Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Assumir l'occitan en public

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions
En comentari al darrièr article mieu sus la necessitat d’un lei per l’occitan en França, un legeire escriviá: “Ua lei que soi d'acord. Mes après l'enjòc qu'ei tanben la noste capacitat d'assumir la nosta cultura e la nosta lenga“.
 
Lo mesprètz e la deslegitimacion de l’usatge social de las lengas minoritàrias es plan conegut e analizat. Tanplan se sap cossí invertir aqueste procès dins los estats democratics. Per Occitània francesa, cal que la societat occitana evoluïsca per acceptar la preséncia de doas lengas dins la vida publica.

La via democratica legitima seriá que lo govèrn francés càmbie de politica fàcia a las lengas de França e acompanhe aquela evolucion per una politica lingüistica d'utilizacion quotidiana de la lenga occitana per los que vòlon parlar en occitan. 
 
Mas los rapòrts de fòrça politics, economics e culturals intèrnes de la Republica francesa non permetràn pas abans fòrça temps lo cambiament necessari del modèl juridico-politic de l'estat francés.

Pel moment, del costat politic, es possible d'obténer una lei per donar un cadre juridic a l’usatge de las lengas minorizadas de França. Pel moment, del costat del la populacion, cal que la societat occitana se questione subre la plaça de l'occitan dins l’espaci public.

Caldriá que, dins las associacions culturalas, d'espòrt, de santat, d'ajuda sociala, d'usatgièrs dels transpòrt, dels sindicats, de la cambras de comèrci, d'entrepreneires e autres, de monde demanden de tractar de la plaça de l'occitan dins la vida publica e dins las accions pròprias de lor associacion.

En primièr, cal sensibilizar lo monde cap al risc de desaparicion de la lenga e cultura milenària dels lors lòcs de vida e generar una reaccion favorabla al reviscòl de l’occitan. Aquela accion es ja plan iniciada amb las manifestacions Anèm òc per exemple.

En segond, cal una accion volontària d’unes occitans que devon utilizar publicamant lor dreit democratic a parlar occitan. Calandreta, lo teatre occitan, los cantaires, La Setmana... son de modèls de seguir. Aquò permet tanben de manténer lo nogalh militant minim per transmetre la lenga cap a las generacions futuras. Internet es tanben un mejan per tocar plan de monde. L'usatge de l’occitan dins los e-mails e los sits web tal coma pel Jornalet permet de formalizar los estandards regionals e comuns de l’occitan. Cal botar d’occitan dins los sits d’associacions publicas, de partits politics e d'informacion generala o toristica. Es un biais per legitimar l’emplec social de la lenga.

En tresen, cal començar a parlar naturalament la lenga dins los lòcs de socializacion favorables al bilingüisme, exitents o de crear : associacions d’espòrt, de cultura, d’estanquets, de seccions de partits o de sindicats...

Fin finala, serà subre aquel basa qu’un consens civic poirà se construsir per obténer la mesa en plaça d'una politica lingüistica per l’occitan.

Per que la cultura e la lenga occitana pòscan continuar d’enriquir la diversitat culturala de l’umanitat, d’unes occitans devon s’obligar de parlar occitan en public. Cal parlar la lenga per questionar totas las composantas de la societat civila sus la plaça de la lenga dins l’espaci public. Cal establir un clima de tolerància cap a l’usatge de l’occitan dins la vida quotidiana. Las anòncias en occitan dins lo metro de Tolosa mostran qu’es possible. Puèi cal suscitar una enveja mai fòrta de lenga per arribar a una demanda de politica linguïstica que legitime l’occitan dins un usatge public.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

garric
3.

Me pensi qu'es mai que mai un efècte de sulh. Sèm enquèra lònh del moment que tot bascula. Simpla question de quantitat...

  • 1
  • 0
Faidit Comuns
2.

L'occitan es una lenga mòrta al nivèl de la transmession familha, o gaireben. Son pas las expériéncias personalas d'unes que i a (que los cal aplaudir) que tornaràn crear una comunautat lingüistica. Aquò o sabem totes.

S'aquesta transmession existís pas mai (e ne coneissem los reponsables), se cal virar cap a l'educacion a l'encop dels mainatges e joves e dels adults. Una lei es necite, de segur. Mas una lei qu'impausariá pas als poders publics (a totes los nivèls: comunas, comunautats de comunas, departaments, regions e estat) de balhar un budgècte cap a la lenga serà una lei per pas res. Sens moneda, pas cap d'occitan.

Las subvencions qu'existisson ara dependon entierament del bon voler dels politicians. E quand bon voler i a, los budgèctes son ridiculament microscopics al par dels besonh e al par del budgèctes globals de foncionament de las colectivitats.

Sabem coma fonciona lo sistèma jacobin en Occitània: nos balhan subvencions, pro per nos far calhar, mas pas pro per que las causas càmbien. Nos balhan la moneda de la misèria.

Una lei òc, mas cal una lei qu'impausa un finançament obligatori e digne.

Los occitans n'an pro d'anar plorar per qualques micas.

  • 7
  • 0
Laurenç Gavotina
1.

Per que i ague emulacion en lenga occitana, fisança en se, per que l'occitan sòrte dal guet ont entrèt e rompe lo cercle viciós de la marginalitat, cal la nocion d'exemple positiu.
La lenga occitana per estre utila, li devem donar d'utilitat. Que lo monde arribe aüra a dire, prefero utilisar (ò quitament "ai besonh de") l'occitan dins l'esfèra publica per far x ò y, e serà un bòn pas. Devem despassar lo grade superior a aquel de dire, cal salvar los indians de la resèrva.

Sensa parlar dals autres, tròbo quitament que ce que fau es jamai pron. Parlo occitan amb'als membres de la miu familha que la pàrlan (d'unos l'entèndon mas inter agísson gaire). Pichon ambé mon paire, parlaviam occitan dins los supermercats, de còups m'arriba ancara que de monde fague un sorrire en nos escotar parlar. En fòra de l'esfèra familiala ò privaa, parlo la lenga a dos tipes de monde : 1- los vesins e personas qu'identifiquèro coma locutors. 2- lo monde de l'associatiu occitan.

M'arriba de còups de parlar espontaneament en lenga a de monde externe a las esfèras 1 e 2. Lo vèson gaire coma una agression que, sus pilhats al cort. Mas acompanhat de quarqu'un (familha, amic) lor arribèt de me demandar ce que m'arribava, qu'èra vist coma una agression per elos !
Se sio solet, arribam a mai luen, sigue lo monde capisse mas ditz ren, sigue lo monde respònde e parlam. Un còup dins un supermercat un ancian qu'atacava de mòts "E alora, le sac est troué". Sabio que polio atacar a blagar e fonccionet. Question d'atge, resta de personas ancianas, dal mens dins la miu region. Per los joves, me cal anar en zòna rurala per trobar de monde de 30-40 ans que saupèsson parlar, existe.

Per l'escrich, utiliso l'occitan ambé lo monde familial, vesins/personas locutors e monde associatiu. Per lo monde autre, emplego a l'escrich de mòts dins de mails per exemple "Adiussiatz-Bonjour,..."

L'exemple dal mètro es ja un pas tecnic. Cal aüra lo pas uman.
Sensa parlar dal siu costat politic, mas en constatant, dins lo discors politic a Tolosa, las frasas en occitan de Vairon (Bayrou) van dins aquel sens per exemple "Qu'èi fenit lo temps de la vergonha. E que comença lo temps de la fiertat. Qu'èm occitans e, biarnés e, bigordans". Entorn de io a fach de ben de veire un eleit mediatisat emplegar l'occitan. Dins lo miu canton d'est Occitània, veguero jamai aquò.

Aurem belèu un jorn d'en pertot, coma los fonccionaris de val d'Aran (respondion al telefòne en dire "Govèrn d'Aran escoti"), de fonccionaris que respondran al telefòne dal Conselh general X ò y en dire "benvenguts al Conselh General de X", serà ben. A la comuna de Nissa (Niça) lo respondeire (maquina) per vos far pacientar es trilenga : "Mairie de Nice. Merci de patienter. Meria de Nissa, mercí d'esperar. Comune di Nizza...".
Arriba meme al cònsol de Nissa (Niça) d'utilisar la lenga (penso qu'es traduch per el) a l'escrich dins de prospectuses per de fèstas comunalas (festin de Mai, festins de quartiers, fèstas religiosas, etc.), lo mòt dal cònsol i es bilenga.
Mas se anatz fisicament a la comuna de Nissa, parlaran espontaneament en francés "Bonjour, que puis-je pour vous ?"
Belèu una manièra de se desfaussar sus lo tecnic per non assumir personalament lo fach de parlar umanament.

Un amic occitan de Tolosa avia provat una annaa de practica linguistica occitana totala. Belèu se lo retròbo li demandarai de testimoniar. Dal temps qu'èro estudiant a Montpelhier posquèro parlar quasi a 100 % en occitan (meme dins d'unos comercis). Ero solet, degun me jutjava (belèu al supermercat me pilhàvan per un espanhòl ò italian, m'enfin o faguèro). Sortit d'aquel mitan estudiant, m'arribèt plus autant. Al revenge, lo monde que m'identifica coma occitanofòne, dins lo miu entorn, a sovent un mòt "òu, coma vas". Una resistença ambé quarques mòts es ben, una expansion de la lenga es melhor per l'avenir.

Mercés per aquel article donca e segur cal anar endavant per utilisar la lenga !

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article