Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo torrin (II)

La costuma d’acabar las sopas en i barrejant un veirat de vin se practica en Occitània tota; lo liquid que ne resulta se beu dins la meteissa escudèla e li dison far chabròt.
La costuma d’acabar las sopas en i barrejant un veirat de vin se practica en Occitània tota; lo liquid que ne resulta se beu dins la meteissa escudèla e li dison far chabròt.
Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

Mai d’informacions
I a una cançon gascona de nòças que mençona la costuma de servir torrin als novèls maridats; porta per títol En tustar a la pòrta:
 
Nòvi, dobrís; volèm entrar,
lo revelhon te vam portar.
Nòvia, pren-te ton cotilhon,
te vam portar ton revelhon.
 
T’o vam portar dab ton pairin,
t’o vam portar dab ton pairin.
Damb ton pairin e totas sas gents,
acompanhat de bravas gents.
 
T’o vam portar dambe ta mairia,
T’o vam portar dambe ta mairia.
Dambe ta mairia e totas sas gents,
acompanhada de bravas gents.
 
—Que pòrtas a la nòvia novièr?
Que pòrtas a la nòvia?
—Un bèth torrin li pòrti, portièr;
un bèth torrin li pòrti.
E prenguetz-lo,
e sarratz-lo.
E barratz la pòrta, portièr,
e barratz la pòrta.
 
—Que pòrtas a la nòvia, novièr?
Que pòrtas a la nòvia?
—Un bèth cullhièr li pòrti, portièr;
un bèth culhièr li pòrti.
E prenguetz-lo,
e sarratz-lo.
E barratz la pòrta, portièr,
e barratz la pòrta.
 
La cançon finís amb l’enumeracion dels espleches necessaris per far e manjar de torrin. Èran pas solament los novèls maridats que manjavan; sens tant de pebre, la sopa tanben èra servida als convidats, e i a quitament una cançon de far torrin qu'èra cantada per las cosinièras mentre que l'aprestavan:
 
Torrin, torrin, damb lo son pair,
torrin, torrin que nos cau har.
Torrin, torrin que nos cau har;
parlèm pas de nos enanar.
 
Torrin, torrin dambe pan blanc,
doman-passat nos n’angueram.
Torrin, torrin, dambe sa mair,
torrin, torrin que nos cau har.
 
Tanben se mençona dins qualque cançoneta infantila, com ara aquesta que doni seguidament, reculhida dins las Landas:
 
Torrin, torriòla,
Heit a la caceròla,
La caceròla copada,
La saussa versada!
 
 
I a torrins de fòrça manièras, e totes son localizats en Occitània, dins un vast airal que va de Lemosin a las Val d’Aran e de las Landas de Gasconha a Lengadòc, en tot passar per Peiregòrd, Carcin, Roergue, Albigés, Guiana, Bearn, Armanhac, Bigòrra, Comenge e País de Fois.

Lo torrin blanc, o torrin d’alh (o torrin simplament), es un dels mai populars. Ne fan dins las regions de Peiregòrd, Bas Lemosin, Gasconha (Val d’Aran compresa), Naut Lengadòc e Albigés. Es una de las sopas tradicionalas d’aquela partida d’Occitània. Per Val d’Aran i a una dicha populara que rapòrta la siá bontat: Ena sopa un torrin minjaràs, e tota era net dromiràs. L’adjectiu blanc s’explica per los uòus batuts qu'òm i bota, que fan que prenga aquela color.

I a un torrin blanc que s'aprèsta amb ceba. Es una varianta que fan en Peiregòrd, Gasconha, e País de Fois. Ne daissam la descripcion a Joan Jacme Deuvèrn, representant d’una dinastia de restauradors bordaleses:
 
Lo torrin es una sopa de ceba, facha amb de bonas graissas, amb una leugièra mica d'alh, ligada amb de mujòls (batuts amb un rag de vinagre) e versada sus de lescas finas de pan de l'ostal pausat. Al moment que demòra pas de pan dins l'escudèla, òm i vèrsa un bon veirat de vin roge de l'annada, plan galhard. La color es pas polida, vertat, o reconeissi, mas nos trapam entre nosautres, e aquesta bevenda tèbia, liquida e generosa, és un extraordinari reconstituent.
 
La costuma d’acabar las sopas en i barrejant un veirat de vin se practica en Occitània tota; lo liquid que ne resulta se beu dins la meteissa escudèla e li dison far chabròt.

Lo torrin de ceba, de son costat, n'es una varianta del darrièr, localizable en Roergue e Gasconha (compresa un còp de mai Val d’Aran).

Lo torrin de tomata es tanben fòrça conegut. Ne fan per Gasconha, Peiregòrd, Carcin, Lemosin, País de Fois e Naut Lengadòc.

Lo torrin d'agreta es tipic de Peiregòrd e d’una part de Lemosin.

Lo torrin borrut es una sopa mai consistenta, ornat de confits d’auca; ne fan en Peiregòrd e Carcin. L’adjectiu borrut a lo sens d’espés, entre d’autras accepcions. Un cèrt sénher o doctor Boissèl, mençonat per Zeta Guinaudeau-Franc dins Les secrets des fermes en Périgord Noir, ne donèt la recèpta en vèrs:
 
Se, per azard, un jorn, restavas sens ta femna
E que vengués qualqu’un que n’es pas atendut,
Per lo fa merendar te metas pas en pena.
Lo vòles regalar? Fai un torrin borrut!
...Te fotas pas de jo... Comences pas per dire
Que ses pas cosinièr, que ses mas medecin,
Asseta-te z-aquí, escota-me sans rire,
E se n’as l’ocasion, poiràs te'n sovenir.
Abans de far res pus, boissa ben ta padela,
E pren, per aquò far, lo pus blanc cabeçal.
Met-li un plen culhier de ta graissa novela,
E tanlèu que serà fonduda coma cal,
Copa deus ronds d’inhons, de la gòlça bien fina,
Daissa venir rosset, mas sens lo far cramar.
Del gròs d’un bel cacal, bota de la farina,
Mescla ben tot aquò, après l’i voidaràs
de l’aiga, sala pro, et quand serà bolhenta,
(S'aquò es jorn permetut de minjar de la carn)
Sens far semblant de res, d’una man complasenta
L’i daissaràs tombar... Un quartier de canard!
 

 D'autras variantas, exclusivament peiregordinas, son lo torrin de pòrres (semblable al torrin blanc de ceba) e lo de jolverd.

Son de plats per tota l’annada, levat lo de tomata, mai corrent a l’estiu-davalada. Demandan fòrça pebre e fòrça uòus, se volèm que vengan cremoses e gostoses. Las sopas, segon los luòcs, pòdon èsser de pan blanc, negre, de segal, etc. Puèi que los ingredients son aqueles que mancan pas jamai dins la solharda, lo torrin se pòt aprestar a tot moment (Un testament e un torrin ne pòden hèser tot matin) e es sovent un recors que las cosinièras ne sabon profechar en tempses de vacas magras o tanben quand arriban d'òstes sens aver avertit; a l’avantatge, de mai, que se prepara facilament e que solament deu bolhir qualques minutas, perque, segon la dicha populara, Torrin borit e reborit vau pas un ardit.

Ai solament trapat una referéncia etimologica, dins lo Dictionnaire Occitan-Français de Loís Alibèrt, que sosten que torrin es derivat de torrar; s'aquò es aital, auriá recebut lo nom a causa de las sopas (lo pan), lo sol ingredient que, generalament, òm i met torrat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article