CaPÇALERA A BOCA DE NET
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 19 d'abril

Vicent Marqués · La bona taula

Dimenge, 16.12.2018 03h00

Los flans (e IV)


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vòtes)
carregant En cargament


Clafotís (Lemosin, Marcha, Chastèlmelhanés)
 
Ingredients (per 1 pastisson): 400 g de cerièras negras, 75 g de farina, 6 uòus, ¾ de litre de lach, 150 g de sucre, 1 pecic de sal, 50 g de burre e 1 veiron d’aigardent o de ròm.
 
Preparacion: d’en primièr lavarem las cerièras e ne trairem las coas. En acabant metrem los uòus dins una escudèla, los batrem e i apondrem la farina, l’aigardent, la sal, lo sucre, un pauc de lach e la mitat del burre (fondut). O remenarem amb lo culhièr de fusta e i apondrem, pauc a cha pauc, la rèsta del lach, en velhant de ne desfar los grumèls. Puèi, amb la rèsta del burre oncharem lo cuol e las parets d’un mòtle redond d’aperaquí vint e cinc centimètres de diamètre (se pòt tanben far dins un mòtle rectangular); aquel mòtle deu poder anar al forn, deu aver los òrles nauts e deu èsser d’una pèça: es una pasta liquida. Puèi vojarem la pasta dins lo mòtle (deu far un det o det e mièg d’espessor), i apondrem las cerièras e o enfornarem, a fuòc mejan (200º). Al cap d’aperaquí trenta minutas, quand serà un pauc daurat per dessús, o trairem e o daissarem refregir.
 
Lo clafotís es cuèch quand pren una color leugièrament daurada; nos en podèm assegurar en i clavant la punta d’un cotèl: se ne sortís net, lo podèm ja traire. Se pòt manjar freg, mas es encara melhor tebés. Lo podèm esposcar amb de sucre, o amb de sucre vanilhat.
 
Variantas: podèm cambiar lo burre per d’òli d’oliva, d’òli de noses o de sagin; se pòt tanben far sens grais. L’aigardent pòt èsser de conhac, d’armanhac o d’aigardent de cerièras. O podèm batre tot amb la capoladoira electrica. D’unes repartisson pel dessús qualques noses de burre, abans de l’enfornar. Dins la Marcha d’unes l’aprèstan amb de pansas (prèviament trempadas amb d’aiga o d’aigardent) o de pomas (las atalhonarem en lescas e las daissarem macerar una estona amb de ròm o d’aigardent); en Montmaurilhonés d’unes càmbian l’aigardent per de kirsch; dins la Val d’Anglin d’unes i apondon un pauc de calhàs. En Chastèlmelhanés d’unes lo fan amb prunas. Dins lo País de Vinhana (Lemosin) d’unes i apondon un rajolat de crèma; dins lo País de Briva d’unes o fan amb albèrgas; per qualque luòc del País de Tula i a la costum de ne far amb de guindols. Coma pels autres pastissons qu’explicarai totara, la quantitat de farina pòt variar fòrça e pòt anar a comptar dels cinquanta gramas (dos culhierats) fins a dos cents o tres cents gramas: se ne metèm fòrça, aurem un pastisson solid, e se ne metèm pauc, prendrà consisténcia de flan; pel primièr cas lo pastisson s’ufla fòrça, mas s’enfonza rapidament quand se trai del forn.
 
 
Clafotís (Peiregòrd)
 
Es la meteissa pasta del clafotís lemosin. Los fruches pòdon èsser de prunas secas (desossadas), de pansas, de cerièras, de peras, de pomas, d’albricòts, de persecs, de rasim, fde ragas e d’autres, segon la sason (las pansas, las botarem prèviament trempadas amb d’aiga o d’aigardent, e per las prunas, d’unes las meton a trempar e d’autres pas). De còps lo fan amb doas classas de frucha: pansas e prunas secas, peras e pomas, rasims e pomas, prunas e noses, etc. D’unes i apondon de levam en polvèra (un saquet). D’autres fan bolhir prèviament lo lach amb un bastonet de vanilha, mas lo podèm cambiar per de sucre vanilhat.
 
Se, en luòga d’un flam, volèm far un pastisson, i metrem mai de farina.
 
 
Clafotís (Naut Agenés)
 
Fan la pasta amb de farina, d’uòus, de lach, de sucre, de levam e un pecic de sal, e o farcisson amb de prunas secas (desossadas). Daissan pausar la pasta per espaci d’un parelh d’oras e o enfornan.
 
 
D'autras denominacions
 
Flan: Pa d’ous (Catalonha Nòrd), budino (l’Alguer), flan (comarcas valencianas de parlar espanhòl).
 
Flan (Occitània): ueus dab lèit (Medoc, Val d’Aussau, Bas Comenge), pan de lait (Astarac), uòus emb de lach (Peiregòrd, Lemosin), ueus emb de lach (Lemosin), uòus amb de lait (Auvèrnhe); per qualque luòc de Provença lo fan dins un tian e li dison tian de lach. Flan es una denominacion correnta pertot dins lo país.
 
Flan de castanhas: flan de chastanhas (Lemosin, Auvèrnhe, Vivarés, Gavaudan). Flan de castanhas es una denominacion que s’emplega en Gavaudan, Cevena Lengadociana e Provença.
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

18 de decembre 20.37h

#3 És vosté molt amable!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de decembre 19.42h

Grandmercé per aquesta tiera d'articles.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de decembre 11.33h

#1 Mercés plan per la informacion!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de decembre 09.55h

Nòta: En MedÒc serà ''eus damb/emb lèit''


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Perfil

Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula logo rss

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions