CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 18 de març

Vicent Marqués · La bona taula

Dimenge, 30.12.2018 03h00

Los pastissons de pebre


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


Los pebradons son una version amb forma de rotlèu o rosquilha trenada, tanben fòrça tradicional, e pòdon èsser doces o salats
© ou-trouver.fr




Etiquetas
cosina, marqués, pastissons de pebre, recèpta

Lo pebre es l’espècia mai emplegada en Occitània e son usatge es fòrça ancian. Los romans l’emplegavan ja, e amb fòrça mai de profusion que uèi, perque las manjas alavetz especiadas agradavan fòrça plan. Los pastissons de pebre son tipics de Limós, en Rasés (Bas Lengadòc). Son una mena de galetas que s’aprèsta amb de farina, d’uòus, de sucre d’e òli (en mai del pebre, de segur, que ne contenon en abondi). L’elaboracion es fòrça simpla: cal solament barrejar los ingredients, rebaissar la massa amb un bestortièr e l’enfornar. En la traire del forn se talha en cairats o lausanges e se daissa refregir. Es un lepetitge modèst, mas fòrça bon.
 
Los pebradons son una version amb forma de rotlèu o rosquilha trenada, tanben fòrça tradicionala, e pòdon èsser sucrats o salats. Ne fan tota l’annada mas son tipics de Rams e tanben de la jornada dels Reis, e la costuma es de los acompanhar amb la famosa blanqueta, aquel vin escumós fruchat e extraordinàriament agradiu que fan dins lo parçan.
 
 
Pastissons de pebre
 
Ingredients: 300 g de farina leugièra, 150 g de sucre, 2 uòus, òli d’oliva e 6 g de pebre.
 
Preparacion: d’en primièr botarem la farina, lo sucre, los uòus, mièg veirat d’òli e lo pebre dins una escudèla e o barrejarem e pastarem fins a ne tirar una pasta ni dura ni mòla (se cal, i apondrem un pauc mai d’òli o de farina). Ne farem una bòla, la botarem sus un plat de forn (prèviament oliat o enfarinat), l’aplanarem amb un bestortièr fins que faga un centimètre d’espessor e o enfornarem, a 180°C. Al cap d’aperaquí vint minutas, quand serà un pauc daurat pel dessús, o trairem e, abans que se refregisca, o talharem de la forma que voldrem (bastonets, cairats, lausanges, etc.).
 
Variantas: la quantitat de pebre es variabla. D’unes i apondon un rajolat de lach, dos culhierats d’aiganafa, un veiron de ròm o las raspaduras d’un citron. Abans de l’enfornar o podèm retalhar amb de mòtles de pastissariá de formas divèrsas; e alavetz i a de mond que los pintan amb de mojòl batut.
 
Per far los pebradons farem la pasta en correjons (de l’espessor d’un gredon), los coparem en bocins d’una dotzena de centimètres de longor, los jonherem per parelhs, los retorcerem per far una sòrta de trena o de torsada, lor farem la forma de corona pichona, n’empegarem los extrèms, los pintarem amb d’uòu batut e los enfornarem. Pòdon èsser sucrats o salats; pel primièr cas d’unes i apondon un pauc de cedrat confit (plan trissat).

 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula logo rss

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions