Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo nogat (II)

Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

Mai d’informacions

Lo nogat de Monteleimar, lo mai conegut actualament, es mençonat dins un document d'abril de 1701. A aquela epòca lo futur Felip V d’Espanha partiguèt al sud per prene possession del sieu reialme e l’acompanhèron fins a Sent Joan de Lus los ducs de Borgonha e de Berrí, fraires sieus. Aqueles, per tornar a París, partiguèron per Lengadòc e Provença e, en passant per Monteleimar, lo cònsol, que deviá èsser un òme de bon gost, lor regalèt dos quintals de fruches confits e un quintal de nogats a cadun.
L’autre torron de Provença es lo nogat negre (o simplament nogat), tanben fòrça apreciat, un dels Tretze Dessèrts del sopar gròs de Nadal. Lo trobam dins Memòrias e racòntes, de Frederic Mistral:

Sus la tripla toalha blanca pareissián, a de reng, lei plats sacramentaus: lei cacalausas, que chascun, amb un lòng clavèu nòu, tirava dau cruvèu: la merluça fregida, lo muge amb d’olivas, la carda, lei cardons, l’api a la pebrada, seguit d'una sequèla de privadiás requistas, coma fogassas a l'òli, passarilhas, nogat, poma de paradís...


Los calissons d’Ais de Provença, de son costat, son fòrça coneguts. Es un torron mòl, de panetonèls pichons en forma de lausange qu'an pres una renomenada internacionala, e los toristas se los empòrtan per totes los caires del mond. Aquela reputacion, l'an ganhada perque son bons, de segur. Contenon d'amètla raspada, de sucre e de fruches confits, e l’elaboracion es fòrça simpla. Ne fan totes los pastissièrs de la vila e dels environs, e i a tanben de pichonas indústrias. La costuma èra de los menar a taula per Nadal o per Pascas mas ara las gents ne manjan tota l’annada. Frederic Mistral sosten dins Lo tresaur dau felibritge que derivariá de canisson, un canisson redond ont, al dire del meteis autor, los fornièrs i estremavan los pastissons; semblariá, totun, qu'en vertat etimologicament serián emparentats amb los caliscioni raportats pel cosinièr italian Maestro Martino dins lo Liber de arte coquinari (sègle xv). Aqueles caliscioni s'aprestavan amb de massapan, qu'es una de las matèrias de basa dins lo mond de la confisariá, la matèria qu'es estada la basa de totes los torrons mòls.

Josèp de Fònt Vierana faguèt lo sonet “Lei calissons d’Ais”, dins Glenas sestiana (1914):

De z-Ais, lei calissons
Deurián èstre bessons:
Ansida, en mastegant sei formas d’amendona,
Se'n liparián ben mielhs lei bocas gromandonas.

Prenent-lei sens faiçon,
Mistolins coma son;
Car, de l’aur e dau mèu, lei rebats se li dona,
E lei bòns cacalians volentiers ne'n fan dona.

Mai que de pastissons,
Mai que de gròs missons,
Adonc ne'n fau garnir nòstrei biaças redonas.

Planham pas lo borson,
Que nòstrei gargassons,
En mordent dins sa carn, non, jamai se... codona!


Finalament nos cal mençonar lo torron de Baiona (Bas Ador), qu'es fach de pasta de massapan. Ven farcit de pistachas, dàtils o de prunas secas, e pòt tanben èsser perfumat de cafè o d'esséncias de vanilha o majofa. Baiona es una vila plaçada dins la confluéncia d'Ador e Niva, que son embocadura sèrv de pòrt. Encara que generalament se considèra que Baiona es una vila basca, la realitat es que Baiona es istoricament d’expression occitana. Mai aval ne donam la recèpta correspondenta.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article