CAPCALERA: ajuntament de tolosa
CAPÇALERA2: mot amagat

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 27 de mai

Jean-Charles Valadier

Dimècres, 29.12.2021 03h00

Parlar occitan, un dreit de reconquistar


Comentaris 10 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargament





Per nosautres, son occitanas o occitans, las e los que demòran dins lo territòri occitan e que se sentisson de l’endreit ont vivon, quina que sià lor trajectòria de vida anteriora. Compartir un temps de vida dins un territòri, es ne compartir las identitats geograficas, istoricas, culturalas e lingüistica.
 
Uèi, collectivament, los occitans italians e franceses non an pas cap de coneissança de la lenga occitana e una coneissança culturala occitana pro fraca. Se sentisson del miègjorn de França, o de las valadas de Piemont. En França e Itàlia, las politicas publicas culturalas e lingüisticas an per objectiu de donar una identitat francesa o italiana als estatjants occitans. Sonque los e las araneses son collectivament conscientizats de lor identitat aranesa e occitana, que lo conselh d’Aran mena une politica qu’identifica lo territòri coma aranés e occitan, e mai se Madrid mena tanben una politica de castelhanizacion.
 
Mas lo fait istoric e cultural d’una presença massissa de l’occitan tres generacions aperabans non pòt èsser escondut. La sola existéncia d’una revendicacion, e mai d’una part petita de la populacion de viure dins la lenga e cultura istorica de lor territòri de vida justifica una politica lingüistica occitana fòrta. Mas cossi la gasanhar.
 
Per metre en plaça de dreits nòus, cal aver lo sosten al mens passiu d’una part importanta de la populacion. Foguèt lo cas per lo divòrci, l’avòrtament e lo maridatge per totes o lèu l’eutanasia que son de dreits de mai que càmbian res per los que non son pas concernits.
 
Uèi, aquel sosten es possible al nom de la conquista d’un dreit suplementari, lo de viure en occitan, dins la lenga e cultura istorica del país, mas sens cambiar lo biais de viure de los que vòlon viure sonque en francés o italian, la lenga e cultura dominanta actuala. Mas lor caldrà acceptar que d’unes viscan en occitan, coma deguèron acceptar que divòrcien, avòrten, se mariden entre òmes o femnas o moriscan dins la dignitat.
 
Per obrir lo movement occitanista a la societat occitana d’uèi, cal propausar un projècte de vida en occitan que non impedisca pas de demorar monolingüa francés o italian. Un projècte amb d’isla de monolinguïsme occitan per assegurar l’us social de l’occitan dins cada vila, vilatge e masatge del país. Un projècte ont l’occitan aja una plaça legala e concreta al costat del francés o de l’italian. Los projèctes quebequés, flamencs o catalans de territòri monolingüa francés, flamenc o catalan son inaccessiblas democraticament dins la societat occitana d’uèi, collectivament francizada o italianizada.
 
Dins la societat occitana d’uèi, lo retorn de l’occitan dins l’us social d’una part de la populacion passa per l’acceptacion plena de la francizacion o italianizacion dels estatjants del territòri occitan.
 
Los dos estats an quasiment destrusit tot occitan eiretat dins cada vila, vilatge e masatge del país. Non i a pas mai aquel us social de la lenga que justificava las revendicacions del felibritge e de l’occitanisme del sègle XIX e XX. Uèi, cal convéncer una populacion desoccitanizada d’acceptar, e mai d’apreciar lo retorn dins cada vila, vilatge e masatge del país, d’islas de monolinguïsme occitan.
 
Atal, lo combat occitanista deu s’inscriure dins lo temps actual de conquista de dreits societals. Cal donc contunhar e amplificar, annadas aprèp annadas las accions per lo dreit de viure en occitan, coma o faguèron felibres e occitanistas e coma o fan Calandreta, las ràdios occitanas, Jornalet, los elegits e elegidas occitanistas, lo teatre occitan, l’IEO e maites autres.
 
Tant coma los dreits societals aquesits fins ara, lo dreit suplementària de viure en occitan per los e las qu’o desajan es una assegurança per totes d’una societat futura mai democratica fàcia a las temptacions autoritàrias de tota mena.
 
La granda batalha culturala a gasanhar es que la majoritat dels occitans accepte d’ausir la lenga occitana dins las carrièras, los comèrcis, las escòlas, las festas...
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet

 


 



publicitat
BANER3: Ràdio Occitània



Comentaris

31 de decembre 12.46h

#9 as rason, aquel nosautres es mal plaçat.
Bona fin d'annada Cedric.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de decembre 15.08h

Ahhhhhhhh Joan Carles, Joan Carles....

M'agradan totjorn los tèxtes que començan per "Per nosautres" euh... Diga me fanton qu'un es "nosautres" ?

Seguissem ", son occitanas o occitans demòran dins lo territòri occitan e que se sentisson de l’endreit ont vivon, quina que sià lor trajectòria de vida anteriora"... Ben non

En tot cas, pas per ieu... Per ieu es occitan, loas que se sentisson occitan. Òm se pòt sentir occitan, sense viure a Occitania, sense i esser nascut. E es pas una ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de decembre 13.43h

#6 #7 analisi plan interessanta per pensar una estrategia per l'occitan en França


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de decembre 12.55h

#6 Plan vist ! Esperem l'ora, que tardarà pas, ont l'ensenhament occitan serà definitivament suprimit de l'Educacion Nacionala e generosament remplaçat, a l'azard, per una sensibilisacion a las zonas aigalosas o a la cosina vegana. Los occitans que faran lo morre seran acusats d'ésser de missants anti-ecologistas que fan lo jòc de l'extrèma drecha, de complotistas escurantistas, e que ne sabi ieu. E lo govèrn, blanc coma nèu, aurà ganhat un còp de mai en jogant al progressisme vertuo... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de decembre 19.43h

S'es vertat que i-aguèt coma disètz dins aquel article un "sosten al mens passiu d’una part importanta de la populacion" per lo divòrci o l’avòrtament, èra pas de tot lo cas per lo maridatge omosexual eufemisticament sonat "maridatge per totes" .

Per començar aquel maridatge es pas de tot "per totes", vist qu'òm pòt pas se maridar amb sa tanta, son fraire, sa maire, sa sòrre..eca...Doncas dire maridatge per "totes" es jà un abus de lengatge, un manipòli per far passar en fòr... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 15   votar negatiu 13
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de decembre 13.47h

Lo nom en occitan de "Saint-Sulpice-la-Pointe" es Sant Somplesi.

Lo nom oficial èra Saint-Sulpice fins al 7 de novembre 2013.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Somplesi


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de decembre 13.41h

"devèm apréner a parlar aimablement en occitan . Devèm aver confiança davant los que non parlan occitan. Lo que parla francés non es forçadament antioccitan, que fòrça volrián parlar occitan amb tu."
tirat de
https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-enric-larreula-catala-creu-sant-jordi/amp/


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de decembre 13.18h

#2 as rason, un dels desfís màger serà que d'ausir qualqu'un parlar en occitan, en particular dins l'espaci public, non desagradèsse pas mai. Es un d'aquels dreits de gasanhar, tal coma véser doas femnas o òmes se téner la man.


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de decembre 11.57h

"Non i a pas mai aquel us social de la lenga que justificava las revendicacions del felibritge e de l’occitanisme del sègle XIX e XX. Uèi, cal convéncer una populacion desoccitanizada d’acceptar, e mai d’apreciar lo retorn dins cada vila, vilatge e masatge del país, d’islas de monolinguïsme occitan." Personalament, quand me tròbi en situacion de poder en public emplegar la lenga, non demandi a degun s'aquò agrada o desagrada : parli. Mas la populacion ela, non es pas simplament "... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 22   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de decembre 08.43h

An l'aer fin los occitanistes de totjorn parlar de cultura alaidonc que lo parlement de l'estat frances es trapat a prener de las mesuras fascistes dichas sanitarias. Chausir Hitler pus leu que la Resistença es una idéia vielha coma lo monde.
Ai ren contre l'article e mesme lo troba plan fach mas separat lo culturel daus problems economics, politics, sanitarias, financiers e autre es una marrida pòrta de surtida.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 18
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier logo rss

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions