CAPCALERA: ajuntament de tolosa
CAPÇALERA2: mot amagat

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 26 de mai

Jean-Charles Valadier

Dimècres, 16.3.2022 03h00

Dels ucraïnians russofòns als occitans francofòns


Comentaris 6 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


Bombardament rus de la tor de television de Kyiv, lo 1r de març
© МВС України




Fins a las orrors actualas de la guèrra en Ucraïna, los mèdias franceses avián de dificultat amb l’emplèc de mai d’una lenga dins un meteis estat. Aital, avián tendéncia a confondre russofòns e russes, tant França s’apuèja subre l’ideologia de l’estat nacion amb una lenga estatala unica del sègle XIX.
 
En 2014 (véser la nòta), los jornals franceses interpretavan Ucraïna e sa pluralitat lingüistica coma un estat fracturat entre comunitats irreconciliablas, e la presentavan coma una societat dislocada lingüisticament e ideologicament en doas: un oèst ucraïnofòn e virat cap a l’Occident e un èst russofòn e russofil. Los mèdias franceses bastiguèron una construccion simplificatritz a l’entorn de grops definits per las lengas, e del ròtle qu’aurián jogat dins lo conflicte. Dins aquela logica, lo tractament mediatic del conflicte ucraïnian per la premsa francesa vesiá las comunitats lingüisticas coma actors principals del conflicte. Era dins la continuitat de l’ideologia difusida per l’estat francés al sègle XIX e XX que la suppression de la lenga occitana coma de las autras lengas de França èra necessària per bastir un estat fòrt capable de fornir un servici public eficaç.
 
En realitat, en Ucraïna, coma endacom mai, las caracteristicas regionalas existisson, e la diversitat non significa pas que sèm en preséncia de blòcs als contorns clarament definits, mas d’una gamma complèxa de situacions, entre emplec de las lengas russa e ucraïniana e sentiment nacional rus o ucraïnian, e mai d’identitat multipla, sens oblidar las autras culturas territorialas.
 
Pasmens, aquel partiment linguistic semblava jà tròp simple. Per exemple, segon Le Monde del 7 març de 2014, “La diversitat d’Ucraïna escapa a las grasilhas de lectura tradicionalas que representan aquel país coma devesit entre l’èst russofòn pròrus e l’oèst ucraïnofòn pròeuropèu. Pasmens lo partiment es mai complèx”.
 
Mas amb la violéncia creissenta de la guèrra actuala, e amb lo sosten general a Ucraïna, lo discors del mèdia franceses cambièt. Aital, l’Express del 8 de març de 2022 escriu: “La lenga non es pas un marcador identitari exclusiu, que Ucraïna a reüssit a bastir una identitat nacionala que despassa aquel partiment. Se pòt èsser russofòn e patriòta ucraïnian”. Avèm aquel testimoniatge del 28 de febrièr de 2022 subre RFI: “Parlam las doas lengas. Ma maire es russa e compreni pas cossí se pòt separar russes e ucraïnians. Ai fòrça clients ucraïnofòns e se comprenèm: parlan ucraïnian, lor respondi en rus... Es un problèma inexistent... Quand sortissèm del cinèma, per exemple, sèm pas capable de dire se lo film èra en ucraïnian o en rus, tant se fa pas de diferéncia entre las doas lengas”. Ara, los mèdias franceses valorizan l’estacament a l’identitat ucraïniana d’una granda part dels estatjants d’Ucraïna, quina que siá la lor lenga mairala o lor origina parentala. Ara, explican que gaireben totes los ucraïnians sabon parlar lo rus, e mai los que non se sentisson rus.
 
Mas dins la França monolingüa del sègle XXI, aquela evolucion pausa la question de l’identitat dels estatjants d’Occitània e dels autres pòbles minorizats de França. Aital se pòt èsser russofòn d’origina ucraïniana o russa e se sentir patriòta ucraïnian. Alavètz, se poirià èsser francofòn d’origina occitana o d’autre region de França o del monde e se sentir occitan? Es als occitans de propausar un modèle cultural, economic e social atractiu.
 
Fin finala, aquela guèrra, coma fòrça autras, pausa la question de l’imperialisme, non solament politic e economic, mas tanben linguistic e cultural. Las solucions per una patz mondiala son la democracia, la tolerància e la justicia sociala. De constitucions federalas amb lo respècte de la diversitat linguistica e culturala ne son una compausanta essenciala. Las republicas centralizadas francesa, italiana e espanhòla deuran s’i plegar se vòlon participar a la construccion d’una Euròpa e un monde en patz.
 


Nòta:
 
“De l’Èst russofòn e russofil a l’Oèst nacionalista e ucraïnofòn”: la construccion de las comunautats lingüisticas ucraïnianas dins la premsa francesa d’Alexia Kis-Marck dins Lengas 77 de 2015
 
https://doi.org/10.4 000/lengas.797
 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 



publicitat
BANER3: Ràdio Occitània



Comentaris

16 de març 16.15h

#1
Un mond de patz, un mond qu'apara, la grana utopia contunha e çaquelà avetz doblidat quicòm, un mond de patz es pas possible ambe los occitanistas que setz de longa a recastinar a tot lo mond, Totjorn dins lo negatiu e balha cap d'esperança agantable per un endeman positiu.


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de març 15.54h

#2

Ucraina son 14 lengas, mas la màger partida se parla tanben en defòra d'Ucraina e son dins un ambient qu'es pas comparable ambe l'occitan çò me pensi.

https://fr.wikipedia.org/wiki/Langues_en_Ukraine

Los quite Tatars son espandit un briu d'en pertot en Russia Crimea plan segur , mas tanben a l tartarstan, la volga, Kazan es una de la mai granda etnia de Russia crèsi ambe mai de 4 milhons de personas per Russia mas s'en troba entrò China.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de març 13.15h

#3 Oc, e cal les crompar d'engrais que son los primiers productors o propausèt tanben una politica de restriccion ? Tamben los engrais que son produsit en frança an besonh de lo gas (rus o non) e rapidament. Per produsir los 'amonitrates' s'utiliza d'idrogèn contengut dins lo gas natural (CH4).

https://www.lafranceagricole.fr/actualites/guerre-en-ukraine-les-engrais-russes-une-dependance-qui-coute-cher-1,2,1304726801.html
https://www.lefigaro.fr/flash-eco/c-est-fou-l-embarras-du-monde-agric... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de març 12.44h

#1 Una participacion vertadièra a la guèrra conta l’invasion d’Ucraïna del regim de Potin necessita d’arrestar de li comprar lo gaz, e donc de decidir d’una economia de restriccion d’electricitat e de gaz per Euròpa tota, amb transferiment massiu de gaz et electricitat cap a l’Euròpa orientala. Aquò necessita una diminucion massiu de consum de gaz e electricitat per l’industria, l’agricultura e los particulars, per exemple amb un racionament de l'aprovesiment de gaz e elec... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de març 10.18h

Dialèctes, sòciolèctes, regiolèctes entre rus e ucraïnés estandards
Brave article de completar d'una analisi lingüistica mai fina dels parlars populars orals d'Ucraïna, de fònologia e lexic variables, ambe supòrts grafics estandards ucraïnés e/o rus.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de març 09.10h

D'accòrd emben lo comentari.
Mas, coma bastit una Euròpa e un monde de patz ente l'énergia qu'utilisan se fai rara?
La guerra e pas solament en Ukraina, a totjorn per origine lo contròl de las matieras prumieras per los estats los maipoderos.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier logo rss

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions