CAPÇALERA: IEA-AALO
CAPÇALERA2: Botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 29 de novembre

Jean-Charles Valadier

Diluns, 17.8.2020 03h00

Crisi de l’aeronautica en Occitània


Comentaris Un comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Amb la pandèmia del Covid 19, Lo trafec aerian mondial non tornarà pas trobar son nivèl abans mantas annadas. Non i aurà pas mai d’emplecs novèls e lo caumatge poiriá èsser massiu
© Joris Egger / Wikimedia




Bordèu , Tolosa, Fijac, Bearn, Bigorra e mai Marinhana son de sitis aeronautics màgers en Occitània. Amb la pandèmia del Covid 19, Lo trafec aerian mondial non tornarà pas trobar son nivèl abans mantas annadas. Non i aurà pas mai d’emplecs novèls e lo caumatge poiriá èsser massiu. Airbus perdèt un tèrç de sa chifra d’afars en qualques jorns e prevei una baissa de 50 % de sas cadenas de produccion.
 
Abans la pandèmia, l’industria esperava duplicar lo nombre de viatjaires dins los vingt ans. Una expansion fòrta de l’aviacion èra prevista al nivèl mondial amb prèp de 1.200 projèctes d’infrastructuras aeroportuàrias, dels mai costoses, amb un fòrt sosten politic estatal mas tanben dels elegits locals occitans e d’investiment public important, en particular per las collectivitats localas occitanas.
 
Ça que la, l’aviacion es lo mòde de transpòrt lo mai nefast pel clima e una de las sorsas d’emissions de gases a efèit de sarra (GES) amb la creissença mai rapida, mentre que sonque 10 % de la populacion mondiala a ja pres l’avion.
 
Diminuir l’us de l’avion es possible, tant al nivèl estatal e europèu, coma per las collectivitats localas occitanas: cal favorizar los mòdes de transpòrts mai
 
respectuós de l’environament. Los vòls corta distància e cèrts vòls mejana distància pòdon èsser remplaçats pels trens dins las regions occitanas qu’an d’infrastructuras ferroviàrias o senon per de busses. Non es pas necessari d’aver de linha LGV, mas los servicis de jorn e de nuèit devon èsser attractius, abordables e alimentats per d’energias renovelablas.
 
Un moratòri sus la construccion e l’agrandiment d’aeropòrt es necessari. Aquò inclús los centres comercials aeroportuaris e las zòna economica especiala. L’aviacion deu pas mai recebre d’avantatges particulars fàcia als autres mòdes de transpòrt. Las companhias aerianas, los aeropòrts e los productors d’avions recebèron de fòrtas subvencions e exempcions de taxas, çò qu’explica en granda part per qué l’avion es pauc car. Pauc païses taxan lo kérosène e i a rarament de TVA o de taxas passatgièrs. Las incitacions al transpòrt aerian devon cessar.
 
Son tanben als ciutadans occitans de contestar las normas socialas e de trabalh qu’encoratjan un transpòrt aerian excessiu. Cal interrogar lo desvolopament de las abituds de viatges luènhs, de las dimenjadas en avion e del torisme de massa que nuèch a las culturas e als ecosistèmas locals.
 
Mas, una vertadièra baissa del trafec aerian passa per una planificacion concertada e de negociacions que se non se fagan pas al detriment del trabalhadors de l’aeronautica. Necessitarà de cambiaments dins çò que fasèm e cossí trabalham. De façon mai generala, lo transpòrt de merças es responsabla d’una part significativa de las emissions de carbòni. Era previst de triplar los volums transportats d’aquí 2050. La baissa del transpòrt aerian passa per la reduccion de la demanda de bens venent de luènh e per l’espandiment de las economias localas.
 
Tolosa, Bordèu e las autras ciutats aeronauticas occitanas seràn fortament impactadas per la casuda del trafec aerian. Deuràn causir entre la defensa del modèle aéronautic actual o se lançar dins una mutacion industriala, al revers de l’industrial Latecoere que transformèt amb succès durant la guèrra 14 sa fabrica de tren en fabrica d’avions de guèrra.
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 


 



publicitat
BANER2: OPLO liceu



Comentaris

17 d'agost 09.37h

Tot lo monde se rend ben compte que traversam una crisa energetica. Podam pus continuar emben aquelas enrgias fossilas que poluan, que fan daus bruchs e que son dependentas totalament de las multinacionals, subretot per anar dins l'espaci. Pus leu que de pausar lo problem tal que, los governaments, qualque sia lo pais, an chausit d'utilisar la violença e la fòrça pus leu que la democracia e la consulta daus pòples.
An chausir de catar dempuei fòrça temps las energias... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 16
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: OPLO liceu

Perfil

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier logo rss

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions