Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo pan banhat

Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

Mai d’informacions
Es un entrepan tipic del Comtat de Niça e i a la costuma de ne far per dejunar, a mièg matin. Òm talha de pans redonds pel mièg e los farcís amb los meteisses legums de l’ensalada: tomatas, ceba, pebrots, carchòfas, cogombres, favas; e i apond tanben d’anchòias (o peissalat), d’olivas negras e d’uòus durs. Se fa los jorns obrants e tanben los dimenges, sustot per la prima e l’estiu, e es una ressorsa que conven plan a las excursions o als jorns de plaja. Lor dison aital perque los legums largan lors chucs e banhan lo pan, e tanben perque contenon fòrça òli e, de còps, qualques gotas de vinagre o chuc de citron. Tot comptat e rebatut, es un entrepan refrescant e desirable e se fa calor encara mai. Segon çò que dison qualques autors, originàriament èra pas res mai qu’una ensalada garnida de crostets de pan fregit, que los occitans i son fòrça afeccionats, mas, amb lo temps, derivèt en un entrepan. Puèi qu’o sabèm pas amb certitud ne podèm pas dire res mai e, de mai, aqueles detalhs an pas cap de interès, ça que la. Çò que compta es qu’es una mangisca fòrça agradiva, un plat qu’a una epòca de cambiaments extrèmament radicals coma la nòstra sèrva encara tot son atrach.
 
Lo trapam dins la cançon de Jòrdi Delrieu "A Sant Brancai", ont narra una pichona excursion pels environs de Niça; ne transcriurem un coblet:
 
S’arrèstan li paraulas,
Au som son arribats.
Dau subit van a taula:
“Portatz de pan banhat!”
Tomati, archicòtas,
Olivas, pissalat,
‘Me lo vin de la cròta
Coma’n lamp van calar.
 

Pan banhat
 
Ingredients (per 4 racions): 4 pans redonds d’aperaquí 100 o 150 g, 4 anchòias confidas, 4 tomatas (ni verdas ni maduras), 1 ceba (doça, s’es possible), 2 pebròts verds, 100 g d’olivas negras (desossadas), 2 uòus, pebre, òli d’oliva e sal.
 
Preparacion: d’en primièr, metrem los uòus dins una caçairòla pichona, los cobrirem d’aiga, los daissarem sul fuòc e, al cap de dètz o quinze minutas, los tirarem del fuòc e los daissarem refregir. Mentretant, tirarem l’espina e l’aleta dorsala de las anchòias, las talharem en filets e las daissarem trempar. Al cap d’una quart d’ora n’escamparem l’aiga, las daissarem escórrer e las abocinarem. En acabant tirarem lo pecol de las tomatas e las talharem en rondèlas. En seguida, pelarem la ceba e la talharem tanben en rondèlas. Puèi tirarem lo pecol e las granas dels pebròts e los coparem en tiras pas tròp longas. Quand los legums seràn prèstes, pelarem los uòus e los coparem en rondèlas. Talharem fin finala los pans pel mièg (a la redonda), ne tirarem un pauc de mica e ne farcirem la part de dejós amb la barreja de legums, uòus, anchòias e olivas. Salarem e pebrarem, o asagarem d’òli, cobrirem los pans amb l’autra mitat e los servirem.

 Variantas: i podèm apondre un ponhat de favas frescas, quatre carchòfas (en lamas), un cogombre (en rondèlas), quatre fuèlhas de lachuga, tres o quatre rafes (atalhonats), un culhierat de taperas, un alh chaplat, qualques fuèlhas de baselic o qualque gota de chuc de citron (o vinagre). Podèm cambiar las anchòias per un culhierat de peissalat o de maquet, o per una boita de ton. O podèm far amb tota mena de pan. D’ivèrn d’unes i emplegan de cornissons e de pebròts en vinagre.



abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Vicent Marqués Aldaia
2.

#1 És voté molt amable!

  • 1
  • 0
Reinat LO VAU
1.

La fòto fa vèire de ton. Eventualament, per cu non li agràdon li amploas (= anchòias), cen qu'es una eretgia per un Niçard. Ma mesclar lu doi peis, coma n'ia que fan...???!!!!!
Per lu tomatis, la recèpta aquí sobre di "ni verdas ni maduras". Efectivament, lo tomati roge e ben madur es per faire la saussa, dins lo pan banhat ò la salada, cau l'estadi intermediari (dau rèsta, se l'italian di "pomodoro", que vòu dire "fruch d'aur", li a ben una rason!).
Lo tomati vèrd, eu, si pòu emplegar per faire de confitura, en rapugant cen que sobra sus li plantas en fin de sason.

  • 10
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article