CAPÇALERA: Eth Ligam occitan Youtube

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 12 d'agost

Vicent Marqués · La bona taula

Dimenge, 24.5.2020 03h00

Lo pòrc rostit (e II)


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Pòrc rostit
 

Ingredients: 1 kg de lomb o fals filet de pòrc (d’una pèça), alhs, pebre, lard e sal.
 
Preparacion: d’en primièr pelarem mièja dotzena d’alhs, los trocejarem e n’atapirem la carn. En acabant salarem e pebrarem, l’oncharem de lard, la metrem dins una caçòla que pòsca anar al forn, i apondrem un veirat d’aiga e o enfornarem, a 200º. De quora en quora revirarem la carn pr’amor que se faga per totes costats, e tanben l’asagarem amb los chucs. Al cap de tres quarts d’ora o una ora, o tirarem del forn e o menarem a taula.
 
 
Variantas
 
D’unes, en luòga d’atapir la carn, meton los alhs dins la caçòla (alavetz n’i metrem mai de quantitat, una cabòça o un parelh de cabòças). Podèm rostir leugièrament la carn a fuòc de flama, dins la caçòla, abans de l’enfornar. Per qualque endrech ligan la carn pr’amor que ne garde la forma. O podèm far a fuòc mai doç, i deurà restar mai de temps alavetz.
 
Albigés: dins lo País d’Albi d’unes fan un talh a la carn (per la longor), la dobrisson, la farcisson amb de prunas secas (desossadas), o salan e o pebran, o barran, o ligan amb de fil de cosina e o rostisson al forn, acompanhat d’un parelh de cebas e mièja dotzena d’escaluènhas (tot en rondèlas). En Castrés d’unes o acompanhan amb de campairòls: saurengarem una ceba (en rondèlas), la tirarem del fuòc, i metrem los campairòls (capolats, salats e pebrats) e, un còp cuèches, i daissarem caire pel dessús un chapladís d’alh e jolverd, o remenarem e o metrem dins las siètas, al costat de la carn.
 
Auvèrnhe: d’unes càmbian lo lomb per de magre. En Liuradés i a la costuma de botar dins la caçòla una ceba (trocejada) e una rameta de ferigola. En Sejalèir d’unes i apondon a la caçòla tres o quatre patanas (en rondèlas). En Mauriagués d’unes i apondon dins la caçòla una lesca de carnsalada fumada (abocinada).
 
Comtat de Fois: d’unes i apondon a la caçòla mièg quilo de naps pelats, vint minutas abans de la traire del forn. D’autres càmbian l’aiga per de bolhon de carn.
 
Comtat de Niça: d’unes l’atapisson amb de fuèlhas de sàlvia. D’autres l’envolopan amb de lescas finas de carnsalada e lo ligan amb de fil de cosina.
 
Gasconha: e Bordalés e Armanhac d’unes aprèstan la carn a l’ast. En Armanhac d’unes càmbian lo lomb per una espatla. En Agenés d’unes atapisson la carn amb de bocins de pruna seca e, en acabant, n’i botan tanben un ponhat dins la caçòla.
 
Lemosin: d’unes meton dins la caçòla tres o quatre patanas (en rondèlas), un parelh de cebas o mièja dotzena d’escaluènhas (tot trocejat). En Confolentés d’unes càmbian lo lard per d’òli, e l’aiga per de bolhon d’aujam. Dins lo País de Vinhana d’unes càmbian lo lard per de grais d’auca, e an tanben la costuma de botar dins la caçòla una rameta de ferigola e un parelh de fuèlhas de laurièr.
 
Lengadòc: en Bas Lengadòc d’unes càmbian lo lomb per de costèla o de lonja de lomb; d’autres i apondon un veirat d’aigardent o qualque brin de ferigola (o de sadrèia), d’autres tanben càmbian l’aiga per de bolhon (de carn, de legums); o podèm acompanhar amb de campairòls, passats per la padena. En Besierés d’unes càmbian lo lard per d’òli, e la costuma es de metre dins la caçòla tres o quatre patanas (en cantèls). Dins las Cevenas d’unes o acompanhan amb de pomas reineta, cuèchas dins la meteissa caçòla.
 
Marca: d’unes càmbian lo lomb contra de lonjas, çò qu’es parièr mas amb d’òs; la costuma es d’o acompanhar, a taula, amb de purèa de patanas.
 
Peiregòrd: D’unes apondon dins la caçòla tres o quatre patanas (en rondèlas). Per qualques endreches atapisson la carn amb de bocins de rabassa. Dins lo Peiregòrd Central i a la costuma, de còps, de l’acompanhar amb de favons, qu’un còp bolhits devon còire qualques minutas amb los chucs de la caçòla. Dins lo Peiregòrd Negre d’unes rostisson la carn a la caçòla: daissarem la carn en adòb amb una ceba (capolada amb tres o quatre clavèls de giròfle), dos pòrres, un parelh de carròtas, qualques rametas de jolverd, una rameta de ferigola, un parelh de fuèlhas de laurièr, de pebre, de sal e un pauc d’aiga (fins a tres quarts de nautor) e, l’endeman, o metrem al fuòc e o daissarem bolhir a fuòc doç (cobèrt) fins que se n’aja evaporat tot lo liquid; o podèm manjar caud o freg.
 
Provença: d’unes apondon dins la caçòla una ceba, un parelh de tomatas maduras (tot trocejat), un veirat de pastís, una rameta de ferigola o un parelh de fuèlhas de laurièr. dins lo País d’Ate d’unes i apondon un parelh de clavèls de giròfle. En Crau d’unes càmbian l’aiga per de vin blanc. Dins los Prealps de Dinha adòban los chucs, en traire la caçòla del forn, amb lo chuc d’un citron. Dins lo País de Manòsca d’unes càmbian lo lard per d’òli, e apondon tanben a la caçòla una rameta de sàlvia. En Tolonenc d’unes l’atapisson amb d’alhs e de bocins d’anchòias confidas, e i a tanben la costuma de botar dins la caçòla un ponhat d’olivas negras (desossadas), un veirat de vin blanc o una rameta de sàlvia. Dins lo País de Verdon d’unes, de ser, daissan la carn en adòb amb una ceba (en rondèlas), una rameta de ferigola, un parelh de fuèlhas de laurièr, tres o quatre clavèls de giròfle, un rajolat d’òli e un parelh de veirats de vin blanc. Dins lo País de Grassa càmbian lo lard per d’òli, e i a tanben la costuma de botar dins la caçòla una rameta de sàlvia.
 
 
D'autras denominacions
 
Ganhon rostit (Peiregòrd, Lemosin), tesson rostit (Peiregòrd, Lemosin, Bordalés, Armanhac, Comenge, Comtat de Fois, Lengadòc, Albigés), gorret rostit (Marca, Bais Lengadòc). ‘Pòrc rostit’ es una denominacion que s’emplega dins tot l’airal de localizacion del plat.

 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 



publicitat
BANNER1: IEO Arièja



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula logo rss

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions