Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Parallèl entre ucraïnian e occitan

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions
Tre 1667, amb l’annexion d’Ucraïna Orientala per Russia jol règne del tsar Alexis Ièr, Ucraïna comencèt a patir l’influéncia de la lenga russa. Lo tsar instaurèt dins l’Empèri rus un estat de mai en mai policièr e colonial de Siberia fins al Pacific.

A partir del sègle XIII, las terras d’òc son progressivament conquistadas per los reis de França. Al sègle XV, lo rei de França Carles VIII impausa lo francés per la justícia. Lo rei de França Francés primièr, per l’ordenança de Villers-Cotterêts (1539) assegura la supremacia de la lenga francesa dins los escrits oficials. Tre 1543, amb la creacion de l’estampariá reiala de França, los escrits en francés se multiplican en Occitània fins a suplantar los escrits en occitan..

En 1720, lo tsar Pierre II ordenèt de rescriure en rus totes los decrets e documents juridics redigits en ucraïnian. En 1763, la tsarina Catherine II enebiguèt l’ensenhament de la lenga ucraïniana a l’Acadèmia de Kyiv.

En 1620, lo rei de França Loïs XIII impausa l’escrit francés en Bearn, al moment de l’annexion al reialme de França. En 1694, tre la primièra parucion del diccionari de l’Acadèmia Francesa, las lengas del reialme de França autras que lo francés son con-sideradas coma “rusticas e grossièras”.

  En 1804, jol tsar Alexandre Ièr, l’ensenhament en ucraïnian dins las escòlas es enebit. Al Congrès de 1815, Russia conquerís tot lo territòri ucraïnian en absorbissent lo reialme de Polonha. . Pels tsars, l’ucraïnian èra considerat coma un “dialècte inferior al rus”. Practiquèron una vigorosa politica de russificacion al respècte de l’ucraïnian.

En 1794, l’abat Gregòri presenta a la Convention nacionala un “Rapport sur la nécessité et les moyens d’anéantir les patois et d’universaliser l’usage de la langue française”. La Revolucion vòl espandir lo francés en Euròpa per ne faire la “lenga de la libertat” de totes los pòbles d’Euròpa. Tre 1802, l’emperaire Napoleon 1 enebís la practica de l’occitan (lo “patés”) a l’escòla.

De 1855 a 1881, la politica reformista d’Alexandre II a per objectiu l’alfabetizacion de las campanhas, mas exclutz los ucraïnians, levat s’eran totalament russificats. Son enebidas las publicacions en lenga ucraïniana: tèxtes religioses, manuals escolars, òbras literàrias, cançons folcloricas, representacions teatralas.

En 1833, jos la monarquia constitucionala del rei Lois Felip, amb la lei Guizòt, totas las comunas del reialme de França devon aver un ostal d’escòla en lenga francesa. Jos la tresena republica, las leis de Jules Ferry (1881-1884) generalizan en França l’ensenhament unicament en francés. Pas cap d’ensenhament de l’occitan es previst. Dins d’unas escòlas se met en plaça un sistèma de repression de la lenga: “lo senhal”.

A la fin del sègle XIX, los locutors ucraïnians forman una classa sociala essencialament rurala, l’ucraïnian essent considerat coma la lenga de rurals incultes. Jos Alexandre III, las interdiccions foguèron espandidas a la publicacion de libres per enfants en ucraïnian. Jos Nicolau II (1894-1917), lo govèrn rus interdiguèt l’us del mot “Ucraïna” e impausèt la denominacion de “Petita Russia”.

A la fin del sègle XIX, los locutors occitans forman una classa sociala essencialament rurala, l’occitan essent considerat coma la lenga de rurals incultes. Lo terme midi es generalizat per los mèdias parisencs per designar Occitània. Lo govèrn francés usa sistematicament del mot “patois” per designar l’occitan.

Fins a la primièra guèrra mondiala, Occitan e ucraïnian aguèron de trajectòrias parallèlas ,mas la revolucion bolchevica las faguèt divergir.

