Variantas regionalas
 
Lengadòc: i podèm apondre un tròç de morre e d’aurelha de pòrc, un òs de cambajon, un confit d’auca, un bocin de salsissòt, un parelh de salsissas, un culhierat de grais d’auca, un ponhat de mongetas, de brins de ferigola o de rametas de jolverd. Dins lo sud de la region i a la costuma d’i apondre una rosòla, qu’es coma la del País de Fois.
 
I podèm tanben apondre un farson: metrem dins un bòl mièg quilo de magre de pòrc capolat, una lesca de carnsalada (tanben capolada), cinquanta gramas de mica de pan sec (desgrunat), tres uòus, una ceba chaplada, un parelh d’alhs o tres (tanben chapladas), dos culhierats de farina, qualque brin de ferigola, un pecic de sal e una esposcada de pebre e o barrejarem tot plan barrejat. Ne podèm far una pelòta espessa o quatre de mai pichonas, que daissarem se pausar un pauc. En acabant las metrem dins l’ola, qu’i deuràn bolhir pendent una ora. D’unes i apondon un pauc de cebolat chaplat.
 
Marca: i podèm apondre un tròç de salsissòt o un farson, qu’es coma lo de Lemosin.
 
País de Fois: i podèm apondre un talh de carnsalada, un tròç de cap de pòrc salat (prèviament dessalat), un ponhat de mongetas o un parelh d’alhs.
 
S’i pòt apondre una rosòla: dins un bòl metrem cent cinquanta gramas de magre de pòrc capolat, una lesca de carnsalada rància (tanben capolada), dos cents gramas de pan sec (desgrunat), dos uòus, un parelh d’alhs chaplats, de rametas de jolverd (tanben chaplat), un pecic de sal e una esposcada de pebre e o barrejarem tot plan barrejat. Li donarem forma de galeta redonda e espessa e la metrem dins una padena amb un rag d’òli (o amb un culhierat de lard o grais d’auca). La daissarem a fuòc doç e, quand serà un pauc daurada per un costat, la virarem e la daissarem daurar per l’autre. En acabant la trairem e la metrem dins l’ola, qu’i deurà còire pendent aperaquí trenta minutas. I podèm apondre mièg veirat de lach o una fuèlha de menta. La podèm manjar cauda o freja.
 
I podèm tanben apondre un farson: metrem dins un bòl mièg quilo de magre de pòrc capolat, una lesca de carnsalada (tanben capolada), cent gramas de mica de pan sec (desgrunat), tres uòus, una ceba, un parelh d’alhs o tres, mièja dozena de rametas de jolverd (tot chaplat), dos culhierats de farina, qualque brin de ferigola, un pecic de sal e una esposcada de pebre e o barrejarem tot plan barrejat. Ne podèm far una pelòta espessa o quatre de mai pichonas, que daissarem se pausar un pauc. En acabant las metrem dins l’ola, qu’i deuràn bolhir per espaci d’una ora. D’unes i apondon lo fetge d’una galina chaplat (cas que l’ola ne pòrte, de galina). Lo podèm estropar amb de fuèlhas de caulet, que caldrà ligar amb de fil de cosina.
 
País Gavòt: i podèm apondre un talh de carnsalada, un òs de cambajon, un parelh de salsissas finas, un veirat de vin blanc, qualques fuèlhas de sàlvia o mièja dozena de genebrets.
 
Podèm tanben i apondre un farson: metrem dins un bòl mièg caulet chaplat (prèviament bolhit, mas pas del tot), cent gramas de pan sec, dos culhierats de farina, un parelh d’uòus, una esposcada de pebre, un pecic de sal e qualque raspadura de muscada e o barrejarem plan barrejat. Puèi ne farem una pelòta espessa, la passarem per de farina e l’apondrem dins l’ola, qu’i deurà còire pendent una ora. I podèm apondre un manat de cebolat chaplat. Podèm cambiar lo caulet contra de pòrres. D’unes embotisson la pelòta en doble budèl.
 
Dins l’extrèm oriental del país d’unes, amb lo bolhon, fan una sopa de lasanhas, que son de cairats de pasta d’aperaquí cinc centimètres de costat.
 
En Val d’Ubaia assasonan carn e legums amb una salsa d’escaluènhas: saurirem las escaluènhas (chapladas) amb un pauc de lard, i apondrem un culhierat de farina e doas de mostarda e o tremparem amb un culhierat de bolhon.
 
