Opinion
Tornar inventar la solidaritat occitana, catalana e aragonesa
Per lo 800n anniversari de la batalha de Murèth, temps ont las Pirenèus nos recampavan, los partits federalistas e ecologistas d’Occitània, Catalonha e Aragon se recampèron publicament a Murèth per una declaracion comuna dita: “Murèth 1213-2013 Tornar inventar la solidaritat occitana, catalana e aragonesa”.
Èran presents de representants de:
En seguida, se recampèron amb las associacions aragonesas especialament venguda d’Aragon per un acte mai solemne davant l’estele commemorativa de la batalha de Murèth.
Lo dimenge, los 4 partits faguèron lor tresen acamp annadièr de l’euroregion Pirenèus Mediterranèa. Trabalhèron per salvar l’euroregion, bastida en seguida de l’eurocongrés mes en plaça a l’iniciativa de Robert Lafont dins las annadas 2000.
Murèth 1213 - 2013 Tornar inventar la solidaritat occitana, catalana e aragonesa
La batalha de Murèth 1213
Ongan, en 2013 es lo 800en aniversari de la batalha de Murèth, qu’opausèt, lo 12 de setembre de 1213, los crosats francés menats per Simon de Montfort, a la coalicion occitano-catalano-aragonesa del rei Pèire II d’Aragon e de Ramon VI, comte de Tolosa.
Aquela batalha de Murèth foguèt un cambiament important dins la guèrra violenta, de destruccion menada pels barons del Nòrd, e desirada pel Papa Innocent III. Al començament, aquela guèrra èra contra lo catarisme, contra la diversitat dels cultes. Aquela novèla religion crestiana s’èra desvolopada dins una societat del “Paratge”, del respècte, que sos fondaments s’opausan a l’intolerable inquisicion qu’impausarà la terror pendent quasi un sègle. La religion serviguèt evidentament de pretèxte a una conquista territoriala, causa que retronís al jorn de uèi amb una estranha actualitat.
La batalha de Murèth, es una de las ocasions mancadas per la naissença d’un espaci politic, d’una mena d’Estat entre Aragon, Catalonha e una bona partida d’Occitània, de la region tolosenca duscas a Provença. Aquel territòri aviá la logica d’una proximitat lingüistica, d’escambis economics e culturals, escambis que non s’arrestèron pels sègles passats.
Qual sens donar a Murèth 2013, 800 ans après?
Los movements de l’ecologia politica, dels autonomistas e regionalistas, dels aparaires de las culturas minorizadas, utilizan aquela commemoracion per rapelar de ont venon las culturas nòstras. Aquela commemoracion istorica e politica es una mesa en perspectiva amb l’avenidor que volèm bastir amassa.
La valorizacion dels moments istorics comuns es un element simbolic, que participa a crear l’identitat d’un espaci pirenenc, çò que permet d’afortir los ligams entre lo Nòrd e lo Sud dels Pirenèus. S’agís de far recular lo mite de la “frontièra naturala” qu’existiriá entre lo Sud e lo Nòrd dels Pirenèus.
Murèth 2013 es l’ocasion de tornar dire ensemble las valors politicas e culturalas que portam: preservacion e desvolopament de las culturas e de las lengas nòstras, necessitat politica de poders regionals o nacionals mai fòrts e mai pròches dels ciutadans, segon la liura decision de cada pòble; engatjament per una Euròpa qui permetrà de desvolopar las sinergias entre Occitània, Aragon, Catalonha, per-delà la frontièra estatala.
Afirmar la legitimitat de l’occitan, del catalan e de l’aragonés
La preservacion de la diversitat lingüistica e culturala dins lo monde es un enjòc màger per las annadas a venir. Las proximitats lingüisticas de las tres lengas romanicas minorizadas, a costat del francés e del castelhan, permeton de bastir una societat plurilingüa. Es una ajuda a l’intercompreneson dins l’espaci de las lengas romanicas, espaci que representa mai de 40% de la populacion europenca.
En França coma en Espanha, la situacion legala non es favorabla a la preservacion de las lengas nòstras e a lor desvolopament. Es una situacion que non respècta pas los grands principis als quals fan sovent referéncia los nòstres Estats, que siá dins de tèxtes europèus o pel biais de grands tractats e grandas convencions internacionalas.
La lenga occitana, es menaçada per l’abséncia de politica ambiciosa de transmission que poiriá èstre menada per l’Estat francés, e que non pòt èstre compensada per las regions que non an pas de budget pro important, ni de competéncias sufisentas.
La lenga aragonesa no es reconeguda a sa vertadièra valor per la comunitat autonòma d’Aragon e non a votat cap de programa seriós de politica lingüistica. Lo mesprètz de la realitat lingüistica d’Aragon e de las nòrmas internacionalas dins aquel domeni, que trobam dins la novèla lei de las lengas aragonesas, a motivat un recors davant la Cort Constitucionala espanhòla.
Enfin la lenga catalana, que sembla la mai plan considerada actualament, amb l’occitan de la Val d’Aran, patís encara la politica de recentralizacion del govèrn de l’Estat espanhòl actual, que vòl totjorn limitar la reconeissença e l’utilizacion preferenciala de la lenga catalana coma lenga pròpia en Catalonha, amb una interferéncia de l’Estat espanhòl dins l’aplicacion de las leis sul bilinguisme, e quitament lo trilingüisme al dintre de las administracions (escòlas, servicis d’Estat, etc.).
Las convencions internacionalas sus la diversitat culturala impausan a cada territòri, de crear un environament favorable a l’ensenhament de sas lengas pròprias e a una creacion culturala en lenga pròpia, favorabla tanben a la preséncia d’aquela lenga dins los mèdias electronics, audiovisuals e escrits, e a son emplec dins la vida publica e sociala.
Es aquela politica que podèm partejar e menar ensemble en tornar crear los ponts entre las nòstras culturas e las nòstras lengas.
Afortir l’Euro-region Pirenèus-Mediterranèa
Nòstre objectiu es de far nàisser una Euròpa federala dels pòbles que s’apuèje sus d’Euroregions bastidas sus de territòris qu’an de culturas per partejar. Aquetas entitats devon menar un ensemble important de politicas comunas qu’ajudaràn a far nàisser un sentiment europèu dins la populacion nòstra.
L’Euroregion Pirenèus-Mediterranèa permet de dispausar d’un espaci coërent per gerir de problematicas comunas coma l’educacion, la formacion professionala, la recèrca e l’innovacion, los ecosistèmas, las entrepresas , la gestion de la montanha, los mejans de transpòrt, l’agricultura. Tot aquelas politicas pòdon sonque foncionar pel biais de decisions coërentas presas dels dos cotats dels Pirenèus.
La crisi economica ligada a l’especulacion financièra e immobiliària e a las retalhadas budgetàrias non pòdon pas èstre invocadas per justificar una reduccion o l’abandon de projèctes euro-regionals. Al contrari, la cooperacion interregionala es una oportunitat per crear d’emplecs de qualitat e melhorar l’eficacitat de la gestion de las regions partenàrias.
Una politica pòt e deu èstre menada tanben al dintre de la Comunitat de Trabalh dels Pirenèus, la CTP, nascuda en 1982. Recampa las 7 comunitats autonòmas e regions del Nòrd e del Sud dels Pirenèus e tanben l’Estat andorran. Deu aver una eficacitat mai granda dins lo domeni de la cooperacion entre los nòstres territòris.
Es per aquò que los partits d’esquèrra ecologistas e federalistas an decidit de trabalhar conjuntament per bastir un espaci politic e dispausar de lòcs de recampament e de debat, dels dos costats dels Pirenèus.
Aquel espaci servirà per trabalhar amassa a d’estrategias e de politicas publicas, per desvolopar nòstres territòris en solidaritat entre aragoneses, catalans e occitans.
Murèth, lo 12 setembre 2013 (Version occitana*)
____
* trobaretz las versions catalanas, aragonesa e francesa sus www.eelv31.org/2013/08/muret-1213-2013.html
Èran presents de representants de:
– Iniciativa per Catalunya Verds,
– Partit Occitan,
– Chunta Aragonesista,
– Euròpa Ecologia-Los Verds ,
– Partit Occitan,
– Chunta Aragonesista,
– Euròpa Ecologia-Los Verds ,
En seguida, se recampèron amb las associacions aragonesas especialament venguda d’Aragon per un acte mai solemne davant l’estele commemorativa de la batalha de Murèth.
