Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

L’arròp (IV)

Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

Mai d’informacions
Lo most, que pòt èsser de rasim blanc o negre, deu bolhir dins l’espaci d’uèch o dètz oras e se deu reduire fins qu’agante una coloracion fòrça escura e que ne rèste solament dos litres e mièg o tres litres de cada dètz, segon la densitat que se voldrà aténher. Las talhadetas, d’un travèrs de det d’espessor, se confisson dins lo quite arròp, mas cal abans las daissar vint e quatre oras dins una solucion leugièra d’aiga e calç per que se durciscan exteriorament. En acabant se lavan plan lavadas e se getan dins lo peiròl, amb l’arròp a mièg còire; la solucion, per dètz quilòs de frucha, se pòt far amb trenta litres d’aiga e un quilo de pèiras de calç.
 
Al País Valencian lo fruch que se confís de costuma amb l’arròp es la carabassa, que pòt èsser de la dicha “porquera” (porcala) o de quina autra sòrta que siá; las proporcions finalas pòdon variar, segon lo gost de cadun, mas lo fruch deu demorar totjorn plan cobèrta d’arròp. I a de luòcs ont meton mai de talhadetas que las necessàrias, e las trason abans que sián confidas per las manjar caudas, tanlèu acabadas: son las tabolles, fòrça apreciadas pels menuts, mas que, naturalament, se pòdon manjar sonque al moment de far l’arròp. L’adjectiu “taboll” o “tabolla” se sòl aplicar als legums o fruches encara un pauc verds, que son los que cal metre dins l’arròp perque, se son madurs, se desfàn (franc de la carabassa, qu’es de consisténcia ferma).
 
Martí Domínguez i Barberà ditz dins L’ullal qu’a la fin de l’estiu i aviá doas fèstas ‘de cosina’, e qu’una èra la del codonhat e l’autra la de l’arròp:
 
L’autra ‘fèsta’, al temps de las vendémias: la de far l’arròp, amb lo mòst del rasim mai madur, en i apondent las pichonas lescas de carabassa, las famosas talhadetas, que dormirián après immergidas dins lo banh escur de l’arròp gardat en aquelas gèrlas que repausavan dins las solhardas, cobèrtas amb de leugièras cabucèlas de pelofa. Abans de las mesclar amb l’arròp, las pichonas lescas de carabassa, mièg cuèchas, mièg doças, mòlas pel dintre, amb una ferma e copadissa crosta al defòra, s’ofrissián coma un lepetitge d’urgéncia. E avián un nom afiscant: “tabolles”. Que bonas! Çò disián los mainats de l’ostal e del vesinat. Existissiá encara lo vesinat.
 
Puèi que lo cal far per la tardor, per Nadal i a totjorn agut la costuma de ne manjar, e un nadalet de la sèrra de Mariòla nos o remembra:
 
Per las fèstas de Nadal
botarem lo tronc al fuòc;
còcas finas e entrefinas,
bollets[1] en òli e arròp[2].
 
Tanben es mençonat dins lo nadalet catalan Lo porcairol; ne revirarem una part:
 
Lo pòt d’arròp e la mèl e la bresca
al drolleton portarai complagut,
meravilhat que dins tanta feblesa
vòlga amagar, Dieu, la sieuna vertut[3].
 
Aquela corranda que ven es ara malhorquina, mas ara es per rapòrt a la Quaresma:
 
Arencadas, merluça,
olivas e carabassa,
bledas, arròp e melassa,
ametlas, taperas e pan,
cicorèas e safran,
alhs, cebas de tota raça,
peis d’escata se n’i a,
morguetas per estripar,
aglands, figas secas, pansas...
Vaicí las variadas danças
qu’ara es lo torn de dançar.[4]
 
Quand lo ponch es plan capitat, pòt durar un parelh d’ans, de manièra que, aquí ont i a la costuma de ne far, totjorn n’i a, per tal que los lepets se’n pòscan servir quand voldràn.
 
Dins la comèdia de Serafí Pitarra Lo didot, estrenada lo 2 de genièr del 1876, la patrona de l’ostal se planh d’un amic del marit, que li fa ara la noiriça:
 
Que parlas? Dintra pas de còp
que se’n siá pas plan pagat!
La resèrva a sacatjat!
Faguèri una gèrla d’arròp,
e se l’a chapada tota;
lo barricon del vin rance,
amb dos còps de mai que s’i lance,
n’aurem perdut fins a la bota.[5]
 
Del meteis autor es lo drama Lo forn del Rey, estrenat lo 23 de març del 1880, qu’i trapam tanben un personatge fòrça lepet:
 
Janòt:             Ieu soi lo Lecapairòls
                        per escaisnom, plan se sap,
                        e... Sabètz perqué m’o dison?

Mariagna:        Perque de tot as tastat.

Janòt:              Es plan aquò! perque m’agrada,
                        quand pòdi lepetejar,
                        marmelada, arròp, o sucre,
                        e perque, de tantas arts,
                        mestièrs e corporacions
                        que nòstre rei a fondat,
                        n’i a pas que Lecapairòls
                        conesca pas çà o là.[6]
 
Demest los insulars èra tanben fòrça popular e lo podèm trobar dins qualques unes dels contes recampats per Antoni Maria Alcover, coma En Tinyoset (Lo Tinhoson):
 
Lo Joanet, zo a balajar e a rengar los ostalons blancs d’ailamont e la grandiosa sala d’ailà al dintre! E, quand aviá talent, se n’intrava dins sa cambra que fasiá tres, qu’èra la solharda, e la trapava tota farcida de bon concèrt: botifarres[7], bodins, camallots[8], sobrassadas gròssas e primas, cambajons, quarts de costèlas, laissas de pèças de formatge, cofas de figas secas, cofins de pansas, barrils de vin blanc e d’arròp.
 
 
 
 
[1] Bollet [boʎét]: Panet doç de forma alongada.
[2] Estes festes de Nadal / posarem el tronc al foc; / coques fines i entrefines, / bollets en oli i arrop
[3] El pot d’arrop i la mel i la bresca / al minyonet portaré complagut, / meravellat que dins tanta feblesa / vulgui amagar, Déu, la seva virtut.
[4] Arengades, bacallà, / olives i carabassa, / bledes, arrop i melassa, / ametles, tàperes i pa, / cames rotges i safrà, / alls, cebes de tota raça, / peix d’escata si n’hi ha, / caragols sense esmocar, / aglans, figues seques, panses... / Vet aquí ses varies danses / que ara mos toca ballar
[5] ¿Qué parlas? ¡Si no entra cop/que no’s cobri ben cobrat! / ¡Si’m tè’l rebost saquejat! / Vaig fè una gerra d’arrop, / que l’ha despatxada tòta; / la boteta del ví ranci, / ab dos cops més que s’hi atanci, / crech que fins se’n dú la bòta.
 
[6] Jo só en Tasta-olletas / per mal nom, com ja se sab, / y... ¿Sabéu per qué m’ho diuhen? / -Perquè de tot has tastat. / ¡A! Aixó es; perque m’agrada, / quan jo puch llaminejar, / mermelada, arrop, ó sucre, / y perque, de tantas arts / y oficis com hi ha á n’als grémis / per lo senyor rey fundats, / no n’hi ha un qu’en Tasta-olletas / no’l conegui sa ó enllá.
[7] La botifarra catalana correspond pas a la botifarra occitana. Vaicí çò qu'es.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article