País Niçard: i podèm apondre un farsum. Metrem dins un bòl quatre cents gramas de magre de pòrc capolat, una lesca de carnsalada (tanben capolada), cinquanta gramas de mica de pan sec (desgrunat), tres uòus, una ceba chaplada, un parelh d’alhs (tanben chaplats), dos culhierats de farina, un ponhat de ris, qualque brin de ferigola, un pecic de sal e una esposcada de pebre e o barrejarem tot plan barrejat. Ne podèm far una pelòta espessa o quatre de mai pichonas, que daissarem se pausar un pauc. En acabant las metrem dins una ola, qu’i deuràn bolhir pendent una ora. I podèm apondre de rametas de jolverd. Podèm cambiar la farina contra de pan raspat.
 
Pèiregord: i podèm apondre un bocin de salsissòt, un tròç de coja, unas brancas de bleda, un parelh de rutabagàs, tres o quatre alhs, qualque brin de ferigola, qualque rameta de jolverd, de micas de milh o una mica de pan, que son semblablas totas doas a las de Lemosin.
 
I a tanben la mica levada. S’aprèsta amb quatre cents gramas de farina de blat, un rajòl de lach, un culhierat de grais d’auca, una lesca de carnsalada abocinada, quatre o cinc uòus, de sal, de pebre e cinquanta gramas de levam. Farem una pelòta espessa e la daissarem se pausar tres o quatre oras en un luòc tebés, cobèrta amb una tòrca, coma per un pan, fins que doble lo sieu volum. En còire encara s’enfla mai. Podèm cambiar lo grais d’auca contra de lard. I a la costuma, a taula, de la trocejar amb doas forquetas.
 
E i podèm tanben metre un fars o farson: metrem dins un bòl quatre cents gramas de magre de pòrc capolat, una lesca de carnsalada (tanben capolada), cinquanta gramas de mica de pan sec (desgrunat), tres uòus, una ceba, un parelh d’ alhs, tres o quatre rametas de jolverd (tot chaplat), dos culhierats de farina, qualque brin de ferigola, un pecic de sal e una esposcada de pebre e o barrejarem tot plan barrejat. Ne podèm far una pelòta espessa o quatre de mai pichonas, que daissarem se pausar un pauc. En acabant las metrem dins l’ola, qu’i deuràn bolhir pendent una ora. I podèm apondre un parelh d’escaluènhas chapladas, un fetge de galina fregit e picat al mortièr (en cas que l’ola pòrte de galina), una lesca de cambajon chaplat, un veironet de conhac o armanhac o qualque brin de ferigola. La mica pòt èsser de pan tendre; en aquel cas la cal trempar en lach, e après l’esquicharem amb la man. Lo podèm estropar amb de fuèlhas de caulet, que caldrà ligar amb de fil de cosina.
 
Provença: i podèm apondre un farsum. Metrem dins un bòl quatre cents gramas de magre de pòrc capolat, una lesca de carnsalada (tanben capolada), setanta cinc gramas de mica de pan sec (desgrunat), tres uòus, una ceba chaplada, un parelh d’alhs o tres (tanben chaplats), dos culhierats de farina, un ponhat de ris, qualque brin de ferigola, un pecic de sal e una esposcada de pebre e o barrejarem tot plan barrejat. Ne podèm far una pelòta espessa o quatre de mai pichonas, que daissarem se pausar un pauc. En acabant las metrem dins l’ola, qu’i deuràn bolhir pendent una ora. I podèm apondre una manada d’espinarcs o qualque raspadura de muscat. La mica pòt èsser de pan tendre; en aquel cas la cal trempar dins de lach, e après l’esquicharem amb la man. La carn pòt èsser de vedèla (pitre) e anhèl (flanchet). D’unes, amb lo bolhon de rèsta de la sopa, i barrejan un veirat de vin negre, barreja que bevon a la meteissa escudèla.
 
Roergue: d’unes i apondon un confit d’auca. I podèm tanben apondre un farson: metrem dins un bòl quatre cents gramas de magre de pòrc capolat, una lesca de carnsalada (tanben capolada), cinquanta gramas de mica de pan sec (desgrunat), tres uòus, una ceba chaplada, un parelh d’alhs o tres (tanben chaplats), dos culhierats de farina, qualque brin de ferigola, un pecic de sal e una esposcada de pebre e o barrejarem tot plan barrejat. Ne podèm far una pelòta espessa o quatre de mai pichonas, que daissarem se pausar un pauc. En acabant las metrem dins l’ola, qu’i deuràn bolhir pendent una ora. D’unes i apondon qualques prunas secas (desossadas e amenudadas).
 
Vals Valdesas: d’unes o fan solament de legums, amb un tròç de carnsalada e, de còps, un ponhat de mongetas. La costuma èra de la còire al forn, los jorns que fasián de pan.
 
Vivarés: I podèm apondre de codenas de carnsalada, un parelh d’alhs o un farson, qu’es semblable als de Lengadòc.