Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La bomiana

Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

Mai d’informacions
Es un plat d’estiu que se pòt manjar caud o freg, e que revèrta fòrça la ratatolha niçarda. Coma aquela, s’aprèsta amb de legums e, se l’enfornam pas, es practicament la meteissa causa. Mas es pro espandida la costuma de la còire al forn a la fin, e, alavetz, ara es pas talament la meteissa causa. De las doas manièras es bona e agrada fòrça als avinhonencs, perque aquel es un plat pròpri del Comtat Venaicin. Se mençona dins lo sonet de J. Entremont’Lei merinjanas’[1]:
 
Cadun son gost! Ieu siáu gormand dei merinjanas;
Que siegan cuechas au forn o ben a la sartan,
Sens me n’assadolar ne’n manjariáu tot l’an:
Pas besonh per aquò de saupre onte dòrm Jana.
 
Lo paure monde pòt ne’n faire sa bajana:
Lo vièchdase jamai s’es vendut tant e tant.
Ie fau d’òli, es verai, e pron; mai lo pacan
N’es pas sensa encò nòstre, e volontiers sartana.
 
En barbolhada, au tian, en farçum, a morsèu,
Rostida dins lo cendre emé tota sa pèu,
En bomiana, a la poma d’amor maridada,
 
E, l’ivèrn, seca que diriatz de campanhòu,
Revenguda plan-plan emb’ un talhon de buòu,
La merinjana, ves, es un viure... de fada.
 
Los bomians, es lo nom balhat als gitans en Provença, e la denominacion “bomiana” aplicada al plat semblariá voler dire qu’es d’origina gitana, mas aquò en vertat, o sap pas degun.
 
 
Bomiana
 
Ingredients: 3 merinjanas, 3 tomatas, 3 pebrons verds, 3 cocordetas, 2 grans d’alh, òli, pebre e sal.
 
Preparacion: per començar escabeçarem las merinjanas e las abocinarem, sens las pelar. Puèi abocinarem las cocordetas, tanben sens los pelar. Puèi netejarem los pebrons dels pecols e de las granas, e los abocinarem. En acabant pelarem las tomatas e las abocinarem tanben. Pelarem los alhs fin finala. Quand tot serà prèst getarem una rajolada d’òli dins una padena e la daissarem sul fuòc, puslèu doç. Quand l’òli serà caud i botarem los alhs e los saurengarem. I donarem qualque remenada amb lo culhièr de fusta e, quand seràn leugièrament daurats, i apondrem las tomatas e las saurengarem tanben. Remenarem de quora en quora, e a mitat saurengar, i apondrem lo rèsta dels legums, salarem e pebrarem e daissarem còire a fuòc doç, amb la padena cobèrta. De quora en quora remenarem perque s’arrape pas e, al cap de 30 minutas, quand los legums seràn cuèches, gaireben desfaches, tirarem del fuòc e servirem. Tanben la podèm manjar freja.
 
Variantas: i podèm apondre una ceba, de rametas de jolverd o una fuèlha de laurièr. La podèm far solament amb de tomata e de merinjana. D’unes, un còp al plat, i escampan dessús un pauc de formatge raspat (gruièra, parmesan). D’autres acaban de l’aprestar al forn: chaplarem un parelh d’anchòias amb un pauc d’òli, dissolvrem un culhierat de farina dins un veirat d’aiga (o de lach), o barrejarem tot e o vojaretz sul plat; puèi metrem tot dins un plat de terralha, o esposcarem de formatge raspat e o enfornarem, a 180º; l’en tirarem al cap de 20 o 30 minutas.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pitit lemosin
1.

Una recèpta de las bonas, mercés.

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article