Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La sopa d’alh (I)

Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

Mai d’informacions
Es una sopa mediterranèa, coneguda pertot, e deu èsser de las mai ancianas. En Occitània es totjorn estada una de las sopas basicas, que, a la campanha, ne dejunavan las gents, vièlhs e joves; mas las sopas an pas bona reputacion uèi lo jorn, los joves aiman mai de causas mai modèrnas, d’aquelas que son anonciadas per la television, e dins los restaurants es pas aisit tanpauc de ne trobar, tirat benlèu de las sopas de peis, possiblament perque, en mai de bonas, son caras e donan de prestigi. Las sopas modèstas, coma la sopa d’alh, qu’an noirit las gents pendent de sègles, vivon pas actualament lor melhor moment. Ara sèm rics e volèm d’autras causas. Mas encara demòra qualqu’un que ne fa; segur, de gents que s’i entendon pas en mòdas.
 
Es una sopa que va fòrça plan se i a agut qualque excès amb lo manjar o lo beure, e o mòstra aital lo provèrbi, “Après Nadal, sopa d’alh”, e’Adieu paure Carnaval’ es una cançon populara que ditz aital:
 
Adieu paure, adieu paure,
Adieu paure Carnaval!
Tu te’n vas e ieu demòri
Ieu demòri e tu te’n vas,
Per manjar la sopa d’òli
Per manjar la sopa d’alh [1]
 
Se pòdon pas comparar a d’autras mangiscas, e als paures lor a totjorn mai agradat la carn, malgrat que pòscan èsser fòrça desirablas segon lo luòc e lo moment. A prepaus de cosina tot es fòrça subjectiu, mas las gents las tenián per bonas e fins a fa gaire las maires noirissián los filhs amb de sopas d’alh.
 
La trobam dins la composicion del poèta de Milhau Joan Claudi Peiròt ’L’estiu’, de la rejoncha Las quatre sasons (1781); ne transcriurem qualques vèrses:
 
“Del dinnar cependant arriba lo moment;
A l’ombra d’un garric la tropa es assemblada;
Cadun de sopa o l’alh manja una escudelada[2]
 
Dins lo Bas Lengadòc li dison alhada, e aital apareis dins la poesia d’Alexandre Langlada (1820-1900)’Lo gardamàs’; ne transcriurem qualques vèrses:
 
—”De qué mai, s’o ditz. A! la conilha qu’espèra:
Auretz vostra morrada. Ara, a ieu! A perpaus,
Quand son d’oras, veguem, abans d’alandar l’arca”.
Disent aquò, sortís, enrega son regard
Amont dins lo vent drech devers lo ròc que marca:
 
—”L’ombra sarra lo suc. Es dech manca lo quart.
Pas mai qu’aquò? Qu’es lònga, aquesta matinada?
Per ganhar temps, anem faire bólher l’alhada”[3].
 
Amb l’alhada fasián dins lo Bas Lengadòc la meteissa fèsta que los gascons nomman lo torrin dels nòvis e que contèri dins lo capítol del torrin. Consistís, quand arriba un maridatge, a portar al lièch dels nòvis una sopa plan cargada de pebre, que eles devián gostar obligatòriament. Josèp Deltelh o explica dins La cuisine paléolithique:
 
“L’alhada es totjorn estada populara, gaireben liturgica. Abans èra aquò qu’òm veniá porgir als nòvis cap a mièjanuèch (l’ora qu’òm supausava que los traparián a far l’afar), en ceremònia (un pauc carnavalesca, es vertat) en tot cantar a travèrs de la foscor del vilatge:
 
Anam portar l’alhada als nòvis,
Ora pro nobis!


A las nòças d’Albina, ieu i foguèri. S’agís de susprene los tortorèls al lièch, ela tota roginèla dins sa colareta de dentèlas, el falsament vantaire, e de lor far absorbir, ribon-ribaina, dins de fuòcs d’artifici de farcejadas e atrapas, lo sagrat bolhon: tota una enòrma sopièra de sopa negra de pebre, violeta de vin e farcida d’alh. N’i aviá per reviscolar los piègers boscatièrs, vos o juri.”
 
 
 
 
[1] N'i a fòrça versions:
            — https://www.youtube.com/watch?v=6Z4nkRKT7Ug
            — https://www.youtube.com/watch?v=mKIonbemJh4
            — https://www.youtube.com/watch?v=guRpdsAbUv0
 
[2] Per ne saber mai: https://lodiari.com/claudi-peirot/

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

JC D
1.

En Peirigòrd e una partida dau Lemosin, 'pelem quela sopa lo torrin (coma zo mencionatz dins vòstre article) que se serv notadament aus nòvis la nuech de nòças dins lor chambra (un cortegi ven los "suspréner") e l'i a tanben una chançon mas me'n rapele pus, fau que cerche.

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article