CAPÇALERA: IEA-AALO
CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 23 d'octòbre

Jean-Charles Valadier

Dijòus, 18.3.2021 03h00

Escritura inclusiva occitana


Comentaris 11 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament





Las lengas romanas vàrian segon dos genres, lo masculin e lo femenin, que conservèron del latin. Fins ara, la majoritat de las foncions èran masculina: lo ministre, lo president, lo curat, lo general, lo conjunt... Èra lo rebat del patriarcat que dominava las societats mediterranèas. Lo sexisme lingüistic non èra inerent a la lenga, mas proveniá dels usatges acceptats coma corrèctes fins ara per las comunitats umanas dins lors escambis. Mas los usatges càmbian e çò que los diccionaris consideravan coma un error se convertís en nòrma. Dins la societat occitana actuala que demanda l’egalitat entre los sèxes, cal que la lenga reproduga aquela egalitat.
 
Es una adaptacion necessària que l’escritura occitana evoluïsca per adoptar tanben l’escritura inclusiva. Coma lenga minorizada amb una nòrma lingüistica fraca, nos podèm servir de las propòstas dels nòstres amics catalans per melhorar lo nòstre biais d’escriure e parlar, sens esperar que França o fasca. Lo francés de França es una lenga romana conservatritz a causa del sistèma politic centralizat, amb una academia francesa arcaïca qu’impòsa un poder de regulacion subre los usatges lingüistics. Dins los autres estats, fòrça institucions localas o entrepresas recomandan l’utilisacion de l’escritura inclusiva dins lor comunicacion, sens esperar una decision estatala.
 
L’Universitat Autonoma de Barcelona redigiguèt un “Guia per a l’ús no sexista del llenguatge”. Me ne soi inspirat per prepausar qualques exemples d’escritura inclusiva en occitan.
 
L’utilizacion del mot «persona» permèt de contornar una foncion genrada:
 

Inclusiu Non inclusiu
las personas beneficiàrias los beneficiaris
la persona responsabla lo responsable
las personas ancianas los ancians
 
 
Per far referéncia una persona concrèta, se pòt d’utilizar de noms invariables dits epicèns:
Inclusiu Non inclusiu
lo secretariat la secretària
la direccion lo director
la presidéncia lo president
 
 
Per designar un grop de personas, l’usatge del masculin amb valor generica qu’èra mai abitual pòt èsser remplaçat per de mots collectius per inclure femnas e dròllas.
 
Inclusiu Non inclusiu
Las autoritats municipalas lo cònsol e sos adjunts
la direccion lo director
la populacion francesa los francés
la classa politica los politicians
 
 
Per contra, s’utiliza lo femenin per designar de trabalhs mens prestigios e lo masculin per designar de trabalhs amb prestigi.
Inclusiu Non inclusiu
lo personal de netejada las femnas de netejada
lo personal infirmièr las infirmièras
l’equipa medicala los metges
 
 
L’universitat de Barcelona recomanda de restrénher las formas abracadas als estampats e als formularis electronics. S’escriu entièra la forma masculina e, en seguida, separada per una barra inclinada, la terminason femenina.
 
Aital, la referéncia als dos sèxes se pòt far de doas manièras, amb las formas entièras o abracadas:
 
soscriptritz o soscriptor,             soscriptor o soscriptritz            soscriptor/a
 
Se volèm seguir lo catalan, per çò qu’es dels plurals, las formas abracadas s’escrivon amb la terminason del femenin plural a comptar de la vocala tonica.
 
secretari/ària    professors/oras            directoras/oras
 
Tanben, al singular coma al plural, per los masculins monosillabics quand l’estalvi d’espaci non es significatiu, la forma femenina pòt èsser reprodusida entièra.
 
rei/reina           gojats/gojatas               sòci/sòcia         actor/actriz
 
E i a plan mai de recomandacions.
 
Practicar l’escritura inclusiva es fòrça dificil per de personas adultas, lor cal un trabalh de reflexion per cambiar un biais millenar de s’exprimir. Serà mai facil pels mainats educats dirèctament dins una comunitat lingüistica inclusiva.
 
 
abonar los amics de Jornalet




publicitat
BANER2: OPLO liceu



Comentaris

29 de març 22.47h

Fòrça bòna iniciativa ! Avèm d'astre nosautres de Provença, coma avèm ja mai de neutres que totplen de lengas romanas embé lei pluraus (Terminasons en -ei) ! Aquò's una iniciativa bòna !


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de març 11.19h

#8 D'accòrd. Mes ací que s'ageish d'un usatge non-genrat deu lengatge e non pas d'ua convencion grafica holastreta.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de març 11.19h

#8 D'accòrd. Mes ací que s'ageish d'un usatge non-genrat deu lengatge e non pas d'ua convencion grafica holastreta.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de març 09.25h

#7 En hèit, d'un costat i a : "lo vielh, la vielha, los vielhs" e aquiu, suu lo darrèr mot sabèm pas se s'agís deus vielhs mascles o mascles e hèmias mesclats, e de l'aute costat : "lo vielh, la vielha, lo vielhumi" qu'es mèi clar. L'article "lo" es mascle, mes benlèu a una valor de neutre, coma "la mainadalha" es femenin mes a una valor neutra tanben.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de març 23.12h

#6 "I a totun las terminasons -ís e -umi que son particularas a l'occitan e doncas de bon emplegar. Lo vielhumi, lo herumi .."
Terminasons que son, totun, acompanhadas de l'article "lo". Lo determinant, ací, ei ua mèrca deu masculin ou deu neutre?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de març 18.47h

Aquò balha idèias simplas e practicas. Solide cadun es pas obligat d'ac seguir, cadun hè çò que vòu, mes l'utilizacion de mots collectius es bona. I a totun las terminasons -ís e -umi que son particularas a l'occitan e doncas de bon emplegar. Lo vielhumi, lo herumi ...


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de març 13.06h

#4 Juste !!! Qu'ei per'mor d'aquò qui disem "lo blanc" en parlant de la color blanca. Ne disem pas "la blanca", ni "la blanca e lo blanc" lol


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de març 11.58h

"Per designar un grop de personas, l’usatge del masculin amb valor generica qu’èra mai abitual "
Faus. Quan se parla d'un grop de personas on se tròba lo masculin e lo feminin, lo masculin ne mestraja pas lo feminin com at avem après conament a l'escòla, mes que devem EMPLEGAR LO NEUTRE (la règla vertadièra qu'ei aquesta). E dens las lengas romanas, deu latin ençà, lo neutre qu'ei exprimit peu pronom "eth" au singular et peu pronom "eths" au plurau...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de març 11.15h

S'agís aicí, me sembla, d'una "esciptura inclusiva" que d'una formulacion inclusiva, çò que m'agrada plan mai.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de març 10.52h

La lenga de boès politicament corrècta...

En occitan disián "los vièlhs" , aquò èra pas pejoratiu nimai masclista.
Lo cònse quora es un òme, la consolessa quora es una femna, pas besonh d'apesuguir.
Los mètges, o puslèu los medecins.

Lo genre neutre a la mèma fòrma que lo masculin mas es pas masclista per autant !

Anam pas far de perifrasas pesugas a la mòda de l'administracion francesa !
Sèm occitans, posam dins nòstras ressorças pròprias !


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: OPLO liceu

Perfil

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier logo rss

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions