Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

 Una cultura abandonada…

Eric Roulet

Eric Roulet

Creator, compositor e contaire de la companhia de musica occitana Gric de Prat. Pedagòg e especialista en educacion. Es adara musician e professor d'occitan

Mai d’informacions
Las sòrs èran de longa a Calandreta… Dempui l’escòla mairau dinc au collègi…
 
Discutida de la taula nadalenca sus l’istòria deu Biarn, se parla de Gaston Febus…
 
Las gojatinas escotan …E pui, una pausa, una question que  hèi revirar tota la taula deus biarnés “cap e tot”: “Fin-finau, qui ei aqueste Gaston Febus?” çò ditz la mainada.
 
Silenci, qui va contar? I a los que son escandalizats, i a los que son desesperats… 8 ans a Calandreta, las gojatas parlan naturaument lo biarnés, mes saben pas arren de l’istòria deu Biarn…
 
Pausi quauquas questions istoricas e culturaus…Silenci. Nada d’aqueras coneish pas briga los eveniments màgers de l’istòria de la cultura d’Òc, ni mei los escrivans, ni mei los musicaires ni mei, los sègles de luta desesperada contra lo desbromb…
 
La cultura occitana, son quauquas cançons popularis e lo grop Nadau de bon saber  pertot en Aquitània…
 
La discutida s’acaba quan las gojatinas m’explican que comprenen pas a de qué pòt servir de parlar lo biarnés que digun parla pas mei e que n’emplegan pas jamei la lenga dab los amics…
 
Solide: a de qué pòden servir un sarròt de mots e sonqu’aquò? Destacats de tota cultura, de tota istòria, de tot convivéncia e de tot avenidor… Milhor de parlar anglés, au mens se pòt viatjar…
 
Dab los programis, sabetz, i a pas lo temps d’estudiar la cultura occitana a Calandreta?
 
Una  professora d’occitan dens aqueste medish Biarn, tèrra de tradicions e d’identitat…
 
Nos explica qu’ensenha sonque dab los eveniments de l’actualitat: es hòrta fièra la dròlla!
 
“Los joens son harts de la cultura deu passat, fau bastir l’avenidor e amuishar una occitanitat de las joenessa, l’actualitat per la cultura e l’electronica per la musica...”
 
Autant d’ic har en anglés, solide la causida serà mei larga…
 
Fin finau, la question d’en devath damòra: a de qué pòt servir d’apréner l’occitan  uei?
 
Un còp pausada aquesta question, n’arriba una auta: quau es lo nòste projèit, a nosauts adultes? Perqué volem ensenhar una cultura qu’es a morir? Quau partida d’aquesta volem passar aus joens atau de nos subervíver?
 
Se la responsa es: volem guardar una cultura viva e una lenga parlada, solide que los joens an besunh de compréner lo perdequé de las causas, per se cargar d’aquesta “mission istorica”, an de conéisher l’istòria e la cultura qu’an de perlongar dens l’avenidor…
 
E la mission dèu estar clara. Se non, perqué s’endralhar dens tot aqueth rambalh?
 
Davançar de feiçon estujada en tot ensajar de har créser a una “subermodernitat” me sembla una estratégia de las maishantas: la modernitat son eths que se la bastiràn, son modernes per definicion…
 
Mes solide an besunh de compréner perqué, e dab qué bastir: çò qu’esperam d’eths e quau contengut volem transméter a las generacions venentas.
 
Atau auràn tanben lo drèit de refusar, mes perqué aver paur: perqué çò que nos a convençut en d’autres temps seré passat de mòda? On es la fisança que devem portar aus mainatges nòstes?






Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Emmanuèl Isopet
12.

#11 Segur que lo plaser es important. E sovent lo plaser es dins çò qu'es pas impausat; doncas en classa... Comprenes plan qu'un escolan que demada "de qué servís?" es que tròba pas son plaser dins l'afar. Doncas li respondre "pel plaser" es pas, çò me sembla, un argument de pes. Mas es segur que lo plaser es lo sol motor del monde. (amb la paur, mas aquò's quicòm mai).

  • 0
  • 0
Jan l’Aisit
11.

#10 Ad ua cap e tot. Manca ua pista regularament negligida : lo PLASER. Mainatge qu’esperuquèi l’enciclopèdia "Tout l’univers" dinc e la sabossi de cap o chic se’n manca, non pas pr’amor que m’ac impausèvan, senon peu gai qui’n tirèvi (e pr‘amor que la’m hesón disponibla, d’aviada).
La manca de cultura generau que tòca shens que l’istòria e la litteratura; las arts, las sciéncias, tot qu’i cap. Que’us disen lo futur qu’ei d’anar víver sus Mart e ne saben pas quitament la diferéncia enter ua estela e un planeta! Quantes mainatges (o adultes!) e saben çò qui viu (e qui èm a escantir) capvath las seuvas, desèrts e mars deu mond? los camparòus ne son pas plantas? que lo lor GPS e fonciona gràcias a la teoria de la relativitat? Çò qui saben de màgers artistas de uei autanplan com de delà ger, pintraires, musicians, esculptors, coregrafs? Òr aquestes sabers ne son pas ua endròma qui am d'encloscar entà passar un bachelierat, que son meravilhas enairejantas dont cada ua alanda de navèras perspectivas!
E a cada còp que legi aqueste argument : "çò qui vòletz tornar quan l’escolan ve ditz ne sèrv pas entad arren?" com si estossi imparable. Òr i son un hum de causas a respóner! Qu’ua cultura divèrsa e larga qu’alarga l’imaginacion e que’ns hè mei d'escapsa tà solucionar problèmas, per exemple. O simplament tots aqueths sabers que’ns hèn mei urós. E ne constitueishen pas "ua vasta cultura" senon çò qui deuré estar ua basa elementària.
Am inventat lo gai saber o non, hilh de pica?
La trista realitat qu’ei tròp de "pròfs" qu’arrecoteishen davant ua classa shens ua mica de pedagogia o d‘imaginacion, e bèths uns n’an pas solament los rudiments de la cultura qui son supausats transméter.

  • 1
  • 0
Emmanuèl Isopet
10.

Lo questionament es bon : « de qué pòt servir d’apréner l’occitan  uei? » « quau es lo nòste projèit, a nosauts adultes? Perqué volem ensenhar una cultura qu’es a morir? Quau partida d’aquesta volem passar aus joens atau de nos subervíver? »
Aquò dich, cal pas tròp tirar pèira als escolans o als ensenhaires. Totes los ensenhaires del primari an pas la passion de l'istòria, e se parlan un còp de Febus dins l'escolaritat es plan. Pels escolans, çò que ne demòra qualques annadas apèi pòt èsser plan pauc de causa (o vesi amb los mieus que seguissi de la 6° a la 3°, e vos pòdon assolidar qu'an pas jamai ausit parlar de tala o tala causa).
Pels parents, efectivament, l'ensenhament en occitan (en Calandreta coma en seccion bilinga) es pas sovent la prioritat ; son mai interessats per la pedagogia, per « un autre biais », de còps que i a tot simplament per anar pas dins d'autras classas…
Evidentament, l'objectiu es de far d'aqueles mainatges d'occitanofòns (es ja un brave pretzfach!) dins un ambient francés. Ne far d'occitans conscients e fièrs es quicòm mai, e ne far de militants nos es teoricament interdich dins l'Educacion Nacionala al mens.
Aquò dich, un escolan (e mai generalament la societat) es un consomator : demanda « de qué servís ? » « de qué ganhi de far, d'aprendre aquò ? », « tot aquò es de passat (o depassat!) ». Val pas solament per l'òc.
Enfin, comparason es pas rason, mas soi segur que la meteissa analisi podriá èsser facha per un nacionalista francés, escandalizat que dins l'escòla (e lo collègi) de la Republica (e sabèm quant l'istòria e la cultura francesa son present!) cap d'escolan siá capable de data lo baptisme de Clodovèu (Clovis), de parlar de Du Guesclin, o de la Piucèla, son quitament incapables de citar mai d'un resistent (Jean Moulin es encara pro conegut, mas pas de totes). Parli pas de literatura que pas un coneis un autor abans La Fontaine, pas un Prèmi Nobèl...
Los istorians vertadièr seràn escandalizats de veire qu'encara gaireben totes los escolans pensan vertadièr que Carlesmanhe inventèt l'escòla, e que son segur que parlava francés. Mas aquò es encara autra causa, del meteis nivèl que los occitanistas que pensan que tot lo monde èra catar dins lo comtat de Tolosa…
Podriam tanben parlar de las valors a transmetre. Quand vesi que la màger part dels joves que votaràn pel primièr còp ongan portatàn lo FN… me pausi de question sus l'eficacitat de l'ensenhament.
Tot aquò per dire que lo questionament es bon. Deu èsser lo de cada ensenhaire, cada parent, cada militant. Mas cal pas mesurar los resultats sus doas escolanas qu'auràn pro lo temps de cambiar e de se bastir un fons cultural fòrt e conscient dins las annadas que venon a partir de las miguetas escampilhadas de lor escolaritat e dels encontres de la vida.

  • 3
  • 0
Jan l’Aisit
9.

Just ua idea qui’m passa peu cap : https://www.youtube.com/watch?v=77yOptH8A5c
Es que seré hòrt complicat de hà’n un doblatge a Conta’m e d’i trobar ua canau de difusion?

  • 0
  • 0
Felip Martèl Montpelhier
8.

#6 L'i a d'annaas d'aquo, lo centre de formacion de calandreta a Besiers, en avent constatat que lors mestres ensenhavan l'istoria "de França" que caup fins los manuaus ordinaris sens se pausar de questions sus la dimension occitana m'avian demandat de participar a lor formacion. Aüra sabo pas ço que se passa sus aqueu ponch. Me pareis totun estranh que la persona que n'es question dins l'article aie vertadierament deguna conoissença de l'existéncia de la literatura d'oc. Bona part dels mestres de calandreta an commençat per un cursus universitari en occitan, ont vos prometo que de literatura e d'istoria occitanas n'es bravement question. Benlèu la qu'es evocaa a passat per un autre cursus. Mas es curios que fins sa formation a Apréner l'i aien pas explicat que las comptines bastavan pas per far una cultura.

  • 8
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article