CAPCALERA: BOTIGA
CAPÇALERA2: OPLO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 25 de setembre

Vicent Marqués · La bona taula

Dimenge, 17.4.2022 03h00

L’arròp (XVI)


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


Aquí ont se contunha d’aprestar es dins las Valadas Occitanas, malgrat que jamai aja agut la reputacion del de Provença; dins la Val d’Ors, totun, es de most bolhit, non fermentat, perfumat amb de canèla e de clavèls de giròfle.
 
Dins la mitat meridionala d’Itàlia tanben ne fan, e en Sicília. N’i a de doas sòrtas: lo vincotto e lo vino annoso, comparables amb lo vin bolhit e lo vin arropat, respectivament. Son en via de desaparicion, perque la legislacion italiana n’enebís la comercializacion, segurament per la fauta d’aquel fals e perniciós concèpte dels vins ‘naturals’. E, en la version de rasim passit, lo vin blanc es çò qu’en Toscana e Ómbria apèlan vin santo, fòrça tradicional per ailà.
 
Avèm pas clavat encara: nos manca lo mostilho[1], un dessèrt farinós de davalada-ivèrn. Per l’elaborar coma se deu, aurem de reduire primièrament lo most fins a la mitat, coma se fasiam de vin bolhit, e, en acabant, i apondrem cent gramas de nogalhons de noses e un parelh de culhierats de farina per cada litre d’arròp (quaranta o cinquanta gramas); aurem de dissòlver prèviament la farina dins una tassa d’arròp freg. O remenarem amb un culhièr gròs de fusta fins que se faga espés (en levar lo bolh) e, seguidament, o trairem e o daissarem refregir dins de gèrlas; se lo volèm pas gardar gaire de temps lo podèm abocar dirèctament dins las siètas, e lo podèm garnir après amb de noses per subre. Aqueste es lo ‘mòl’, qu’en se refregir deu prene la consisténcia tremblanta d’un flan o d’una gelatina; lo ‘dur’ s’aprèsta amb una dobla quantitat de farina, s’aboca après dins de tassas e, en lo desemmotlar, se pòt talhar coma s’èra de codonhat; de las doas manièras se pòt conservar longtemps, en luòc fresc. Josep Castells i Serra (Records de quan feia de pagès) ditz que n’i aviá per tot l’ivèrn:
 

Per far de mostilho se fasiá bolhir lo most dins un pairòl d’aram fins a lo reduire a la mitat. Se trasiá l’escuma amb una escumadoira e s’i metiá de farina fins a l’espessir. S’i apondiá de noses e d’amètlas, e se metiá dins de siètas. Un còp freg, èra un bon dessèrt que se conservava tot l’ivèrn.
 
D’unes càmbian las noses per d’amètlas, d’avelanas o de cacauètas, d’autres fan una barreja de fruches, mas lo de noses es lo mai abitual. Tanben s’i pòdon apondre de pinhons, de pansas e de figas secas talhonadas, e se pòt perfumar amb de raspaduras de citron, de canèla en canonet (o en posca), d’anís (o anís estelat, tanben en posca) o una pelalha d’irange, que son de causas de bocafina; en Tèrra Nauta d’unes i apondon una pera o una poma (o las doas causas, talhonadas); pel dèlta d’Èbre d’unes lo fa amb de chuc de milgranas, amb de sucre, de farina (de ris o de blat), una pelalha de citron e un pecic de pebre negre, e quand lo fan de rasim i meton tanben de pebre. En Naut Maestrat d’unes i apondon un ponhat d’amètla mòlta.
 
‘Mostilho’ sembla un castelhanisme, mas poiriá èsser un mossarabisme, segon Coromines; çò que i a pas de dobte es que proven del latin mustaceum, qu’èra un produch semblable a l’actual. L’airal de localizacion atenh una franja fòrça ampla, dels dos caires de la frontièra lingüistica, que de la Plana Bassa e lo Canton d’Ademús (en tot passar per Naut Palància) monta cap al nòrd fins qu’arribe als Pirenèus e s’arrèste barrat per las montanhas. Dins qualque d’aqueles parçans las vinhas son escassas, rason que siá fòrça abitual tanben lo mostilho d’aigamèl, egalament presat. Aquela varianta se deu espessir de la meteissa manièra que l’autra, amb de farina, e se pòt far amb d’aigamèl e d’aiga o amb d’aiga e de mèl dirèctament, mas lo tast e la coloracion son desparièras per cada cas; la rèsta dels ingredients son los meteisses que per la d’arròp. En Matarranha l’espessisson amb de pan raspat, e pertot escaudan las brescas, après n’aver trach la mèl, per tal de n’aprofechar las rèstas. Coma o ditz Joan Amades dins Costums i creences, per qualques luòcs i a la costuma de servir los “vistaires” (çò es los gojats que van ‘far de vistas’ a l’ostal de qualque domaisèla), quand èran plan recebuts, amb de mostilho e d’autres lepetitges:
 
A Bot e a Prat de Compte e per d’autres luòcs del parçan de Gandesa, la Tèrra Nauta e la Castellania, un signe de grand aculhiment èra lo convit a manjar de farinetas de panís o moresc, plan condimentadas amb de lard del pairòl. Aquel convit èra solament pròpri de temps de freg, per çò qu’es una mangisca que escai pas en epòcas caudas. Lo gèst d’aculhiment èra encara mai accentuat s’òm i metiá de greissons, que solament n’i aviá pauc de temps après la mòrt del pòrc. Tanben convidavan lo vistaire amb de pan de figas amb d’anises de cumin[2] e de talhons de notz barrejats amb d’arròp, de mostilhet e d’aurelhons, tot trempat amb d’aigardent; es per aquò que la maire aviá força interès a remarcar que tot èra òbra de l’engenh de la domaisèla.
 
[…]

Las promesas de la Tèrra Nauta fasián de “madalenetes”, de “casquetes[3]“, de “rosquetes[4]“, de “redòrts[5]“, d’aurelhons, de mostilhet e tot un autre reng de pastissariá d’enamorada que se distinguissiá de l’autra per èsser plan adocida amb de mèl, per çò qu’es una cresença plan espandida en fòrça païses que la dolçor desvelha l’amor.
 
Mai al sud, dins qualques localitats de la Val d’Albaida, fan de ‘nata d’arròp’, qu’es, aperaquí, çò meteis que lo mostilho: barrejan en freg una tassa d’arròp e una autra d’aiga, i apondon mièja tassa de farina, o remenan fins que i aja pas de grumèls, o fan bolhir un parelh de minutas (amb una pelalha de citron e un canon de canèla), o escudelan e o daissan refregir.
 
 
 
 
[1] En castelhan “mostillo”, prononciat [mos ‘ti ʎo]
[2] Veire dins l’Alcover-Moll: Anissos de comí: confitets composts d’un embolcall de sucre que cobreix un granet de la dita planta 
[3] Veire dins l’Alcover-Moll: CASQUETA f. Panellet de pasta farcida de confitura (Tortosa, Gandesa, Morella, Alguer); cast. casca, pastel. Per fer casquetes de avellanes e de melles e de pinyons
[4] Rosqueta: tròs de pan torrit
[5] Redòrt. Coca rodona, generalment foradada al mig, que es fa per als fadrins i minyons en la festa major o altres festes assenyalades (Pallars, Conca de Tremp, Alt Urgell); cast. rosca. Els fillols anaven a buscar el redort a casa dels padrins, Violant SS 65. a) A Lleida, coca petita, rodona i prominent al mig, feta de pa de casa, que es fa per a esser beneïda el dia de Sant Blai.




abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANNER1 - OPLO erasmus



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula logo rss

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions