Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Conservatòri Occitan: un destin occitan (II)

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions
En 2007, l’adjunta a la cultura de Tolosa amb l’ajuda del tot potent director general dels servicis elaborèron una estrategia per impedir lo trabalh de valorizacion de la cultura occitana tradicionala del Conservatòri Occitan de Tolosa e son dinamisme creatiu qu’atirava lo grand public, mai que tot la joventut.
 
Amb lo sosten de la novèla directritz qu’avián recrutat per succedir a Pèire Corbefin qu’avia sostengut la dinamica del Conservatòri Occitan, cambièron lo reglament interior per minorizar lo ròtle dels aderents e contrarotlar son Conselh d’Administracion. Lor objectiu èra d’o transformar en un Centre de las Musicas e Danças Tradicionalas en n’escafant la particularitat occitana.
 
Es atal que la granda institucion publica de Miègjorn Pirenèus que valorizava artistas e creators occitans devenguèt una institucion qu’ignora gaireben la lenga occitana. Lo sola concession que deguèron faire foguèt de reintroduire lo mot occitan dins lo nom de l’institucion. Ara, se sona Centre Occitan de las Musicas e Danças Tradicionalas (COMDT) mas la lenga occitana es mal venguda dins aquela novèla formula.
 
En 2008, la comuna passèt a esquèrra e l’elegit del “Parti de Gauche” en carga de la musica prenguèt la presidéncia del COMDT e contunhèt una accion obertament opausada a la lenga e cultura occitana, en acòrd amb sa directritz.
 
Atal malgrat las iniciativas de valorizacion de l’occitan dels conselhs municipals successius de dreita puèi d’esquèrra (bastison de l’ostal d’Occitània, placas de carrièras bilingüas, occitan dins lo mètro, obertura d’escòlas bilingüas e ajuda a Calandreta, sosten à la manifestacion Anem òc...), a l’interior del sistèma, d’elegits o de foncionaris anti occitan arriban a alentir e mai enebir las avançadas durament conquistas.
 
Calandreta, las escòlas bilingüas, la television en occitan... ne son tanben victimas de pertot en Occitània. D’aisinas tant importantas coma lo CIRDOC, l’INOC, l’OPLO, lo Congrès Permanent e las que coneissi pas en Provença, Limosin, Auvèrnhe pòdon èsser menaçadas.
 
La respòsta deu èsser politica e mediatica, tal coma o fan la Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d’Òc (FELCO) e Calandreta fàcia a d’unes foncionaris o elegits anti occitan de l’educacion Nacionala o de las comunas. L’accion mediatica tal coma o fa La setmana o Jornalet es essenciala e deu èsser espandida.
 
Per que lo COMDT que profèita d’un finançament public important torne dins son ròtle de  valorizacion de la cultura occitana, cal ne faire un subjècte de debat per las eleccions municipalas de 2020. Se poiriá propausar un projècte d’un nòu conservatòri occitan que poiriá devenir un marcador cultural de la metropòli tolosana e de la region a partir del patrimòni occitan (mai que mai dança e musica) e de son inscripcion dins la modernitat e la diversitat culturala.
 
Per aquò, cal portar l’identitat occitana dins lo debat politic per que los elegits l’assumiscan, tal coma o faguèt Dominique Baudis, ancian cònsol màger de Tolosa qu’escriviá ja en 1991 dins la revista Pastel del conservatòri per sos 20 ans: “Toulouse, de par son rôle historique, sa position géographique et son attraction économique a toujours été le porte drapeau de notre culture occitane...Je suis pour ma part, heureux de cette continuité car la transmission de la culture doit nécessairement s’inscrire dans la durée.” “Tolosa, de per son ròtle istoric, sa posicion geografica e son atraccion economica sempre foguèt lo pòrta bandièra de nòstra cultura occitana... Soi per ma part, aurós d’aquesta continuitat que la transmission de la cultura deu necessariament s’inscriure dins lo temps.”
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

A E I O U
9.

#8 Mon car Peire Cardenal, ai jà agut l'escasença de causar unis còps amb lo Sicre, confèrmi : aquel òme se sentis pas a son aise de parlar en òc, es quicòm que li agrada pas, cap d'amor o de gausissènça de la convèrsa en lenga nòstra a cò d'èl. Passadas las doas o tres minutas "ritualas" en occitan aquel vos fai lèu-lèu compréne que per passar a las causas "seriosas" sètz pregat de contunhar la charradissa en francimand. Vertat que per lo Sicre la revindicacion occitana sembla ésser mai una ideologia que quicòm de viscut o de carnal. Peire Cardenal ? Se non m'engani, un trobador vertadièr qu'aguèt pas jamai la pretencion de se proclamar "fabulós", èl, e qu'escriguèt per aqueles que pensavan d'o ésser "Falsetat e Desmesura", vertat ? Sias sempre d'actualitat !

  • 18
  • 0
Peire Cardenal
8.

#7 Quand aquo ven d'un artista que se reivendica a cor e a crid de l'occitan la trapi pusleu marrida.M'imaginariai pas un Lluis Llach, per exemple,respondre e escriure SISTEMATICAMENT en espanhol quand a afar a un media d'expression catalana.

  • 25
  • 0
Emmanuèl Isopet
7.

#6 Es domatge qu'o diga en francés mas es pertinent. E puèi, n'i a d'autres comentaris que son pas en occitan e ne fasèm pas un monde. E n'i a que son en occitan e que son pas tant interessants. Alara...

  • 3
  • 2
Peire Cardenal
6.

Perque CADA cop qu'aquel "Sicre" a quicom a dire dins un media occitan o-fai en frances? A creire que per aquel charrar en oc es un "gadget" fastigos qu'usa unencament per faire lo mariol a co de sos amics parisencs.

  • 40
  • 0
pujol michel aurelhan
5.


Que diser de mes e mes plan que Sicre? Tostems "en fasa" aqueth |òme ! Le saludi !

  • 2
  • 22

Escriu un comentari sus aqueste article