Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Toponimia gascona (III): Idronimia

Gabrièu Balloux

Gabrièu Balloux

Etnobotanista, diplomat en agronomia-environament. Creator e redactor dau jornau electronic Lo Sarmonèir

Mai d’informacions
Atencion: aqueste còp, los noms en gras son en grafia alibertina.
 
 
I a quauquarrés qu’es interessant mès sovent misteriós tanplan: l’idronimia, ‘quò’s a díser l’origina deus noms de rius.
 
Un brave punherat de rius a una etimologia pre-romanica, a còps pre-indò-europèia. I a d’abòrd la famosa rigada *-d(u)r- qu’es pas shens rapelar un bruit de gargòt o de ragolh. D’achí derivan: la Dordonha, l’Ador, la Duresa, la Dordesa, lo Dròt, la Drona... E citaram au barrei: *gar-/*kar- (la Garona, lo Chalaure, la Carona, lo Charros), *(u)ar- (l’Èira, la crasta de l’Eiron), *il- (l’Eila), *vir- (la Virvèia), *barb- (la Barbana, la Barbanòta, la Barboa), *sal- (la Saloira aperada anuit Souloire, per l’atraccion de sorelh?), *lez- (lo Lisòs), *is- (l’Isauta?, l’Avison?), *ur- (la Hura), *av- (l’Avança, l’Avançòt), *sav- (la Sava), *pal-/*bal- (lo Balion?, lo Balaish?), *jel- (la Gelisa). Per laBaïsa (e la Baïsòla), s’aperèva Vanesia au IVe siègle, mès disen que viré d’una rigada idronimica aquitanica.
 
D’auts an una origina remontant a l’Antiquitat. Pòdem citar quauquas rigadas celticas: *dol- “coma” (la Dolosa), *mor- (lo Moron), nicra (la Nèra), *lima- “palud”/”olom” (lo Limancet; mès pòt èster tanben lo latin limus “brauda”), equa randa[1] “justa termièra” entre Bordalés e Vasadés (l’Engrana), segia (la Saia). Celtics tanben poirén èster lo Canaudòna (de candu/canonos “clar, lusent” + -onna “riu”, demb atraccion de “canau”) e la Sigònha (de *seikw- + -onna “riu”, demb atraccion d’un mòt occitan, o de segontia “vigorosa”).
 
Vènen de noms de personas romans/gallò-romans: lo Ciron (Cirus + -onem, coma Cerons), la Vinhaga (ipotèsas: *Labiniacum > *Lavinhac > *Lavinhaga; *Vi(mi)niacum > *Vinhac > Vinhaga), lo Beuve (o Veuve)[2] (Vivibus non sufixat, coma ne’n es per Viaujac < Vivibus + -acum qu’es a l’aplomb deu Beuve), probable lo Tolzac (Tolisius? + -acum). Per la Goanèira, era, vèn tot dret deu latin aqua nigra[3]. La Bassana a la medissa etimologia que lo vilatge pròishe de Bassana: bassus + -anum (cf. lo relèu). Lo Medièr sembla víer deu latin metarius “que bidaneja, que circonscriu”. Lo Gèrs vèn dÆgirtius, dont sabi pas l’etimologia[4].
 
La Solètja (o Solatge?) vèn probable deu latin solaticum “brauda, palud, ribèira”, e lo Senhal (o Senhau?) deu latin sania “palud braudosa” + -ale, mès benlèu vià los mòts occitans *solatge e *sanhau.
 
Enfin, n’i’n a tota una corriòla demb una etimologia gascona:
 
— Relatius a l’aiga en generau: lo Ga Mòrt (en francés Gat-Mort; diu èster un ga a l’eishuc, mès coma designa un riu empenat, benlèu que vòu díser en realitat “riu demb un debit feble”), l’Aiga Borda (aiga trebosa, braudosa) e l’Aiga Blanca, lo Riu Fred, la Canaula (femenin de “canau”), lo Ros (demb l’aiga ferruginosa), lo Peugue (en gascon modèrne designa lo plenh-mar, deu latin pelagus “plenh-mar”), la Gaula e laGauleta (una gaula designa en vath de Garona un braç de Garona). Derivan de “hont”: les Hontinas, lo Hont-Burens (hont burens: fòrma landesa de “hont borenta”), lo riu de la Hont Surgent o de la Hont Sorgenta, la rolha de la Hont Trainenta, e bien d’auts. L’Ulha (derivat: l’Ulhòt) es d’abòrd una hont (trauc) apui lo riu tot empenat.
 
— Relatius a la fòrma deu riu: lo Riu Tòrt, lo Besson qu’es un segond braç de la Laurina.
 
