CAPÇALERA: MARPOC
CAPÇALERA2: mot amagat

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 2 de julh

Jean-Charles Valadier

Divendres, 1.4.2022 13h30

Los candidats a la presidenciala francesa, entre centralizacion e federalisme


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament





Qual es la posicion dels 12 candidats e candidatas a las eleccions presidencialas francesas subre lo sistèma centralizat de la constitucion francesa ont l’Estat es gaireben la sola e unica sorsa de direccion, fòra las competéncias compartidas amb l’Union europèu. Una sola lenga es reconeguda, la lenga francesa, estandard de las lengas d’òil. Dins lo sistèma jacobin francés istoric, las comunas eran numerosas (encara mai 3 0000 comunas uèi) e èran lo relai directe del poder central per enebir tot poder regional.
 
 
3 candidats vòlon mai de federalizacion per França
 

Philippe Poutou (Felip Poton), lo candidat del Nòu partit anticapitalista (NPA) de l’esquèrra revolucionaria estima que l’Estat francés domina de territòri sens i aver de legitimitat. Per el, l’Estat francés demòra un Estat colonial, de dominacion, que refusa de dreits fondamentals a de pòbles coma los pòbles basc o còrs. Demanda que lor lenga devenga oficiala, e que los pòbles pòscan dispausar d’eles meteisses.
 
L’autra candidata de l’esquèrra extrèma, Nathalie Arthaud (Luta Obrièra) s’es dita favorabla a l’ensenhament de las lengas regionalas dins las escòlas, sens portar d’atencion al cambiament constitucional.
 
Yannick Jadot, lo candidat ecologista d’Euròpa Ecologia Los Verds (EELV) pòrta lo cambiament de Republica. Propausa de cambiaments de las institucions amb una Convencion ciutadana per “una Republica ecologica, una Republica federala”. Demanda l’independéncia de la justícia, la paritat femnas òmes a l’Assemblada nacionala, l’enfortiment de l’autonomia e de las competéncias de las regions per fargar una Republica federala. Lo parlament seria elegit a la proporcionala per representar la realitat de las fòrças politicas del país e bastir de coalicions que representan la majoritat del país, coma dins las democracias mai avançadas, tal coma Alemanha o los païses nordics. Vòl de negociacion davant la populacion per la formacion d’una coalicion de govèrn. Per el, “l’ecologia, es la co-construccion, la participacion, la subsidiaritat, lo federalisme”.
 
 
4 candidats vòlon mai de centralizacion per França
 
Lo candidat conservator Jean Lassalle (Joan Lasalla) coma lo sobeiranista de dreita Nicolas Dupont-Aignant defendon la supression de las regions actualas e prepausan de recentralizar una part de lors competéncias.
 
Lo candidat d’esquèrra Jean-Luc Mélenchon de La França Insomesa (LFI) es opausat a un sistèma federal e vòl enfortir lo sistèma jacobin francés istoric. Considèra “la comuna coma la realitat democratica fondamentala de la Republica francesa” e a qualificat la legitimitat de las regions coma “incerta”“.
 
Lo candidat de dreita extrèma Eric Zemmour pensa que lo declin de França s’explicariá per “la guèrra entre l’Estat e las collectivitats localas, entre l’Estat e las regions, entre l’Estat e las comunas, entre l’Estat e los departaments. Vòl aprigondir lo poder de l’estat central.
 
 
Los 5 autres candidats defendon un aprigondiment de la decentralizacion administrativa, mas non vòlon pas cambiar lo principi d’un estat centralizat amb una lenga nacional unica. Son, a l’esquèrra Fabien Roussel per lo partit comunista francés (PCF) e Anne Hidalgo per lo partit socialista (PS), a dreita Valérie Pécresse per los republicans (LR),  a la dreita extrèma,  Marine Le Pen per lo rassemblament nacional (RN) e al centre, lo president actual  Emmanuel Macron per La République en marche (LRM).
 
 
Nòtas:
 
— Mediapart del 25 de març de 2022: Yannick Jadot: “Macron, c’est la République confisquée par les lobbies”
 
— FranceInfo del 28 de març de 2022: Corse: “L’État français reste un État colonial”, accuse Philippe Poutou
 
France24: Décentralisation: les propositions des candidats pour les territoires
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet

 



publicitat
BANER3: Ràdio Occitània



Comentaris

3 d'abril 20.18h

De notar pasmens que Melenchón diguèt que voliá mai d'autonomia per totei lei territòris d'Otramar (Politica coma economia) ansin que per Corsega. E que sa constituanta permetriá de l'i mandar d'elegits federalistas emai occitanistas se capitam. E se d'occitanistas pòdon ajudar a l'escritura d'una constitucion nova per França, es una escomessa que se pòu prene.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 d'abril 12.59h

#3 E ben ieu, non fau pas fisança a cap d'estat, quin siá, emai se venga pretendre "occitan". Sonque lo pòble pòt defendre e far valer lo pòble.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 d'abril 12.55h

Amb’un deute de 115% del PIB e los taus d’interest que pujan ont van trobar l’argent ?

Primièr punt, lo pòdon demandar a una banca d'estat, una banca que res non deguèra cap d'instància privada internacionala, quina que siá. S'agiriá, autrament dit, de cobrar las sobeiranitats bancàrias dels estats o, mièlhs encara, de las nacions (definidas per lors lengas). L'argent es un mejan, un espleit, non pas una fin en se, ni un objècte sacrat de veneracion gaireben religiosa.L'argent,... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 d'abril 17.13h

Jadot, lo federaliste que disio que lo referendum en Kanaky era legal ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 d'abril 15.49h

Tot aquò es sonque flabutatge, desplicatat, res sul finançament, res sul proces, res sul tempre, res !

Totjorn aisit de cambiar lo mond en paraula ambe l’argent dels autres qu’an pus. Avèm una madaissa de fotriquets de primièra borra.

Reverta de mai en mai l’istòria de Coluche ambe los enarcas al saharà (al cap de dos ans van crompar d’arena endacòm mai de tant qu’an desgalhat lo de l’airal). Tot aquò es coma la reforma de las regions que deviá far d’estalvias, me fot... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier logo rss

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions