CAPCALERA: la botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 3 de març

Jean-Charles Valadier

Divendres, 19.2.2021 03h00

L’occitan, l’afar d’un millenari


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (1 vòte)
carregant En cargament





L’Afar del sègle foguèt iniciat per quatre associacions (Fondacion per la natura e l’òme, Greenpeace França, Nòstre Afar a Totes e Oxfam França) en decembre de 2018 per perseguir en justícia l’estat francés per son inaccion en matèria de luta contra l’escalfament climatic.
 
La peticion associada recebèt dos milions de signataris en un mes, mas las responsas del govèrn foguèron jutjadas insufisentas e foguèt depausat un recors en justícia contra l’estat, alprèp del tribunal administratiu de París en març de 2019.
 
En febrièr de 2021, dins una decision que las associacions considèran coma una victòria istorica pel clima, lo tribunal administratiu reconeis la fauta de l’estat, e li dona dos meses per sometre d’observacions abans de se prononciar sus l’injoncion d’agir.
 
Los fondaments juridics de l’Afar del Sègle se basan sus los nombroses tèxtes juridics qu’impausan a l’estat d’agir contra los cambiaments climatics.
 
S’agís a l’encòp de tèxtes de dreit internacional (convencion-quadre de las Nacions Unidas suls cambiaments climatics, acòrd de París…), de dreit europèu (Paquet Climat-Energia, directiva 2009 per la promocion de las energias renovelablas) e del dreit del Conselh d’Euròpa (convencion europèa dels dreits de l’òme) e de dreit francés (constitucion, lei relativa a la transicion energetica, programacion pluriannuala de l’energia…).
 
Aital la justícia francesa comença de jogar plenament son ròtle de poder independent de l’executiu en exigissent que lo govèrn respecte las leis votadas per los poders legislatius, segon los principis de separacion dels poders, enonciat fa temps per l’occitan Montesquieu.
 
E per qué non lançar pas l’afar del millenari en se fondant sus los tèxtes juridics qu’impausan que l’estat agisca contra las discriminacions e per los dreits umans.
 
Lo repòrt de l’ONU de 2017 suls dreits lingüistics[1] enumèra las diferentas convencions, documents de referéncia e principis internacionals:
 

— los dreits lingüistics inscrits dins lo dreit internacional dels dreits de l’òme, subretot dins lo principi de l’interdiccion de la discriminacion, lo dreit a la libertat d’expression, lo dreit a la vida privada, lo dreit a l’educacion e lo dreit de las minoritats lingüisticas d’utilizar lor pròpria lenga amb d’autres individús dins lor grop.
 
— la Declaracion dels Dreits de las Personas qu’apertenon a de minoritats nacionalas o etnicas, religiosas e lingüisticas de l’ÒNU de 1992,
 
— los tres principis directors de l’UNESCO per l’educacion interculturala,
 
— las recomandacions del fòrum de las Nacions Unidas sus las questions de las personas qu’apertenon a de minoritats nacionalas o etnicas, religiosas e lingüisticas,
 
— lo tresen Comentari tematic del Conselh d’Euròpa suls dreits lingüistics de las personas qu’apertenon a las minoritats lingüisticas en vertut de la Convencion-Quadre,
 
— las recomandacions d’Òslo tocant als dreits lingüistics de las minoritats nacionalas de l’Organizacion per la seguretat e la cooperacion en Euròpa (OSCE).
 
Lo dreit francés de luta contra totes los tipes de discriminacions es tanben de mai en mai enfortit.
 
De mai, d’unes textes oficializan l’existéncia de l’occitan:
 
— la lei Deixonne en 1951 que permetèt l’ensenhament de quatre lengas regionalas, lo breton, lo catalan, l’occitan, e lo basc dins las escòlas segondàrias,
 
— la «lei Toubon» de 1994 que reconeis lor utilizacion dins l’ensenhament,
 
— la reforma de la constitucion de 2008 amb l’article 75-1 qu’indica que «Las lengas regionalas apertenon al patrimòni de França»
 
— La lei NOTRe de 2015 que precisa que lo “Conselh regional a competéncia per assegurar la preservacion de son identitat e la promocion de las lengas regionalas, dins lo respècte de l’integritat, de l’autonomia e de las atribucions dels Departaments e de las Comunas”.
 
L’occitan foguèt minorizat, tot al long del millenari precedent, fins a èsser forbandit de l’espaci public en França. Coma per la luta contra los cambiaments climatic, s’agís de demandar que la justícia francesa, puèi europèu jògue plenament son ròtle:

 
arrestar de discriminar los ciutadans que vòlon viure en occitan.
 

Ara, cal véser se i a de fòrças militantas interessadas per aquel tipe d’accion juridica, e los nòus finançaments necessaris.
 
Aprèp lo temps de l’accion culturala, puèi de l’accion politica, ara es benlèu lo temps de l’accion juridica.
 
 
 
 
 
Droits linguistiques des minorités linguistiques - Guide pratique pour leur mise en œuvre
Rapporteur spécial des Nations Unies sur les questions relatives aux minorités
Bureau du Haut-Commissariat aux droits de l’homme, Geneva, marc de 2017

 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 



publicitat
BANNER1: IEO Arièja



Comentaris

20 de febrièr 07.47h

#1
Sus un punt pensi que tenetz razon : se fabrega pus res dins l’exagona. Dins las annadas 1970 la part de l’industria èra de 22,3% del PIB, en 2021 es de 11,3% del PIB, una perda de 50%.

S’es pogut averigar ambe lo COVID-19, tot es fabregat en China o endacòm mai, los masques, l’aspirina, los repirators, las eolienas, los panels solaris e totas las artifalhas que se troban suls mercats. N'es una vergonha !

Vertat Occitània a, totjorn patit d’una granda pauretat industriala.
... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de febrièr 07.39h

La justiciua francesa obeit aus merchands d'eolienas, de veituras elctricas e de tot aqueus que son prestes a ganhar de l'argent emben de las mesuras prengudas au nom dau cambiament climatic.
Fau problem climatic, faussas solucions.
Lo monde an totjorn una television dins la testa en plaça d'una cervela.
Tots los organismes d'estat e de poder coma la justiça son aus mans de las fortunas trilionarias que tissan lòrs rentialas contre tots los pòples, tot los estats, contre la libertat, ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 8
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier logo rss

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions