L’arròp (e XVII)

Vicent Marqués · La bona taula

< precedent | seguent >

Dimenge, 1.5.2022 03h00

L’arròp (e XVII)

Pas cap de comentari

(2 vòtes)

En cargament

URL corta

E amb de pan raspat e en forma de còca redonda es l’alajú[1] de la Plana d’Utiel e del Canton d’Ademús, e de tota la region de Conca e qualque tròç d’Aragon. Lo fan en tot far bolhir de mèl e un pauc d’aiga dins un pairòl fins qu’agante lo ponch de pèrla; en acabant òm i apond lo meteis pes de pan raspat, se trabalha fins que se faga plan espés e, fin finala, òm i apond un ponhat de noses rotas, se remena e s’aboca pel subre de nèulas redondas; s’estend en seguida, se cobrís amb una autra nèula e se daissa refregir amb un pes leugièr dessús. I podèm apondre de chuc de citron o de raspaduras d’irange (o citron), d’unes tanben o fan amb de rotlèus trissats o d’amètla raspada en luòga de pan (i a una version, fòrça pauc usuala, que s’aprèsta unicament amb de mèl, de pan raspat e de pinhons entièrs). Las nèulas son d’aperaquí vint centimètres de diàmetre e las còcas devon far un travèrs de det d’espessor.

L’alajú es d’origina aràbia e fa un milièr d’ans se fasián ja a quicòm prèp parièr. Es un autre còp Coromines (ara dins lo Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana) que nos ditz que lo nom deriva de hasú (‘farciment’). La bèla e audaciosa protagonista del Retrato de la lozana andaluza, publicat en 1528, pretendiá d’èsser bona cosinièra e de ne saber far, e Mateo Alemán la mençona dins lo celèbre e picaresc Guzmán de Alfarache: “Mas los que lo pagavan melhor [lo pan] èran los torronièrs, per l’alajur o alfajor[2], que li dison en Castelha.”

D’autras denominacions

Aiguamel: arrop (Els Ports, La Costera), aguamiel (comarcas valencianas de lenga castelhana). ‘Aiguamel’ es una denominacion que s’emplega pertot dins los Païses Catalans.

Arrop: arrop i talladetes (País Valencian), arrope (comarcas valencianas de lenga castelhana), raïmat (Catalonha Nòrd), carabassat (luòcs del Priorat, Menòrca). En Palhars li dison ‘perat’, encara que, en mai de peras, i meton de codonhs, d’auberginas, de melons, de ruscas de melon d’aiga, de figas, de cogordas, de pomas e, quitament, de noses e d’avelanas. En Menòrca, s’es de figas, li dison ‘figat’. ‘Arrop’ es una denominacion que s’emplega pertot dels Païses Catalans.

Mostillo: mostilho (Val d’Aran), farinat, enfarinat (Priorat), nata d’arrop (Val d’Albaida), mostillo (Naut Milhars, Naut Palància, Canton d’Ademús). ‘Mostillo’ es una denominacion que s’emplega pertot dins l’airal de localizacion del produch (levat de la Val d’Albaida).

Rasimat: rasinat; rasinèia (Lengadòc, Bas Delfinat), confitura de raca (luòcs de Provença). Per qualques luòcs de Roergue (Segalar, Leveson e Rodanés, lo Causse de Severac) e Albigés (Carmaucin, Segalar) lo fan unicament amb de peras (que devon èsser de peras de Roma[3], de carn ferma, o ben de peras secas) e li dison ‘perat’; la costuma es de lo far amb de chuc de poma, mas dins lo Causse de Severac tanben n’i a que ne fa amb de chuc de rasim; de còps que i a, i apondon de prunas secas, de bledarabas, de carròtas e d’autres fruches. En Vivarés, quand ne fan de figas, li dison ‘confitura de figas’. ‘Rasimat’ es una denominacion que s’emplega pertot en Occitània.

Vin blanc: vi cuit (Noguera, Montsià), vi bullit (Penedés, comarcas de l’Èbre). ‘Vin blanc’ es una denominacion que s’emplega dins las comarcas del sud de Catalunha e las illas Balearas.

Vin blanc: vin cuèch (Carcassés).

Vin cuèch: vin cueit (Coserans), vin cuèit (Bas Carcin, País d’Albi), vin cuech (Costièra de Nimes, Provença) vin cuit (Valadas Occitanas). ‘Vin cuèch’ es una denominacion que s’emplega en Bas Carcin e dins lo País d’Albi).

[1] Prononciat [a la ‘xu]

[2] Prononciat [ala ‘xur] e [al fa ‘xor]

[3] “Perot” en catalan, una varianta de pera d’ivèrn.