CAPCALERA: la botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 25 de julh

Vicent Marqués · La bona taula

Dimenge, 4.12.2016 03h00

Lo tortèl dels Reis (I)


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


La pastissariá tradicionala emplega sovent las fòrmas d’anèl o de corona per tota sòrta de sucrariás. Son de formas popularas, ges complicadas. Dins lo cas de las pastas, generalament pichonas e de pasta dura, lor disèm cocons o rodèlas, mas se s’agís de pastissons amb una certana entitat, de massapan, pasta vana o pasta fulhetada, farcits o pas, recebon lo nom de tortèls. De segur, donc, jos aquela denominacion i pòt aver (n’i a) de preparacions plan divèrsas.
 
Lo tortèl de reis, totun, plan tipic d’aquela jornada, es fòrça semblable pertot en Occitània. Generalament se fa amb de pasta vana e sovent pòt portar tanben de bocins de fruchas confidas, en mai d’un autre ingredient, insolit e obligatòri: una fava seca.
 
Vejam çò que nos ditz lo Costumari català de Joan Amades:
 

Puèi que pas totes podián assistir a l’adoracion, foguèt costuma que cada familha nomenèsse un rei que la representèsse. La nominacion se fasiá per mejan d’una anciana forma d’astrologia judiciària. En pastar la còca que, coma o avèm dich, èra obligat de manjar pels dessèrts a la fin del dinnar, òm metiá entre la pasta una fava seca. D’aqueles que manjavan la còca, lo que trobava la fava demorava elegit rei e èra lo qu’anava a la ceremònia de la glèisa e en representacion de la familha adorava lo nenon de Betleèm. Alavetz, totes los qu’assistissián a l’adoracion e baisavan lo Jesuset èran investits de la dignitat de rei. Lo rei familhal èra qualificat de “rei de la fava”. Cada còp que beviá pendent lo repais, totes los companhons de taula se devián levar en accion d’observança e cridar a còr: “Lo rei beu, lo rei beu!”
 
Se qualque subjècte o negligissiá, lo rei li mascarava la visatge amb un siure cremat en puniment de la siá manca de respècte; en Provença, per contra, li pintavan de mostachas e demorava investit en Rei Maure. Èran de galejadas e de fèstas familhalas, aquelas badinadas infantilas d’abans la television que son anadas definitivament al trast. Ara lo sol rei de l’ostal es justament aquel aparelh, que sembla qu’admet pas de concurréncia.
 
Per Euròpa s’espandiguèt fòrça la costuma de cridar “Lo rei beu!”, moment que representèt lo pintor flamenc Jacob Jordaens dins una sèria d’òbras que pòrtan lo meteis nom. A çò que se vei, i aviá ja la costuma de nomenar un rei dins las fèstas saturnalas que se celebravan del 17 al 20 de decembre en l’anciana Roma, pendent aquel temps los participants consideravan abolidas qualques leis e s’abandonavan a l’excès, mas èra una abitud que, amb la fava e lo pastisson, avián manlevat als grècs. La Glèisa, après, cristianizèt las fèstas paganas e las adaptèt al sieu calendièr, en ne conservant totjorn, ça que la, qualques tradicions fòrtament enrasigadas.
 
L’emplec de las favas en procediments designatius es fòrça ancian, coma o ditz Joan Amades dins la meteissa òbra d’abans:
 
La determinacion per mejan d’una fava mesa dins un pastisson constituissiá un procediment mantic o divinatòri comun als pòbles de cultura classica. L’eleccion per mejan de las favas la practicavan ja los grècs. Los nòstres ancians jurats e de conselhièrs emplegavan tanben lo sistèma electiu de las favas, mesas dins un anap o una ola plena d’aiga, que las fasián traire pel primièr enfant que passava en carrièra.
 
De tot aquò, n’es demorada aquela frasa tan coneguda: “Tirar favas de l’ola”.
 
Lo rei de las Saturnalas romanas e de qualques fèstas grègas tanben s’elegissiá pel meteis sistèma, de manièra que podèm considerar la fava de l’actual tortèl coma lo darrièr vestigi d’aquela costuma pagana e millenària que sabèm pas brica coma e quora s’originèt. Benlèu i auriá qualque rapòrt amb lo fach que dins fòrça culturas ancianas la fava èra considerada coma la grana per antonomàsia e simbolizava l’embrion, lo començament de la vida. Semblariá, tanben, que dins las fèstas consagradas al dieu Janus los romans aprestavan ja de còcas amb una fava al dintre.
 
I a de documents medievals que mençonan de pastissons e de pans amb fava. Los mai ancians que coneissi (mençonats per Loís Stouff dins Ravitaillement et alimentation en Provence aux xive et xve siècles) son dos comptes del convent dels fraires menors d’Avinhon (Provença) que dona fe que, per las Epifanias del 1395 e 1396, respectivament, lo fornièr lor ofriguèt una fogassa en present. Lo darrièr, que daissi en latin perque se compren perfièchament, ditz aital: Item dedi illis qui portauerunt unum magnum panem in die Natalis Domini et unam fogassam ubi erat fabba per estrenas’. La costuma se consèrva encara e los fornièrs provençals, la velha dels reis, an la costuma de balhar en present un tortèl a la siá practica, provesit, de tot segur, de la fava correspondenta.




Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.



publicitat
BANNER1 - AMICS DE JORNALET 07/21



Comentaris

10 de decembre 20.12h

#2 Hola, Tàrrega. Gràcies pel teu comentari. Sí, als Països Catalans també hi ha el costum del tortell, que és similar al d'Occitània, per no dir el mateix. Hi ha menges que són similars a banda i banda de la frontera lingüística, però en aquesta secció, per no fer-ho massa llarg, només done les variants occitanes.

Salut!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de decembre 10.21h

És curiós a Cat. també el tenim el Tortell de Reis, i es similar, quan hi ha que no sabem...
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de decembre 11.46h

Frangipan o còca sètz ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula logo rss

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions