Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Com atudar lo plaser d’apréner?

Eric Roulet

Eric Roulet

Creator, compositor e contaire de la companhia de musica occitana Gric de Prat. Pedagòg e especialista en educacion. Es adara musician e professor d'occitan

Mai d’informacions
Lo drollet es adromit sus la taula. Fau díser que son duas oras dau vrespe: lo temps dau cluc.
 
Charra lo professor, charra que charraràs, lo drollet s’endrom docetament, sonque los uelhs damoran uberts: gara a la castiga.
 
Tant d’annadas a l’escòla li an tirat tota volontat d’apréner. Tota volontat de seguir la classa? Rai! I a plan d’autes endrèits on lo dròlle se pòt ensenhar: i a la vita. Tots que nos remembram las oradas que passèrem dens la bòrda d’a costat, sonque per saber coma manejar los animaus o menar lo tractor. Tots que nos remembram la fiertat d’acompanhar lo pair, atau de pertajar las activitats daus grans. Tots que nos remembram d’aver saunejat d’estar capitani de naviri, metge o campion dau club de shivau.
 
Fin finau, s’avem volut saber, èra per milhor maserar lo monde.
 
Lo drollet dau colègi, eth, vòu pas mei maserar que que sii e,  tota prepausicion auta que lo plaser consumit de tira, vos respondrà de non! Es a díser qu’a acabat de se saunejar doman?
 
Uèi encara tornèt vuida la còpia dau darrèir examen, sufrença? Probable, mes una sufrença engolida, londanha, estujada aus uelhs estrangèirs. Onze ans per n’arribar a  considerar que l’escòla, per eth, es acabada, fotuda, eslunhada coma una malediccion.
 
L’escòla, òc ben! Mes au mens, damòra l’enveja de córrer lo monde? Nani, digun se pòrta volontari per anar au viatge de fin d’annada… I a pas qu’una causa que lo hèi encara saunejar, au nòste drollet: lo jòc videò sus internet! S’a deishat càder de víver dens  la vita vertadèira, li damòra la vita virtuala. Urosament!
 
Lo mei vielh n’avè pas que tres ans: a la crèga de Prenhac los grans, sols, saben marchar e chic parlar. Quan son entrats los musicaires, son de las espiadas curiosas que los arcuelhèren. La comanda èra de jogar de la musica classica (de mei de las continas e de las cançons). I avè de que estonar: una musica complicada per mainatges tant juns!  Egau, a mesura que se debanava, los petits  arrestèren de jogar e s’aprochèren. Digun los i avè pas dit arren, nada solicitacion forçada, atau com se hèi a l’escòla, sonque lo plaser d’escotar quauquaren de naveth.
 
Un d’aqueth drollet gahèt una joguina e dab un pau petit, truquèt ritmicament: l’espiada virada cap aus musicaires, lo ninon hasè partit de l’orquestra, las aurelhas quilhadas n’auren pas deishat passar las faussas nòtas!
 
Aqueths mainatges pravaràn: son los medish que tornaram trobar de cap a onze ans au colègi, plen d’ànsia e de desgost de cap a tota coneishença e a tota navetat. Mes com hen l’escòla e las familhas per atau tuar aquesta enveja tant naturau de conéisher lo monde?
 
Solide, los sabers escolars, son pas los dau monde, mes aquò tots los pedagògs ic saben dempui bèra pausa. Los maishants eslhèves dau temps passat auràn pas forçadament  mancat la vita de gran: es l’escòla que podèvan pas mei suportar, pas la vita, un còp deishat la classa, lo desir de saber tornava e lo mainatge se tornava bastir.
 
Vesem adara arribar lo desgost dau monde: lo refus de tota coneishença que que sii , lo desgost de si medish dinc a la perta de fisança dens tot avenidor.
 
Urosament que damòra lo jòc en linha? 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pascau
1.

Quin tuar lo plaser (e mèma l'enveja) d'apréner?

Pro simple : hètz compréner aus dròlles que cau qu'aprengan entà aver "la miejana" entà "passar", e que"passen" entà aver poder causir ua orientacion meilèu que de la patir e qu'ajan ua orientacion entà aver un mestièr...

Assignatz ua utilitat a la coneishença e que deisha d'estar desirabla per çò qui ei.

Au collegi e au licèu qu'aprenem abans tot a passar espròvas tà obtiéner diplòmes.

Lo rèsta que son efèits segondaris e los dròlles desmotivats que son los qui an miélher comprés çò que lo sistèma aten d'eths.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article