CAPÇALERA: Conselh Generau d'Aran 728x90
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 20 de mai

Jean-Charles Valadier

Divendres, 30.3.2018 03h00

Catalonha, ajuda mutuala


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


En 1865, Frederic Mistral aculhiguèt lo poèta catalan Víctor Balaguer, exiliat en Provença per sa participacion a la conspiracion del general Prim, que lo deviá mercejar en li fasent present d’una copa d’argent, origina de l’imne dels felibres, la Copa Santa, escrita per lo quite Mistral. En 1868, Víctor Balaguer presidís los Jocs Florals de Barcelona ont foguèron convidats Mistral amb un grope de felibres. Víctor Balaguer es nomenat vicepresident del felibritge. En 1876 se crèa la mantenença Catalana del Felibritge al costat de las de Provença, Lengadòc e Aquitània. Èra ja comunament admés per los intellectuals catalans e del felibritge e que lo catalan èra una de las lengas d’òc.
 
En 1914, aprèp una longa negociacion amb la monarquia espanhòla e un plebiscite largament positiu organizat per gaireben totas las comunas catalanas, lo govèrn espanhòl concedís la creacion de la Mancomunitat de Catalonha qu'agropava los quatre departaments (diputacions) catalans de Barcelona, Girona, Tarragona e Lhèida. Va èsser la primièra institucion politica catalana de l’epòca modèrna.
 
En 1923, foguèt suprimida la Mancomunitat per la dictatura espanhòla de Miguel Primo de Rivera amb una fòrta politica anticatalanista. De politics catalans fugiguèron en Occitània, que d’unes ajudèron Ismael Girard e Camille Soula a crear la revista Òc, una de las basas de l’occitanisme modèrne. De retorn en Catalonha, van ajudar l’occitanisme.
 
En 1927, foguèt la crida de Josep Carbonell i Gener dins la revista catalana L’Amic de les Arts en favor de la creacion d’una Societat d’Estudis Occitans (SEO), idèa represa en 1928 dins la revista Òc per Ismaèl Girard. En 1928, l’Ofici de Relacions Meridionals foguèt fondat a Barcelona per promòure las relacions entre Catalonha e Occitània. Lo sieu primièr director foguèt lo quite Josep Carbonell. En1930, la Societat d’Estudis Occitans (SEO) foguèt instituida a Tolosa e Josep Carbonel n’èra un dels collaborators.
 
En 1931, las eleccions municipalas espanhòlas marquèron la casuda de la monarquia mentre que Francesc Macià d’Esquerra Republicana de Catalonha triomfava en Catalonha. Proclamèt de manièra unilaterala “la Republica Catalana coma Estat de la Federacion Iberica”, unas oras abans que Madrid proclamèsse la Segonda Republica espanhòla. Aprèp negociacion amb Madrid, la Republica catalana foguèt rebatejada Generalitat de Catalonha. La Generalitat de Catalonha va ajudar l’Oficina de Relacions Meridionalas, en particular per promòure la normativizacion de la lenga occitana.
 
En 1935, l’Oficina va editar a Barcelona la Gramatica Occitana segon los parlars lengadocians de Loís Alibèrt pel compte de la  Societat d’Estudis Occitans. L’influéncia recipròca entre occitanisme e catalanisme es tant granda que lo 6 de mai de 1934, lo grand jornal catalan La veu de Catalunya publica un manifest ont s’afirma que las pàtrias catalana e occitana son diferentas. De nombroses Felibres e mai occitanistas tal coma Perbòsc acusèron la SEO d’introduire lo “nacionalisme catalan” en Occitània.
 
En 1939, amb de violéncias extrèmas, lo general Francisco Franco va abolir la Generalitat de Catalonha. Fòrça catalans s’exilièron en Occitània. Mantuns comitats d’ajuda als intellectuals catalans foguèron fondats a Marselha, Perpinhan, Tolosa, Montpelhièr sus la basa de la la fraternitat occitanocatalana.
 
Dins las annadas 1970, fòrca filhs d’exilhats catalans collaborèron a la renaissença occitana.
 
En 1974, la transicion democratica espanhòla permet la creacion de la constitucion espanhòla actuala qu’èra un punt de despart pels democratas e un punt maximal de negociacion per lo poder franquista. En 1977, es la refondacion de la Generalitat de Catalonha amb un sosten fòrt de la societat civil catalana qu’organizèt la manifestacion giganta de Barcelona del 11 de setembre. Ara, los catalans van aver los mejans politics per sosténer los occitans.
 
En 1979, la Generalitat de Catalonha reconeis la singularitat occitana de la Val d’Aran e instituís l’occitan aranés dins la grafia classica. En 2000, finança l’“Eurocongrés dels espacis occitans e catalans” volgut per Robèrt Lafont e qu’instituís un debut de consciéncia occitanocatalana a d’unes elegits de las regions occitanas. En 2004, participa a la creacion de l’euroregion Pirenèus-Mediterranèa que compren uèi Catalonha, las Illas Balearas e la region Occitània Pirenèus-Mediterranèa e qu’enfortís la realitat occitanocatalana al nivèl europèu. En 2007, 2012 e 2015, nombroses catalans, amb de representant oficials sostenguèron las manifestacions “Anem òc”.
 
Ara los catalans e las catalanas patisson d’una repression juridica e institucionala de la monarquia espanhòla. An mestièr d’una ajuda de totes los democratas d’Euròpa, las occitanas e los occitans lor devon mai: avèm un dever d’ajuda mutuala.
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

30 de març 19.09h

SI POGUESIM TINDRE CATALONHA E OCCITANIA UNA GRAMATICA CONJUNTA, SERIA UNA GRAND PASSA PEL FUTUR DE LES LENGAS CATALOCCITANES.


Valora aquest comentari:   votar positiu 16   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de març 15.06h

Que trapi pas n'Enric Garriga-Trullols en aquest bon resumit de las relacions entre Catalonha e Occitania


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de març 06.35h

"avèm un dever d’ajuda mutuala": del tot d'acòrdi, sense cap mena de dobte.


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier logo rss

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions