Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Las estrilhas amb tomata

Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

Mai d’informacions
Es un plat tipic del País Niçard e i a la costuma de ne far a l’estiu, en temps de tomatas, encara qu’ara ne trapam tota l’annada al mercat. Las estrilhas devon èsser de ròca, que son las bonas, de carn ferma e, per començar, las cal fregir un pauc. Puèi après, se meton dins una caçòla, se cobrisson amb de tomata capolada e se garnís tot per dessús amb d’anchòias, d'olivas negras, de taperas, de rodèlas de citron e un chapladís de jolverd. Fin finala s’asagan amb d’òli e s’enfornan, e al cap de qualques minutas, quand lo fuòc aurà adocit los ingredients, serà ja bon per manjar, mas lo cal daissar refregir un pauc, perque a l’estiu conven pas una mangisca tròp cauda. Es un plat d’una mediterraneïtat absoluda, pels ingredients e perque la manipulacion dels ingredients es minima, coma o preconizan las nòrmas de la bona cosina.
 
 
Estrilhas amb tomata
 
Ingredients: 1 kg de estrilhas de ròca, 1’5 kg de tomatas maduras, 6 anchòias confidas, 100 g d’olivas negras (descloscadas), 50 g de taperas, 1 citron, jolverd, farina, pebre, òli e sal.
 
Preparacion: d’en primièr tirarem las espinas e l’aleta dorsala de las anchòias, las lavarem a rajada de robinet e las farem trempar per espaci d’un quart d’ora. Mentretant, estriparem lo peis, lo salarem, lo pebrarem e l’enfarinarem. En acabant metrem mièg travèrs de det d’òli dins una padena e la daissarem sul fuòc. Quand l’òli serà caud i metrem tantas estrilhas coma i caupràn, e las fregirem fòrça leugièrament, primièr d’un costat, puèi de l’autre. Quand seràn fregidas las tirarem del fuòc, las metrem dins un plat de terralha (o dins una coquèla), ne metrem una autra tièra dins la padena e tornarem far coma abans, e aital farem fins que s’acaben e que las ajam totas dins la caçòla. Las pelarem alavetz e chaplarem las tomatas e cobrirem lo peis. Salarem leugièrament (las anchòias son saladas), i apondrem una esposcada de pebre e i escamparem pel dessús las anchòias, las olivas e las taperas. En seguida chaplarem de rametas de jolverd e salpicarem lo chapladís per dessús. Puèi atalhonarem lo citron en rodèlas e tanben las metrem per dessús. Fin finala asagarem amb un pauc d’òli e enfornarem, a 180º. Al cap de ¼ d’ora o vint minutas o tirarem del fuòc e o servirem.
 
Variantas: i podèm apondre una ceba chaplada, un parelh d’alhs (tanben chaplats), mièg veirat de vin blanc o de brins de safran. D’unes, abans d’enfornar, o asagan amb qualques gotas de citron.
 
 
Autras denominacions: estrilhas al forn.
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

constantin valetudinari
1.

siáu estat suspres per lo mot estrilha, per ieu una estrilha es un instrument fach de lamas pichonas per netejar la pel d'unes animals, estrilhar 1° fretar amb una estrilha 2° criticar durament 3°(fam) satonar 4)(fam)far pagar trop car.Tanben, ai cercat dins de diccionaris nissarts e dins aqueu d'Einaudi ai trobat estrilha-de-fanga = mulle rouget (mullus ruber) estrilha-de-roca mulle surmulet, rouget de roche ( mullus surmuletus) vaqui sensa dobte la familha en cu apartenon aquelei peis la dels mujols (mulet en français) diriam aici rogets, mai a Nissa, regina de li flors ne sabi ren; trobam pereu dins lo diccionari Einaudi : muge, mujo muge, dit aussi mulet de la famille des mugilidés fam tèsta de mujo tête de crètin mugeliera filet pour pêcher les muges

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article