Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La tièlha

Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

Mai d’informacions
Es una còca cobèrta tipica de la vila de Seta, en Montpelhierenc (Bas Lengadòc). Semblariá que foguèt portada dins lo sègle XVIII per immigrants italians que provenián de la region del Laci e que ne fasián ja dins las siás tèrras d’origina. Tièlha es una occitanizacion de l’italian tièlla, que vòl dire çò meteis: còca o fogassa (o fricòt, segon las regions). Deriva del latin tegella, diminutiu de tegula (teule), que designava una sòrta de caçòla. Posteriorament, per metonimia, passèt a nommar fricòts divèrses, coma la tièlla de la Polha (un fricòt de campairòls), la tigella de l’Emília (una sòrta de bescuèch salat) o la tièlla del Laci, qu’es la que revèrta mai la de Seta, amb farciment de pofre. A l’ora d’ara, a Seta, la mai correnta es la de pofre, mas d’unes tanben la fan amb calamars.
 
 
Tièlha
 
Ingredients de la pasta trencada: 300 g de farina feble, 150 g de sagin e sal.


Ingredients del farciment: 400 g de pofre (melhor se son de pofres pichons), 1 ceba, 4 tomatas maduras, 80 g d’olivas negras (sense òs), ferigola, majorana, pebre, òli e sal.


Preparacion: d’en primièr botarem la farina sul marbre de la cosina, i farem un trauc al mièg, i apondrem lo sagin, mièg veirat d’aiga e un pecic de sal e o barrejarem e o pastarem un pauc, fins que ne tirerem una pasta ne dura ne mòla (se cal, i apondrem un pauc mai d’aiga o de farina); quand serà plan pastada ne farem una bòla e la daissarem se pausar. Mentretant, tabasarem lo pofre, lo netejarem, lo botarem dins una ola, lo cobrirem d’aiga e lo daissarem sul fuòc. Lo bolh pres, rebaissarem la flama e daissarem bolhir a fuòc doç. Al cap d’una ora e mièja (segon la talha de l’animal lo temps deurà èsser mai long o mai cort) o tirarem del fuòc, n’escamparem l’aiga e daissarem lo pofre dins una estorridor. En acabant pelarem e chaplarem la ceba. Puèi pelarem e picolarem las tomatas. Seguidament botarem lo pofre sus un talhador e l’abocinarem e lo menusarem. Quand serà tot prèst getarem un rajòl d’òli dins una padena e la daissarem sul fuòc, puslèu doç. Quand l’òli serà caud i metrem lo pofre e lo saurengarem. Lo remenarem amb lo culhièr de fusta, i apondrem la ceba e la tomata e o saurengarem tanben. Remenarem de quora en quora, salarem e pebrarem, i apondrem las olivas, contunharem de remanar e, quand serà tot confit, o tirarem del fuòc. Prendrem alavetz la pasta, ne farem doas bòlas, las estirarem amb lo bestortièr fins que n’aurem fach doas coquetas d’aperaquí trenta centimètres de diamètre e ne cobrirem amb una lo cuol e las parets d’un mòtle redond de pastissariá d’aperaquí vint e cinc centimètres de diamètre e de bòrds basses (e dentats). Puèi o cobrirem amb l’autra còca, ne jonherem los bòrds en tot far pression amb los dets e, après, a cada tres o quatre centimètres, pels bòrds, n’introdusirem lo det entre lo mòtle e la pasta, obligarem la pasta a s’enfonzar e farem un pichon vuèch (es un detalh purament decoratiu). Fin finala o pintarem per dessús amb d’òli e o enfornarem, a 200º. Al cap de vint o vint e cinc minutas o trairem del forn e o daissarem refregir. 
 
Variantas: i podèm apondre una fuèlha de laurièr o unes bocins de pebròt. S’i pòdon saurengar qualques alhs chaplats o qualque rameta de jolverd. D’unes abocinan lo pofre sens lo bolhir. D’unes, luòga de tabasar lo pofre, lo daissan dins lo congelador un parelh de jorns o tres. Podèm cambiar lo sagin contra d’òli. D’unes bolhisson lo pofre en companhiá d’una ceba o un parelh de tomatas; d’unes i apondon tanben un veirat de vin blanc. La podèm pintar amb de mujòl batut. O podèm far amb de calamars. La podèm far mai granda o mai pichona (d’unes las fan individualas).
 
 




abonar los amics de Jornalet
 
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

lo traductor Bcn
3.

Avètz rason cpk e VM, "lard" es una solucion possible per l'original "sagí", mas o es pas dins totes los cases.
Es ma fauta. Excusatz-me, e mercé plan.

LT

  • 0
  • 0
Vicent Marqués
2.

#1 Crec que la traducció no ha estar gaire afortunada i sagin o sagin doç hauria estat més apropiada. Però és que el traductor està molt enfaenat i ha de fer les traduccions de pressa i corrent, i és ben sabut que les presses no són mai bones per a res. Ara quan acabarà el treball que porta entre mans tornarà a fer eixes traduccions tan acurades a què ens té acostumats.

Salut!

  • 1
  • 0
cpk
1.

DE lard dins la Tièla!???!!!

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article