CAPÇALERA2 DINTRADA2018

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 22 de setembre

Vicent Marqués · La bona taula

Dimenge, 9.9.2018 03h00

Lo pastís a l’aste


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


Pastís a l'aste al mercat de Rodés (Roergue)
© wikimedia

Torta a l’aste a Àrreu (Bigòrra)
© wikimedia




Etiquetas
cosina, marqués, pastís a laste

Es un pastís fòrça curiós, tipic, d’un costat, de Carcin, Roergue, Lauragués e Rasés, e, de l’autre, de Comenge e Bigòrra. Per lo poder far cal dispausar dels espleches adeqüats, que consistisson en un còn de longor variabla (pòt anar, a comptar de vint, fins als ochanta centimètres) e un ast que lo deu traversar. E al dejós nos caldrà metre un recipient amb la pasta, qu’aurem fach amb de farina, d’uòus, de burre e de sucre. Amb un bon fuòc de lenha davant e l’ast que començarà de virar (a la man o amb un motoret electric) nos caldrà daissar caire de cossadas de pasta sul còn fins que n’i aja una sisa, e la daissarem prene. En acabant n’i metrem una autra e tornaram far çò meteis, e aital farem fins que s’acabare la pasta e ajam un pastís conic e plen de ponchas o d’estalactitas coma s’èra un arbre de Nadal. Es de textura mòla, plan agradiu, e pòt durar qualques jorns. La costuma es de ne far per las grandas fèstas e los maridatges mas tanben n’i a de vendeires ambulants, que ne fan tota l’annada, mai que mai dins l’estiu.
 
Es conegut dins fòrça païses del centre e del nòrd d’Euròpa: en Alemanha li dison baumkuchen, en Luxemborg bamkuch, en Àustria prügelkrapfen, en Ongria kürtőskalács, en Chequia e Eslovaquia trdelník, en Polonha sękacz, en Lituània šakotis o raguolis e en Suècia spettekaka. E en Japon, ont s’es fach fòrça popular, foguèt introduch ara fa cent ans pel pastissièr alemand Karl Joseph Wilhelm Juchheim, nascut en 1886 a Kaub (Renània-Palatinat); sus aquelas tèrras orientalas li dison baumukūhen, a la manièra alemanda, qu’en la grafia pròpria del país fa aital: バウムクーヘン. En Anglatèrra, a lor torn, fasián al sègle XV una causa semblabla mas farcida amb de frucha seca, e li disián trayne roste, mas i a longtemps qu’es desaparegut. Totun: malgrat que lo procediment de cuècha siá lo meteis, lo produch final es divèrs per cada luòc, per çò del tast e tanben de la forma.
 
Segon la legenda, sus las tèrras occitanas lo portèron los soldats de Napoleon de retorn de lors aventuras, mas o sabèm pas amb certitud. Lo fach, pr’aquò, es qu’es plan acceptat, qu’es çò que compta, segurament perque los ingredients son bons e tanben perque la cuècha a fuòc de lenha dona totjorn de fòrça bons resultats.
 
Pastís a l’aste
 
Ingredients (per un còn de 40 centimètres de longor): 1 kg de farina de pastissariá, 1 kg de sucre, 1 kg de burre, 24 uòus, aiganafa e papièr engraissable.
 
Preparacion: per començar liquarem lo burre a fuòc fòrça doç e, en acabant, lo mesclarem amb la farina, lo sucre, los uòus e un veiron d’aiganafa, fins a ne tirar una pasta densa mas fluida (se cal, i apondrem mai d’uòus o un pauc mai de farina). Puèi farem un bon fuòc de lenha al canton (que caldrà botar en naut per que lo graissièr —lo recipient amb la pasta— se calfe pas) e, seguidament, rotlarem lo papièr dins lo còn e l’estacarem amb de fil de cosina. Puèi botarem lo còn dins l’ast e lo daissarem suls cavalets, fàcia al fuòc. Puèi botarem la pasta dins un recipient en dejós del còn, coma graissièr e, mentre l’un fa virar l’ast (aperaquí quaranta o cinquanta torns per minuta) l’autre prendrà de cossadas de pasta e las daissarà caire sul còn. Quand i aurà una sisa de pasta, la daissarem còire fins que se prenga (sens daissar de virar l’ast) e, en acabant, n’i metrem una autra sisa, e aital farem fins que s’acabe la pasta, çò que serà al cap d’una ora e mièja o d’un parelh d’oras. O daissarem fin finala daurar un pauc, tirarem lo pastís del fuòc, lo daissarem refregir e lo desemmotlarem.
 
Variantas: podèm cambiar l’aiganafa contra de ròm o de sucre vanilhat. En qualques luòcs baton las glàiras en nèu. D’unes i apondon de raspaduras de citron (o d’irange), un veirat d’aigardent, un pecic de sal o un parelh de saquets de levam en polvera. D’autres onchan d’òli lo papièr, après l’aver mes dins lo còn. Quand s’es acabat la pasta d’unes lo salpican de sucre e lo daissan caramelizar. Del mai lèu virarà l’ast, del mai ponchudas seràn las espinas. En Roergue d’unes i apondon d’amètlas grasilhadas e trocejadas (o trissadas); se i a pas d’amètlas, son tanben bonas las avelanas e las noses (aquestas darrièras non grasilhadas); en Leveson e Rodanés i botan de ròm e de sucre vanilhat. En Bigòrra d’unes i apondon un ponhat d’amètla mòlta.
 
 
 
D’autras denominacions: pastís a l’ast (Roergue), torta a l’aste (Bigòrra), còca a l’aste (Bigòrra, Comenge, Lauragués), còca a l’ast (Rasés). Pastís a l’aste es una denominacion que s’emplega en Carcin, Roergue e Bigòrra.
 
 
 
 




abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

9 de setembre 11.29h

#1 Mercés plan per la informacion!


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de setembre 09.23h

En basco que's ditz "katalanbroxa" qui n'a pas arren a véder dab Catalonha mes passat peu sedaç foneticosemantic deu basco ei ua realizacion deu francés "gâteau a la broche".


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula logo rss

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions