Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

L’ecologia profonda

Pargue Nacional Biogradska gora a Montenegro
Pargue Nacional Biogradska gora a Montenegro
Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions
Lo libre d’Arne Næss Ecologia, comunautat e estil de vida ven d’èsser traduit de l’anglés al francés a las Edicions Dehors.
 
Lo primièr esbòç de l’obratge foguèt un policopiat (Ecologia e filosofia) imprimit a la debuta de las annadas 70. Pren son títol definitiu (Økologi, Samfunn og Livsstil) dins sa cinquena edicion en 1976. A l’edat de 77 ans, Arne Næss aguèt un resson internacional amb la version anglesa de 1989. E mai, Arne Næss es conegut coma lo filosòfe-alpinista. Anèt dins fòrça montanhas de Norvègia e del monde. Fondèt en 1958 Inquiry, la plan coneguda revista de filosofia e sciéncias socialas. Abans de se focalizar subre l’ecologia, escriguèt una òbra considerabla subre l’istòria de la filosofia, subre la filosofia del lengatge e de la comunicacion, subre la filosofia e las sciéncias, subre l’etica…
 
La publicacion a la debuta de las annadas 70 de tèxtes ont establís la diferéncia entre “ecologia profonda” (deep ecology) e “ecologia superficiala” (shalhow ecology) marca una rompedura. Mas, ecologista, Næss lo foguèt sempre, dempuèi sos viatges d’adolescéncia en Norvègia, quand es sasit per la “relacion intima” qu’existís entre “la montanha e los seus abitants”: “I aviá una cèrta grandor, una cèrta puretat, un interès fondamental per çò d’essencial, una capacitat a viure en autarquia, e en consequéncia un mesprètz per totes las causas ufanosas”.
 
Del temps de la Segonda Guèrra mondiala, lo filosòfe s’engatgèt coratjosament dins la Resisténcia norvegiana per los seus estudiants non foguèssen mandats en camp de concentracion.
 
Dins las annadas 60, marcat per la lectura de “Silent Spring” de Rachel Carson, Arne Næss s’implica dins l’activisme ambiental. Mena d’accions de desobesissença civila non violenta contra los projèctes nocius per los mitans naturals. Serà arrestat mai d’un cop, per exemple quand s’encadenèt fàcia a la  famosa cascada norvegiana de Mardalsfossen per entravar la construccion d’un barratge. Tot aquò foguèt a l’origina del movement ecologica en Norvègia. Mas, es per sos escrits, mai que mai l’article Ecologia, comunautat e estil de vida publicat dins Inquiry en 1973 que cambièt la concepcion de l’ecologia.
 
Dins una entrevista de 1995 a l’ocasion del filme La crida de la montanha qui li es consacrat, Arne Næss declarèt: “soi un optimista. Mas ajusti: un optimista per… lo sègle XXII. “Volètz dire XXI?” Non, non, XXII. Pensi qu’al sègle XXI, nos caldrà traversar un plan marrit temps, e tustarà tanben los mai rics. Ara, navigam tranquilles, mas farà mal als rics!”
 
L’ecologia profonda se caracterisa per sa defensa de la valor intrinsèca de tots los èssers vivents, valor independenta de la lor utilitat per los òmes. S’apuèja subre una etica ambientala que dona mai de valor als  ecosistemas que o fasián aperabans los movements ecologics classics. Aqueles pausavan encara la satisfaccion de las necessitats umanas coma finalitat (antropocentrisme) e considerava la rèsta del vivent coma de “recors”. L’ecologia profonda inscriu las finalitats umanas dins la perspectiva mai oberta del vivent (biocentrisme) per préner en compte las necessitats de l’ensem de la biosfèra e de totas las espècias  coevoluisson amb l’espècia umana dempuèi milions d’annadas. Atal, lo monde non es pas mai un recors espleitable a volontat per l’òme.
 
L’etica de l’ecologia profonda s’apuèja subre los uèit postulats ça-jos:
 
– Lo benestar e l’espelida de las formas de vida umanas e non-umanas de la Tèrra an una valor intrinsèca, independenta de lor utilitat per los  umans.
 
– La riquesa e la diversitat de las formas de vida contribuisson a la realisacion d’aquestas valors e son tanben de valors per se meteissas.
 
– L’òme non a lo dreit de reduire la riquesa e la diversitat biologica, levat per satisfaire las necessitats umanas vitalas.
 
– L’espelida de la vida e de las culturas umanas es compatibla amb una descreissença substanciala de la populacion umana. Lo desvolopament de formas de vida non-umanas ne requerís una diminucion.
 
– L’interferéncia umana actuala amb lo monde non-uman es excessiva e nociva, e la situacion empira rapidament.
 
– De politicas devon èsser cambiadas. Aquestas politicas nòvas afectaràn las estructuras economicas, tecnologicas, e ideologicas fondamentalas. Ne resultarà una societat profondament diferenta de la nòstra.
 
– Los cambiaments ideologics passan per l’apreciacion d’una bona qualitat de vida puslèu que l’adesion a d’estandards de vida sempre mai elevats. Cal préner consciéncia de la diferéncia entre “bona qualitat” e “correguda a un nivèl de vida extrèmament aut”.
 
– Los que soscrivon als punts precedents s’engatjan d’ensajar de los metre en aplicacion dirèctament o indirèctament.
 
Sorgas: Liberation del 27 mars 2013, Natura e dreits, fr.wikipedia.org/wiki/ecologie_profonde.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Terric Lausa Quilhan
4.

Un plan brave article!

Per aver viscut qualques annadas en Norvègia, vos pòdi garantir que la pensada d'Arne Næss es viva e se practica cada jorn. Es pas que cada norvegian siá un militant de la Oslo-Skole, mas las teorias de Næss an marcat l'inconscient collectiu e cadun, sens o saber es un pauc "arnenæssian".

Mas çò que se pòt far dins un país que la social-democracia es una realitat quotidiana sembla de mal far ençò nòstre ont lo nivèl de la democracia es fòrça mai bais.

Cal contunhar...

  • 1
  • 0
Jacme Tolosa
3.

prigond o essencial ...

  • 0
  • 0
Maime Limotges
2.

#1 Es benleu perque es pas un elegit dau Poc !!! :-D

  • 5
  • 0
BOURDON Pau
1.

Enfin un elejut deu P'Òc qui parla d'auta causa que de l'occitan. Qu'ac cau saludar.

  • 3
  • 3

Escriu un comentari sus aqueste article