CAPÇALERA: Generalitat de Catalunya
CAPÇALERA2: Botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 29 de novembre

Jean-Charles Valadier

Divendres, 24.9.2021 03h00

L’occitan e las eleccions francesas de 2022


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


Tumisu




En França, l’eleccion presidenciala es en abril de 2022 e las eleccions legislativas en junh de 2022. Lo parlament novèlament elegit poirà o non donar una seguida a la lei Molac subre las lengas de França, censurada pel conselh constitucional francés. En julhet de 2021, lo rapòrt dels deputats de la majoritat sortenta confirmèt que lo parlament francés actual non es pas en capacitat d’impausar al govern una proteccion juridica de l’ensenhament per immersion.
 
Sonque lo parlament elegit en 2022 poirià impedir que lo govèrn nòu perseguisca la reduccion dels mejans publics (jà febles) de l’ensenhament de l’occitan per immersion coma o demanda lo conselh constitucional.
 
Per la subrevida de la lenga occitana, serà primordial l’engatjament dels occitanistas dins las eleccions presidencialas e legislativas de 2022.
 
Cal que los occitanistas pausen la question de la lenga occitana e de son oficializacion al long de las campanhas electoralas, en particular al prèp dels candidats e candidatas dins cada circonscripcion occitana.
 
Lo vòte de la lei Molac mostrèt qu’una evolucion prefonda avià jà cambiat la representacion de l’occitan per las deputadas e deputats actuals.
 
Mas cal anar encara mai luènh, cal que los e las candidatas a la presidenciala e subretot a las legislativas s’engatgen subre las lengas minorizadas de França. Los que non volrián pas o faire devon clarament èsser considerats coma favorable a la continuacion de las politicas lingüisticas discriminatòrias en plaça.
 
La demanda de la fin de las discriminacions contra l’occitan deu participar plenament al debat d’idèa d’aquel temps electoral.
 
Deu participar a la demanda d’una mai granda democratizacion, coma los referendums locals, los debats publics, lo seguit de las decisions politicas, de mai de proporcionala, de mai de médias locals. Cal que l’occitana dins las ràdios e televisions publicas s’inscriga dins aquelas revendicacions de democracia.
 
Deu participar a la demanda de la fin de las discriminacions contra las femnas, contra las personas d’origina non europèas, contra los omosexuals, contra los andicapats.... Cal que la generalizacion de l’us public de la lenga occitana s’inscriga dins aquelas revendicacions de fin de las discriminacions eretadas d’un autre sègle.
 
Deu participar a la demanda de la fin del finançament massiu de l’us de l’automobil, del transpòrt per camions, e de l’artificializacion dels sòls al profit d’una mobilitat mai respectuosa de la diversitat dels patrimònis urbans e rurals, de la convivialitat urbana e de la biodiversitat. Cal que la generalizacion de la senhalizacion occitana, i comprés la microtoponimia, s’inscriga tanben dins aquelas revendicacions de respècte de l’environament natural e urban, eiretat d’un millenari de cultura urbana e rurala occitana..
 
Deu participar a la demanda d’una educacion publica que favorisca lo desvolopament dels mainatges e de la vida en societat e non pas al servici d’administracions centralizadas o d’entrepresas ierarquicas sul modèl del sègle XIX. Cal que la generalizacion de l’occitan a l’escòla s’inscriga dins aquelas demandas de mutacion de l’educacion francesa.
 
Atal, la revendicacion de legalizacion de l’occitan, coma de las autras lengas de França, deu rejonher las demandas socialas, dins tot l’espèctre politic per que lo futur parlament de 2022 passe de las paraulas als actes, tal coma l’egalitat reala de remuneracion entre òmes e femnas, la reduccion concrèta de l’escaufament climatic, l’aument visible de la biodiversitat, una reparticion efectiva las riquesas produsidas, l’abséncia rapida de las discriminacions de genre, d’origina o lingüistica.
 
Es una escomesa de mai per los occitanistas.
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 


 



publicitat
BANNER1 - IEO 09 divendres espaci occitan



Comentaris

24 de setembre 16.45h

Degun de senat, en França d'uèi, demandarà pas l'oficializacion d'un planponh de dialèctes totjorn en cèrca de lor koinè post mortem. Tan respectables que siagan. Es pas utile d'esperar que quauque media parisenc o nos diga, sèm pas pus nècis que's autres. Per quanta de l'ensenhament opcional de l'occitan en primari e segondari, aquò son peras d'un autre panièr ; depend de l'ofèrta e de la demanda car i a pas un sens l'autre, e sens l'occita... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de setembre 15.55h

Sùs quina planeta vivetz? Pas aquì segurament . quin pantais tot aquò!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de setembre 12.01h

Faudria far, faudria far, aquò e lo reste. Totjorn far e enguera far e puei desfar e tornar far.
Una tala revendicacion es inocenta. L'òm se pausa jamai la question perqué e coma. L'òm elit daus deputats que volam far lo contrari e voldriam que facham nòstre biais de pensar.
L'òm pensa mesma pas a l'argent que chaldria, d'ente ven. Un governament deu far, far e enguera far...
Si eriam au poder fariam lo ben e solament lo ben; lo mau existaria pas. Botaria un('a) gendarme darriier c... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de setembre 12.01h

Faudria far, faudria far, aquò e lo reste. Totjorn far e enguera far e puei desfar e tornar far.
Una tala revendicacion es inocenta. L'òm se pausa jamai la question perqué e coma. L'òm elit daus deputats que volam far lo contrari e voldriam que facham nòstre biais de pensar.
L'òm pensa mesma pas a l'argent que chaldria, d'ente ven. Un governament deu far, far e enguera far...
Si eriam au poder fariam lo ben e solament lo ben; lo mau existaria pas. Botaria un('a) gendarme darriier c... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: OPLO liceu

Perfil

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier logo rss

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions