CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 20 de novembre

Jean-Charles Valadier

Dimècres, 30.10.2019 03h00

Per un projècte d’una societat occitana bilingüa


Comentaris 9 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


Los estatjants e estatjantas d’Occitània (los occitans e occitanas en seguida) sens pro de contacte amb la lenga occitana constituisson una majoritat de la populacion. Una question fondamentala es lor gra de sosten a la cultura e la lenga occitana. Per los que ne son pas implicats, la responsa es dins l’impacte qu’una politica linguistica occitana pòt aver subre lor biais de vida actual. Per exemple, lo finançament public de corses de lenga per adultes non a pas cap d’impactes subre lor vida mentre qu’un ensenhament bilingüa generalizat, e mai sens cap d’impactes financièrs a tèrme mejan remet en causa lor biais de vida monolingüe actual e pausa la question d’una convivéncia futura amb d’occitans occitanofòns.
 
Al nom de la pluralitat culturala ligada a l’aprigondiment de la democracia e a la legitimitat istorica de la cultura e lenga occitana, una granda part dels occitans son prèstes a sostenir de finançament d’accions culturalas occitanistas que non questionan lo modèl jacobin monolingüa actual: subvencions a la cultura occitana tal coma la musica tradicionala o a un ensenhament marginal de la lenga occitana. E mai la feblesa del mitan occitanista per propausar d’activitats dins cada comuna d’Occitània non permet pas de s’opausar als elegits o als foncionaris jacobins que descreditan tota subvencion en favor de l’occitan.
 
Una preséncia sistematica de l’occitan dins las escòlas, dins las carrièras, dins los mèdias, força occitans de França (non tracti pas aicí del cas de la val d’Aran o de las valadas italianas) non la concebon quitament pas. Es fòra del sistèma ideologic inculcat per l’estat francés. Mas l’obertura cap a Euròpa, la mondializacion e la difusion mai libra de l’informacion indutz una evolucion cap a una societat mai divèrsa ont l’occitanisme pòt trobar sa plaça, mas li cal:
 

1. propausar una societat occitana bilingüa mai rica culturalament e lingüisticament que non càmbie pas tròp lo biais de viure quotidian,
 
2. trapar una fòrça militanta per portar aquele projècte de societat occitana bilingüa.
 
Lo punt 1 recusa un projècte independentista tal coma los de Catalonha, Escòcia o Quebèc, e mai ajan tota legitimitat democratica. Necessita de propausar un projècte que s’intègra dins la republica francesa, e mai se l’autodeterminacion es un dreit democratic fondamental.
 
Lo punt 2 recusa un projècte pas pro ambiciós per mobilizar de milièrs d’occitan. O es un projècte d’una societat occitana bilingüa amb de Calandreta e d’escòlas bilingüas de pertot, amb una lei qu’oficializa l’occitan amb de finançament important, amb de mèdias, una television en occitan, amb lo sosten a la creacion de força espacis de socializacion monolingüa occitan.... Es lo d’una França amb de territòris ont, en mai la lenga e cultura francesa, la lenga e cultura occitana ( e mai basca, catalana, còrsa, bretona...) ajan una plaça institucionala. Dins la França actuala, aquel projècte es concebible sonque se la preponderància del francés es mantengut e se l’occitan demòra una lenga segonda, mas presenta de pertot.
 
Dins aquel cas, al nom de la democracia, de la tolerància a la diversitat d’origina etnica, al genre sexual, a l’orientacion sexuala, al nom del respècte de la lenga e cultura istorica del territòri, un projècte d’una societat occitana bilingüa es ausible per un grand nombre d’occitan e poiriá recebre lo sosten actiu d’una militància fòrta.
 
Lo projècte d’una societat occitana bilingüa es un projècte de transformacion fòrta de la societat occitana actuala ont la populacion deu acceptar una convivéncia de las doas lengas dins l’espaci public e privat.
 
Deu trapar d’aligats politics dins un larg espèctre de la populacion: los que vòlon desvolopar de projècte economic localament contra la centralizacion economica parisenca, los que vòlon transformar la societat de consum sostenguda per la granda industria franchimanda, los que vòlon cambiar lo sistèma educatiu estatal...
 
Non sabi pas se reüssirem, mas sonque un projècte ambiciós d’una societat occitana bilingüa pòt entosiasmar pro de gents per i engatjar son temps.
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

1 de novembre 16.30h

#6 Oc, lo bilingüisme tuèt la lenga occitana, mas per i tornar, cal passar per un bilingüisme actiu tal coma o foguèt en Catalonha dins la transicion democratica pòst franquista. Segur, se los catalans vòlon una lenga plena, lor cal metre en plaça un monolingüisme dominant subre lo castelhan, tal coma lo francés subre l'anglés al Quebèc, lo finés subre lo suedés en Finlàndia, e non pas coma l’irlandés en Irlanda. Mas una plaça oficiala e un sosten public per l’occitan tal co... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de novembre 16.19h

#1 Mercés per lo vòstre testimoni. La preséncia d’una revendicacion occitana, e mai fraca, dins las valadas occitanas italianas es fòrça importanta per donar una unitat linguistica a tot lo territòri occitan, del Val d’Aran al Piemont occitan.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de novembre 16.12h

#4 Al pichon fantet, mercés per las vostras responsas :

1. la "pluralitat culturala ligada a l’aprigondiment de la democracia e a la legitimitat istorica de la cultura e lenga occitana" son sonque una pròba que i a una acceptacion possibla per una societat occitana bilingüa, mas se farà sonque se los occitanistas pòdon l’impausar dins de rapòrt de fòrça electoral o dins de lutas localas o nacionalas occitanas.

2. Òc, es necessari de trobar de personas capables d'articular lo tri... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 d'octòbre 21.51h

I a un libre plan bon en catalan mas aisit a comprener del Pau Vidal : El bilingüisme mata.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 d'octòbre 23.07h

Ieu, me veiriái plan una societat trilenga occitano-catalano-aragonesa. Amb ligams privilegiats cap als monds, basc, còrse, italian e portugués — e eventualament castelhan mai que se deliurèssen totes los preisonièrs politics, basques e catalans.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 d'octòbre 12.03h

Qualques ponches sus çò qu'escrivètz:

1.Vòstre projècte es dins l'absolut logable (se passam sul "mite del bilingüisme" que Sumien evocava aièr, en s'apièjant sus la sociolingüistica catalana e occitana -- mas rai, es benlèu ja un bon ponch de partença), mas me sembla un bricon flottant, fosc, indeterminat. Desvolopar una societat occitana bilingüa al nom de la "pluralitat culturala ligada a l’aprigondiment de la democracia e a la legitimitat istorica de la cultura e lenga occita... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 d'octòbre 09.25h

Arrestam de separar la revendicacion culturala de l'economia.
Lo monde aspiran a un cambiament priond de faiçon de raisonar. Tornar botar en causa lo fonccionament de la societat, lo sistem financier, lo sistem economic, lo sistem politic e educatif sera lo tema daus jorns a venir subretot vers l'aniversari de la prumiera manifestacion daus gilets jaunes de l'an passat vers lo mitan dau mes de novembre e lo developament de las luchas socialas. Los occitanismes devran se drubir sur aquelas... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 d'octòbre 09.01h

#1 cf. https://www.jornalet.com/entrevista/8602/en-deguna-escola-italiana-es-presenta-coma-materia-densenhament-la-lenga-occitana

La lei 482/99 permet a las escòlas l’activacion del cors a condicion que sie la familha de l’escolan que lo demande. Mas degun l’a jamai fach... »

Tragic, per lo moment. Mas se pòt totjorn cambiar...


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 d'octòbre 08.54h

" Una preséncia sistematica de l’occitan dins las escòlas, dins las carrièras, dins los mèdias, força occitans de França (non tracti pas aicí del cas de la val d’Aran o de las valadas italianas)"

cresi que per lo Piemont occitan, cal pas idealizar coma o pensa benlèu l'occitanisme costat francés. I a pas de preséncia sistematica de l'occitan. Un professor d'occitan que cerca de far una correspondéncia amb una classa de collègi o licèu qu'estúdia l'occitan, s'i romprà lo nas.... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier logo rss

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

valadier  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions