Divendres, 3.2.2023 03h00
Dins las annadas 1970, la lenga occitana èra en via d’escanament, mas tot lo monde aviá l’accent francitan e se sabiá que se parlava patoès dins las campanhas. Una identitat miègjornala èra compartida per la majoritat de la populacion.
“Sèm majoritaris” podiá cantar Claudi Martí per sosténer la resistència nacionala occitana.
En 1976, l’Amassada generala de las Nacions Unidas adoptèt lo Pacte internacional relatiu als dreits civils e politics. Çai-jos l’article 26:
#24 L'occitan si que serveish: dab quera lenga inventada d'artistas (musicians, poètas, n'i a hèra!) shens nat talent que podon hèr créder que la lor manca de succès qu'ei devuda ara meishanta França !
#23 Que cadun sàpia parlar occitan dins vòstra familha es una causa. Que cadun i parle sonque en occitan als enfantons, amb d'enfantons que vos i respondan sonque en occitan es quicòm mai, pecaire ! Aiçò, si que l'ai vist, mas en Catalonha sud, e en catalan, plan segur. O ai vit tanben en Euskadi, mas en Euskarà, va sense o dire. La transmission familha non se fa mai.
#24 Una politica linguïstica es linguïcidi tre que sas practicas impausan de fait l'exclusicvitat de l'usatge d'una len... Legir la seguida
L'occitan qu'èra ua lenga vernacularia e n'ac ei pas mei. N'ei pas la purmèra a deishar d'existir e non serà pas la darrèra. Mei de la mitat de las lengas que deisheràn d'estar vernacularias pendent aqueste sègle. Que i a ua heish de rason de voler har rampèu a aqueth processús. Se l'occitan avossi deishat d'estar parlat en causa d'ua politica lingüistica volentarista en aqueth sens que n seré ua, bahida. Mes qu'esto probable un epifenomen. Los cambiaments politics, sociaus, economics... Legir la seguida
#22 e ben ieu cresi pas que lo pòble occitan siá estat exterminat.
Existís totojorn, ne fau partida qu'ai passat un bon pauc de ma vida dins un vilatge lengadocian e que la familha es integralament occitanofona (levat qualques peças raportadas). E ben soi pas en adoracion davant lo pòble victima de l'Istòria. Coneissi un pòble coma totes los autres, amb sas petitesas umanas (tròbi que los occitans sèm particularament estequits, egoistas e avares, una nacion de petits proprietaris rural... Legir la seguida
#21 A vos escotar, un pòble exterminat — esfaçat de la mapa antropologica de çò real, assumir e efectiu — coma lo nòstre, lo de nòstra lenga non risca gaire mai de venir racista ja qu'es vengut un "dreit neient". E totun, es encara en territòri occcitan (per la lenga dins son espandi istoric) que trobam fòrça electors dels fascistas e autres racistas del païsatge politic francés, la zemoralha e autras lepenalhas.
Non solament lo supremacisme francés non a interdit d'èsser nos... Legir la seguida
#20 Se parlam non pas de las realitats scientificas mas de las representacions popularas e de la cresenças que fondan l'apartenéncia etnica es a dire la reconeissença de vòstra identitat, lavetz aquelas idèas son totjorn actualas, sens èstre forçadament justificadas.
Es precisament gràcia a la politica republicana francesa qu'aquelas concepcions racistas an pauc a cha pauc desaparegut de l'evidéncia.
Demòra que l'ancoratge etnic (genealogic), al sens lo pus brut del tèrme, es encar... Legir la seguida
#18 e #19 Non parli pas d'etnisme (ideologia politica que restacaretz a qui voldretz), mas d'Etnologia (qu'es una disciplina universitària internacionala). Los Alamands que ne vos parli non son pas d'etnistas ni d'etnicistas o de "non-sabi-qué-mai-istas", mas d'etnològues qu'assajan d'observar sense biais ideologic los fenomèls etnologics (lenga, cultura, literatura, cresença, usatges e costumas, etc…).
Soi de formacion biologista (genetician de las populacions umanas) : per ieu, coma... Legir la seguida
#18 correccion: "se pòt èstre basc 100% reconegut coma tal sens parla euskar, lo contrari NON.
#17 La politica lingüistica es una causa, la concepcion politica de la ciutadanetat n'es una autra.
La constitucion espanhòla permet a la Generalitat una politica linguistica inconeguda en França.
Per contra la concepcion de l'identitat catalana (principalament basada sus la cultura e la lenga, sens qué se vei pas tròp çò que destria un catalan d'un castelhan) es non etnicista, donc pas alemanda, ni basca, d'alhors (se pòt èstre basc 100% reconegut coma tal sens parla euskar, lo contr... Legir la seguida