Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo nogat (e IV)

Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

Mai d’informacions
Calissons
 
Ingredients: 500 g d’amètla raspada, 500 g de sucre en polvera, 200 g de sucre glacinat, 2 uòus, siròp d’albricòts e un pan azim rectangular.
 
Preparacion: d’en primièr botarem l’amètla dins una caçòla, i apondrem lo sucre en polvera e doas culhieradas de siròp e barrejarem. En acabant botarem aquela pasta dins una caçairòla (onchada d'òli) e la daissarem sus un fuòc doç. Remenarem amb lo culhièr gròs en fusta e, quand se serà eissugat un pauc, o tirarem e o botarem al dessús del pan azim. Sul pic l’estendrem fins qu'ajam fach una sisa d’aperaquí 1-1,5 cm. Batrem alavetz las glairas en nèu, i apondrem lo sucre glacinat e o batrem tornarmai fins a ne far una merenga. Seguidament i metrem aquela merenga per dessús, l’escamparem amb l’ajuda d’un cotèl de la lama larga e o enfornarem, a 200º. Al cap d'aperaquí 4 o 5 minutas, o tirarem del forn e o daissarem refrejar. En fin finala, o talharem en lausenjas pichonas (d’aperaquí 5-6 cm de longor).
 
Variantas: i podèm apondre de fruches confits, passats prèviament per la chapladoira electrica (irange, albricòt, melon; en aquel cas botarem pas tant de sucre); d'unes o fan sense sucre, solament amb de fruches confits: lo 60% de fruches e lo 40% d’amètlas; d'autres i botan un pauc de mèl. I podèm apondre un culhierat d’aiganafa, un rajòl d'aniseta o las raiaduras d’un irange. Lo siròp pòt èsser de melon o de quin autre fruch que siá.
 
 
Torron (Baiona)
 
Ingredients (per 12 e mièja de barras): 1’5 kg de sucre, 250 g de glucòsa liquida, 2 kg d’ametla mòlta (fòrça fina) e 2 kg de fruches (pistachas, dàtils, prunas secas —sens òs).
 
Preparacion: d'en primièr farem un siròp amb lo sucre e 4 dl d’aiga, i apondrem la glucòsa e remenarem fins menar al ponch de floreta o de bola mòla. O trairem alavetz del fuòc, i apondrem l’ametla e o trabalharem qualques minutas fins qu'abotiscam a una pasta omogenèa; en acabant i apondrem los fruches e, abans que se refrege del tot, o vojarem dins un mòtle rectangular recobèrt amb de pans azims o amb de cellofana e farem una sòrta de pan alongat. Enfin, o aplanarem e i metrem un pes leugièr dessús. L'endeman trairem lo pan e lo coparem en barras, d’un travèrs de det d'espessor.
 
Variantas: s’i pòt apondre una dotzena d’uòus o unas raiaduras de citron. Las proporcions pòdon variar un pauc. Podèm cambiar lo sucre contra de mèl. D'unes càmbian l’amètla contra d’avelana. De còps lo fan sens fruches, perfumat solament amb de cafè, de chocolat, de licors divèrsas o d’esséncia de vanilha o de fruches (fraga, fragosta); las sabors, coma las colors, se pòdon barrejar: farem mièg pan de cafè, metam per cas, e pel dessús un autre mièg de vanilha (o de fraga); tanben podèm far un tèrç de vanilha, un tèrç de cafè e un autre tèrç de vanilha. D'unes, en luòga de pan, fan una sòrta de botifarras espessas.
 
 
Autras denominacions
 
— Nogat: torron (dins d'endreches de Lengadòc e de Provença).
Nogat negre: nogat de crocant, crocant (País de Fois, Albigés, Roergue), nogat, crocantas (endreches de Provença).
 
 
Dialectalismes e localismes
 
Calissons: canissons
Crocanta:  crocanda, crocant
Pinhonat: pinholat


 



 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

sempervirens
1.

Dins lo lengatge provençalés dei jusiòus dau papa -quatre comunautats dau Comtat Veneissin -proprietat de l'evesque de Roma - Carpentras, Cavalhon, Avinhon, Perna- pan azim se disiá candòla existis una literatura en judo-comtadin nòstre yddisch de l'edat mejana a vuei, e de mot provençau venon de l'ebrèu, coma chafaret -per bosin, bocan- de shafor, trompeta sacrada de la Pasca jusiòla o ben sagatar, -en me rasant, me siáu sagatat-dau vèrb significant egorjar-l'anhèu segons lo rit israëlita. E per clavar, ajustarai que dins lei bastidas tradicionalas de Provença, per Calenda èra l'òme que fasiá lo nogat e non pas la femna, amb sei produchs leis ametlas e lo mèu . aquesta tradicion s'es amoçada vèrs 1990 amb la mort dei darriers paisans nascut avans la guerra de 1914,

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article