La Russia sovietica creèt en 1922 la Republica socialista sovietica d’Ucraïna amb lo dreit d’utilizar l’ucraïnian. Lenin sosteniá que, per afirmar lo poder sovietic en Ucraïna, caliá far de las concessions sus la question nacionala. La lenga ucraïniana ganhèt totes los domenis de la vida publica. La premsa venguèt a 85 % ucraïniana e totes los libres foguèron generalament publicats en ucraïnian. En 1929, 80 % de las escòlas e 30 % dels establiments superiors ensenhèron exclusivament en ucraïnian. Es a aquela epòca que l’ucraïnian foguèt normalizat. Çaquelà, amb Stalin, lo Holodomòr, genocidi ucraïnian per la famina organizada, faguèt entre 2,6 et 5 millions de morts entre 1932 e1933. Un òrdre de Stalin en 1933 metèt oficialament un tèrme a l’ucraïnizacion.

En Occitània, la Republica centralizada francesa profitèt de la Primièra guèrra mondiala per aprefondir sa politica d’una nacion unica amb una sola lenga. Çò que menèt a la fin de la transmission familiala o institucionala de l’occitan. En Occitània, la premsa e los libres son generalament publicats en francés. Las escòlas e los establiments superiors ensenhan quasi exclusivament en francés.

Lo 1r de decembre de 1991, en seguida a la dissolucion de l’Union sovietica, Ucraina venguèt independenta amb lo referendum subre l’independéncia. Lo 24 de febrièr de 2022, l’armada russa envasís Ucraïna

Lo 8 d’abril de 2021, l’Assemblada Nacionala francesa aprovèt la Lei Molac de reconeissença e la promocion de las lengas autoctònas de la Republica. Lo 21 de mai de 2021, lo Conselh constitucional de la republica francesa censurèt la lei.

 
Nòta: totas las informacions subre l’ucraïnian provenon de l’excellent site https://www.axl.cefan.ulaval.ca/europe/ukraine-2histoire.htm#3_Le_partage_de_lUkraine_entre_la_Pologne_et_la_Russie_
 
Las subre l’occitan provenon del site del congrès https://locongres.org/oc/ressorsas/divers/624-pichona-istoria-de-la-lenga-occitana-e-de-son-estatut o de la wikipedia occitana https://oc.wikipedia.org/


abonar los amics de Jornalet

 







 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Ector
3.

I aguet de debats a l'entorn de l ucraïnés imagini, conservacion dels dialèctes, uniformizacion, estandardizacion ?

  • 0
  • 0
Delbòsc
2.

I a un autre parallelisme a far, non pas en utilizant la lenga ucraïnesa versus la lenga russa, mès l'èime ucraïnés versus l'èime rus.
Pr'amor de l'unitat lingüistica de las Gàllias, òm se seriá atendut a una omogeneïtat del romanic parlat del nòrd al sud (sabi que teni pas compte de çò que demorava, après l'invasion celtica generala, d'unas lengas localas coma la semedia e la spela, citadas per Virgilius Grammaticus al sègle VII, font Wikipèdia.oc). Es sense comptar la pression de la fonetica francica (germanica) e, regionalament, las invasions gasconas del sègle VI. Esquematicament, cal dire que lo francés se separèt de l'occitan, non pas que l'occitan se separèt del francés (tanben, lo gascon se separèt del futur occitan general, pr'amor del romanic parlat pels basques a costat de lor lenga nacionala (font : JPS).

L'èime rus medieval èra probablament omogenèu de Novgorod a la mar d'Azòv, puèi jos l'influéncia dels Tatars, l'èime rus, "lo sistèma de valors" per parlar d'un biais saberut, se separèt de l'èime del sud de la Rus', esquematicament l'èime ucraïnés, que, probablament, demorèt practicament sense càmbiaments importants.
Dins cada cas, innovacion al nòrd, conservacion al sud.

  • 1
  • 0
Miquèu
1.

Perdon mes n'a pas arren a véder! l'occitania n'ei pas jamei estada estructurada com un país! ministres, presidents, poder, finanças, justícia etc. Catalonha, Bascoat, Còrsa, Bretanha, Gasconha qu'an termièras concretas, quan ne seràn pas administrativas, occitania qu'a la navèra region, qu'ei tot.
Praube occitanisme...


  • 21
  • 9

Escriu un comentari sus aqueste article