Lo dimenge, los 4 partits faguèron lor tresen acamp annadièr de l’euroregion Pirenèus Mediterranèa. Trabalhèron per salvar l’euroregion, bastida en seguida de l’eurocongrés mes en plaça a l’iniciativa de Robert Lafont dins las annadas 2000.
Murèth 1213 - 2013 Tornar inventar la solidaritat occitana, catalana e aragonesa
La batalha de Murèth 1213
Ongan, en 2013 es lo 800en aniversari de la batalha de Murèth, qu’opausèt, lo 12 de setembre de 1213, los crosats francés menats per Simon de Montfort, a la coalicion occitano-catalano-aragonesa del rei Pèire II d’Aragon e de Ramon VI, comte de Tolosa.
Aquela batalha de Murèth foguèt un cambiament important dins la guèrra violenta, de destruccion menada pels barons del Nòrd, e desirada pel Papa Innocent III. Al començament, aquela guèrra èra contra lo catarisme, contra la diversitat dels cultes. Aquela novèla religion crestiana s’èra desvolopada dins una societat del “Paratge”, del respècte, que sos fondaments s’opausan a l’intolerable inquisicion qu’impausarà la terror pendent quasi un sègle. La religion serviguèt evidentament de pretèxte a una conquista territoriala, causa que retronís al jorn de uèi amb una estranha actualitat.
La batalha de Murèth, es una de las ocasions mancadas per la naissença d’un espaci politic, d’una mena d’Estat entre Aragon, Catalonha e una bona partida d’Occitània, de la region tolosenca duscas a Provença. Aquel territòri aviá la logica d’una proximitat lingüistica, d’escambis economics e culturals, escambis que non s’arrestèron pels sègles passats.
Qual sens donar a Murèth 2013, 800 ans après?
Los movements de l’ecologia politica, dels autonomistas e regionalistas, dels aparaires de las culturas minorizadas, utilizan aquela commemoracion per rapelar de ont venon las culturas nòstras. Aquela commemoracion istorica e politica es una mesa en perspectiva amb l’avenidor que volèm bastir amassa.
La valorizacion dels moments istorics comuns es un element simbolic, que participa a crear l’identitat d’un espaci pirenenc, çò que permet d’afortir los ligams entre lo Nòrd e lo Sud dels Pirenèus. S’agís de far recular lo mite de la “frontièra naturala” qu’existiriá entre lo Sud e lo Nòrd dels Pirenèus.
Murèth 2013 es l’ocasion de tornar dire ensemble las valors politicas e culturalas que portam: preservacion e desvolopament de las culturas e de las lengas nòstras, necessitat politica de poders regionals o nacionals mai fòrts e mai pròches dels ciutadans, segon la liura decision de cada pòble; engatjament per una Euròpa qui permetrà de desvolopar las sinergias entre Occitània, Aragon, Catalonha, per-delà la frontièra estatala.
Afirmar la legitimitat de l’occitan, del catalan e de l’aragonés
La preservacion de la diversitat lingüistica e culturala dins lo monde es un enjòc màger per las annadas a venir. Las proximitats lingüisticas de las tres lengas romanicas minorizadas, a costat del francés e del castelhan, permeton de bastir una societat plurilingüa. Es una ajuda a l’intercompreneson dins l’espaci de las lengas romanicas, espaci que representa mai de 40% de la populacion europenca.
En França coma en Espanha, la situacion legala non es favorabla a la preservacion de las lengas nòstras e a lor desvolopament. Es una situacion que non respècta pas los grands principis als quals fan sovent referéncia los nòstres Estats, que siá dins de tèxtes europèus o pel biais de grands tractats e grandas convencions internacionalas.
La lenga occitana, es menaçada per l’abséncia de politica ambiciosa de transmission que poiriá èstre menada per l’Estat francés, e que non pòt èstre compensada per las regions que non an pas de budget pro important, ni de competéncias sufisentas.
La lenga aragonesa no es reconeguda a sa vertadièra valor per la comunitat autonòma d’Aragon e non a votat cap de programa seriós de politica lingüistica. Lo mesprètz de la realitat lingüistica d’Aragon e de las nòrmas internacionalas dins aquel domeni, que trobam dins la novèla lei de las lengas aragonesas, a motivat un recors davant la Cort Constitucionala espanhòla.
