Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

De cartas occitanas per las municipalas de 2014

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions
En març 2014, que las comunas occitanas se lancen dins la promulgacion de cartas  per la lenga e la cultura occitana.
 
Una carta non es pas un engatjament de mejans, es un engatjament politic qu’oficializa la reconeissença de l’occitan. Es una aisina per que servicis municipals o elegits prepausen de politicas en favor de l’occitan. Es tanben un senhal per los estatjants de la comuna.
 
Amb una carta, s’acaba la discriminacion oficiosa e insidiosa contra la lenga e la cultura occitana.
 
Es un primièr pas cap a l’oficializacion de la lenga per las comunas del territòri occitan. Es un mejan per avançar al nivèl comunal. Es una via per un cambiament progressiu de la societat occitana cap a una identificacion amb la lenga e la cultura occitana.
 
Per avançar, cal que la preséncia de l’occitan siá tractada al nivèl politic e lo nivèl comunal es lo nivèl de basa.
 
En 2014, son la eleccions comunalas, cal que los occitans de França sasiscan aquela ocasion.
 
Una carta es votada sonque se i aguèt una demanda sociala, e lo temps de la campanha electorala es lo temps d’o far. Es lo temps per trobar de candidats qu’ajan la volontat de portar aquela carta dins lor programa, que s’engatgen a designar un elegit amb un servici administratiu que se n’encargue.
 
Es dins la dinamica creada per Convergéncia Occitana a Tolosa per las eleccions municipalas de 2008 que lo conselh municipal de Tolosa adoptèt la carta municipala per la lenga e la cultura occitanas.
 
L’objècte d’una carta coma la de Tolosa es “de definir lo quadre de la politica lingüistica e culturala  de la Vila de Tolosa per l’occitan”.

 
Son sos objectius estrategics:
 
— Contribuir a la transmission de la lenga e la cultura occitanas a las generacions venentas, es a dire inversar la tendéncia actuala de pèrda de locutors de l’occitan.
 
— Participar a la promocion universala de la diversitat lingüistica e culturala, en fasent visibla e accessibla la lenga e la cultura occitana a l’ensemble dels tolosencs.
 
— Metre en coeréncia la politica lingüistica e culturala de la Vila amb las politicas publicas menadas al nivèl departemental, regional e interregional.
 
 
Son sos objectius operacionals:
 
— la transmission de la lenga (ensenhament, formacion, transmission familhala e sociala)
 
— l’accion culturala (libre e lectura, espectacle vivent, accion patrimoniala)
 
— la visibilitat de la lenga e de la cultura occitanas
 
— lo sosten a las iniciativas institucionalas per l’occitan (Congrès Permanent de la lenga occitana, Amassada, Ofici Public...)
 

Cossi s’aplica la carta de Tolosa:
 
La Carta municipala de la Vila de Tolosa per l’occitan s’aplica segon un Plan municipal lingüistic e cultural “amb lo concors de totes los servicis e los organismes municipals (administracion, regias, entitats partenàrias, estructuras para o supra municipalas), que pòdon integrar la dimension de la lenga e cultura occitanas dins lors foncions e atribucions”.

 
A Tolosa, avèm ja la carta. Ara cal negociar l’aprigondiment del Plan municipal lingüistic e cultural per l’occitan amb los candidats de 2014. Es al monde cultural occitan de Tolosa d’o far.
 
A Tolosa coma endacòm mai, es ara que se cal bolegar, tal coma lo movement Bastir.
 
Trobarètz mai d’informacionsul sit de la comuna de Tolosa.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Maime Limòtges
20.

#18 Qu'es de segur pas los nacionalistas occitans (los que se disen nacionalistas) en se que condamne. Mas un comportament, pas especificament occitan d'alhors, de chauvinisme. E qu'es per me un meschant costat dau nacionalisme (quitament quand qu'es un nacionalisme inconscient). L'antiamericanisme es un autre exemple.

  • 3
  • 0
Domergue Sumien Ais de Provença
19.

#14 Segon Ramon: «benlèu ua petita eror de comunicacion suu siti de "Bastir"»

Es pas una petita error, es una granda error.

  • 3
  • 1
Domergue Sumien Ais de Provença
18.

#17 Maime a dich: "E sei de consent coma te sus la diferéncia entre ciutadan francés (dau Nòrd) e Estat francés. Per me, qu'es lo meschant costat dau nacionalisme."

Es estupid d'atacar lei parisencs. Son pas lei "nacionalistas" occitans qu'atacan lei parisencs, son puslèu d'occitanistas non politizats que mancan de consciéncia politica.

  • 4
  • 0
Maime Limòtges
17.

Bon tòrne far mon comentari, me sembla que l'ai esfaçat !

#10 non, vòle pas rire, mas qu'era de la provocacion :-)

#14 Me sei benleu emportat contra lo sit de Bastir (movement que segue un pauc sus Limòtges), mas çò que m'agace en fach qu'es la manca de coerencia de beucòp d'occitanistas. Per tornar prener l'article de JC Valadier, transmetre la lenga e li balhar de la visibilitat es çò que podrian far tots los occitanistas. Si ilhs, los militants, lo que son conscient iò fan far, degun iò farà !
E sei de consent coma te sus la diferéncia entre ciutadan francés (dau Nòrd) e Estat francés. Per me, qu'es lo meschant costat dau nacionalisme.

  • 3
  • 0
Cédric Rousseu Tolosa
16.

#15 Entendi ben la tua pausicion Maime, aprep ço que me geina es de veire las gens s'espandir aici sus tot aquò, puslèu que de contactar lo monde de Bastir (pas en lor diguant "Fasètz una merda sense nom es vergonhos" mas en lor diguant "ta ieu, la com semblaria melhor coma aquò" personaument, me sentissi las (quitament se tomberi dins la trapèla e qu'ai praticat aquò tanben far bèl temps) de veire monde se bolegar (dins una quita dralha qu'es pas la mieuna) e d'autras escupir tot simplament.

Aprep, sul fond, ço que me geina es que teni l'impression que d'unes occitanistas (te boti pas dins lo lòt) son de confondra "Etat Français" (que de vertat far pas ço que cal en terme de lenga, aprep es que seria a el de lo faire o es que cal trabalhar a l'escala europeenca, es una autra contesta) e ciutadan frances e de tot boirar. Me bremba mas joves annadas dins lo mitan, meneri 15 ans far mon amiga del periode (qu'era nascuda en region parisenca) a un concert de La Talvera apitat pel Med'Oc Tolosa e n'en sortiguet en me diguant "era plan, m'agradet fòrça, mas i'a quicòm qu'entendi pas : ai ausit fòrça monde escupir suls parisencs e ieu soi parisenca, e de que lor ai fach ?"

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article