— Relatius au debit, a l’escolament: lo Trainent (fr. Treynem) hasent referéncia a un debit lent, l’Escorra (deu vèrbe s’escórrer), lo Serpent (que torteja), laPimpina e loPimpin (deu vèrbe pimpinar o pempinar “pishorrar, colar doçament”), loGargolh.
 
— Relatius au relèu: la Hòish (probable coma la comuna de la Fòs, deu latin faux “cròta, bariconha”), lo Nau (existís un mòt prelatin nava ligat a l’irèia de “valèia” mès una nau (de glèisa, o batèu) a tanben la medissa fòrma qu’un talweg; l’article masculin vèn benlèu de l’atraccion de l’adjectiu “nau”), la Regana (es a díser “bariconha, coma”), la crasta de la Sornèira (lòc escur, cf. “sorniera” dens lo Tresòr dau Felibritge), la Varadassa (lo grand varat).
 
Los noms de rius son pas forçadament en rapòrt demb l’idrologia: lo Riu Gravèir e laGravosa (rius gravilhós), loGaloishèir (fabricant de galòishas), loGestar (lana ont creish la gèsta), loGlaviàs (en realitat, poiré èster lo *Graviàs < grava), lo Bartòs (barta “lòc umide dens una baisha”), la Cogosa (benlèu ligat a “escogosar” = “escossar” en vielh gascon, o mèi de la rigada *kuk- > *Cugosa), lo Saucats (nom d’una comuna que viré deu nom deu sahuc), l’Andolha (benlèu qu’es una mautrencadura de “landolha”, meishanta lana), lo Segur (en rapòrt demb la familha de Segur?), lo Mètge (probable, coma “pin mètge”, deu latin domesticus), lo Lugardon (luc ar(re)dond, es a díser bòsc rond), la Devesa (deu latin defensa, sinonime de vedat), lo Romedòl (o Romedòu?) (sembla víer de “romèc” demb la prononciacion agenesa en [t] + sufixe collectiu). Quauque còp vènen de noms de personas: lo Babin, la Magdelena, benlèu lo Grusson...
 
Lo Trèc e loMèc son tots dus situats dens una zòna ont -c se pronóncia [t], i auré donc benlèu una ipèr-correccion se lo prumèir vinèva de “trèit” (< latin tractus) e designèva una termièra, e se lo segond vinèva d”’omet” (< latin ulmetum “ormièra”).
 
 Un grand nombre de rius a una etimologia escura (au mens per jo!): l’Artolia (rigada *ar-?), l’Escoach (o Escoaish?) (de lisca? o *esca?), lo Rébédech, la Laurina, la Gamatja (o Gamatge?) (deu celtic *cambos “camp”, coma lo biarnés “camon” = “tèrra fertila pròisha deu gave”, demb sufixe -aticum? o alteracion de “Gavacha”?), l’Audèja (rigada *al-?), loMidor (rigada *dur-, mès lo prefixe?), l’Orbisa (medissa origina que l’Òrb: rigada *orb-??), laDosa (rigada preceltica *osa- o latin dux “hont”?), la Gupia, la Gimona, lo Lop (rigada *orb-/*olb- > *Olp e atraccion deu nom de l’alimaut?? o nom pus recent relatiu a l’aspècte sauvatge deu lòc?), l’Esclòp (rigada *esca?), lo Brion (patronime d’oïl, o directament sortit deu cèlte briva “pont” + -onem?), l’Estampon (latin stampa “trulh”?)...
 
 E parli pas, au segur, deus innombrables riu de... (seguit per un nom de comuna o de vilatge).
 
 
 

[1] Sus aquò, véser l’interessenta analisi de Vincent Poudampa.
 
[2] Seré interessant de saber coma disen en gascon.
 
[3] En passant per lo gascon, auré donat *Aiganegra.
 
[4] Disen que viré de aguirre “lana sèca”.
 
 




Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gaby Balloux
5.

l'Artolia s'aperèva l'Ortoleia de cap au XIVe s.

  • 0
  • 0
Gaby Balloux
4.

Una ipotèsa me vèn per lo Mèc : fòrt probable qu'èra puslèu lo riu Domèc comprés coma ''lo riu dau Mèc''.

  • 0
  • 0
Pèir
3.

*vià>VIA (mot latin, accentuation latina)

  • 0
  • 0
gaby balloux
2.

#1
cresi pas: Gladiolus, Iris, Typha son aperats ''sescas'' genericament.

  • 0
  • 0
Jan l’Aisit
1.

Question tà "Glaviàs" : ei possible que vieni de gladi/glavi = Gladiolus sp. (o tota auta planta d’arribèra dab huelhas en forma de lama, de gladi, en particular Iris sp.), d’on "Glaviars" (cf. Havars, Heugars, etc.)?
Dit autament, es qu’ua planta d’aqueras ei aperada locaument "glavi"?

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article