Enfin la lenga catalana, que sembla la mai plan considerada actualament, amb l’occitan de la Val d’Aran, patís encara la politica de recentralizacion del govèrn de l’Estat espanhòl actual, que vòl totjorn limitar la reconeissença e l’utilizacion preferenciala de la lenga catalana coma lenga pròpia en Catalonha, amb una interferéncia de l’Estat espanhòl dins l’aplicacion de las leis sul bilinguisme, e quitament lo trilingüisme al dintre de las administracions (escòlas, servicis d’Estat, etc.).
Las convencions internacionalas sus la diversitat culturala impausan a cada territòri, de crear un environament favorable a l’ensenhament de sas lengas pròprias e a una creacion culturala en lenga pròpia, favorabla tanben a la preséncia d’aquela lenga dins los mèdias electronics, audiovisuals e escrits, e a son emplec dins la vida publica e sociala.
Es aquela politica que podèm partejar e menar ensemble en tornar crear los ponts entre las nòstras culturas e las nòstras lengas.
Afortir l’Euro-region Pirenèus-Mediterranèa
Nòstre objectiu es de far nàisser una Euròpa federala dels pòbles que s’apuèje sus d’Euroregions bastidas sus de territòris qu’an de culturas per partejar. Aquetas entitats devon menar un ensemble important de politicas comunas qu’ajudaràn a far nàisser un sentiment europèu dins la populacion nòstra.
L’Euroregion Pirenèus-Mediterranèa permet de dispausar d’un espaci coërent per gerir de problematicas comunas coma l’educacion, la formacion professionala, la recèrca e l’innovacion, los ecosistèmas, las entrepresas , la gestion de la montanha, los mejans de transpòrt, l’agricultura. Tot aquelas politicas pòdon sonque foncionar pel biais de decisions coërentas presas dels dos cotats dels Pirenèus.
La crisi economica ligada a l’especulacion financièra e immobiliària e a las retalhadas budgetàrias non pòdon pas èstre invocadas per justificar una reduccion o l’abandon de projèctes euro-regionals. Al contrari, la cooperacion interregionala es una oportunitat per crear d’emplecs de qualitat e melhorar l’eficacitat de la gestion de las regions partenàrias.
Una politica pòt e deu èstre menada tanben al dintre de la Comunitat de Trabalh dels Pirenèus, la CTP, nascuda en 1982. Recampa las 7 comunitats autonòmas e regions del Nòrd e del Sud dels Pirenèus e tanben l’Estat andorran. Deu aver una eficacitat mai granda dins lo domeni de la cooperacion entre los nòstres territòris.
Es per aquò que los partits d’esquèrra ecologistas e federalistas an decidit de trabalhar conjuntament per bastir un espaci politic e dispausar de lòcs de recampament e de debat, dels dos costats dels Pirenèus.
Aquel espaci servirà per trabalhar amassa a d’estrategias e de politicas publicas, per desvolopar nòstres territòris en solidaritat entre aragoneses, catalans e occitans.
Murèth, lo 12 setembre 2013 (Version occitana*)
____
* trobaretz las versions catalanas, aragonesa e francesa sus www.eelv31.org/2013/08/muret-1213-2013.html
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#1
Ah lo dependentisme, lo dependentisme!
Dependentistas de tots los païses, unissètz-vos!
Escandalós sí, almenys un esment al procés independentista del poble, però ni aixó. Ara bé, veien que qui representa a Catalunya és Iniciativa ja està tot dit. Ells es senten més còmopdes en l'estat de lés autonomies que en un estat sobirà. Som molts els votants d'Iniciativa que hem assistit i assistim estupefactes a aquesta negació de lés aspiracions de bona part del poble. Actuen per pur electoralisme, sense adonar-sese que estem entrant en una altra mentalitat en què la població comença a pensar en clau bé comú i no en clau de partits. ( Us demano disculpes per lés errades tipogràfiques que pugueu observar, ja que aquest telèfon dit intel.ligent sovint escriu el que vol ell i no el que vull jo)
Òc, aragoneses, occitans e catalans an d'èsser solidaris. Cèrtas, sètz pas de partits independentistas mas tròbi intellectualament escandalós que i aja pas cap de linha sus la probabla independéncia de Catalonha que cambiarà fòrça causas en Euròpa!
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari