolitans coma dins las aglomeracions europèas modèrnas.
 
2. Crear al torn de Tolosa una circulara de tramvais modèrnes e rapids.
 
3. Enfortir la ret de bus dins tota l’aglomeracion amb via reservada per gasanhar de temps consequents.
 
Una ret de susfàcia demanda l’acceptacion d’una perturbacion iniciala de la circulacion automobila mentre qu’una linha de mètro exigís sonque de parcatges automobils fòrça grands a l’entorn de las estacions per que los abitants de la banlèga tolosana poscan rejónher lo mètro.
 
En tèrme de pollucion, la linha de mètro permetriá de l’estabilizar mentre qu’una ret de transpòrt public deuriá la diminuir.
 
Del punt de vist de l’emplec, la tresena linha de mètro favoririá un enfortiment de la zòna d’emplecs d’AIRBUS e del futur barri d’afars en centre vila de l’estacion Matabiau mentre qu’una ret de transpòrt public favoririá d’entrepresas mai escampilhadas subre l’aglomeracion.
 
En tèrme d’urbanisme,las 150 000 personas que deurián arribar dins l’aglomeracion dins las 10 ans deurián èsser absorbidas per una densificacion fòrta de la zòna desservida per lo mètro o per una densificacion mai doça amb una ret de transpòrt public de susfàcia.
 
Aital, los escambis conduguèron legitimament a un debat subre l’amenatjament a venir de la metropòli tolosana: quina revision del Plan de Desplaçament Urban dit “projècte mobilitats”, quina urbanizacion de las periferias amb la revision de l’eSquema de Coheréncia Territoriala (SCOT) e dels Plans locals d’Urbanisme intercomunal e de l’abitat (PLUiH). La realizacion d’una linha de mètro demandariá que los cònsols de la comunas perifericas acceptèssen de mens urbanizar mentre que los abitants dels barris prèp de las futuras estacions de mètro acceptèssen una densificacion fòrta.
 
Financièrament, los elegits e lo SMTC jutjan suportable lo fòrt eudeutament necessària per realizar una linha nòva de mètro.
 
La CPDP concluguèt lo debat public lo 15 de decembre amb lo constat d’un succès democratic, tant per la quantitat de participants, que per lo nombre d’avís depausats gràcia a la diversitat dels escambis meses en plaça per la CPDP (véser http://www.metroligne3toulouse.debatpublic.fr/). Son analisi de las opinions dels que participèron al debat foguèt la d’una adesion majoritària a l’idèa d’una tresena linha mas amb la realizacion d’una ret ferrovària metropolitana qu’interconnectariá los que van o venon de las periferias de l’aglomeracion al mètro. La CPDP notèt que la majoritat dels participants non avian pas d’opinion subre l’enjòc financièr. Demandèt que la concertacion contunhe amb un garant independent.
 
Aital, anam véser se lo SMTC seguís las recomandacions de la CPD e jutjar de la soliditat de la cultura de la participacion democratica que foguèt impausada per la lei als eligits occitans ( generalament fòrça conservators e que non prèsen pas tròp la participacion populara). E mai, serà tanben l’escasença de véser se los elegits occitans gausan desfisar l’estat e la SNCF en exigissent lo desvolopament de rets ferroviàrias metropolitanas, que l’estat francés refusa d’estudiar, al nom de la prioritat de las linhas LGV per desservir Paris.
 
 
Vidéo de présentation du débat sur le projet 3e...por debatpublic




Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article